'Problemas de identidad': un Pepe Carvalho zanonià i del segle XXI

No és estrany que determinades obres ambientades en un moment i un lloc molt concrets continguin el típic avís inicial d’"aquesta novel·la és una obra de ficció i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència". A 'Problemas de identidad’ aquest avís és el primer que trobem just obrir-ne les pàgines, seguit d’un altre que resulta crucial a l’hora d’abordar la lectura: "El protagonista té el seu propi autor, M.V.M.." Pot semblar una bajanada, però no ho és tant. Hi ha hagut molts rescats de personatges després de la mort del seu creador original, i sol ser freqüent que en provin d’imitar l’estil, el tipus de trames i fins i tot els diàlegs. Ens agraden les repeticions, i si l’imitador té mestria hi ha molts fans que accepten el joc.

Potser per això, Carlos Zanón utilitza un escut com a protecció dels lectors insatisfets que puguin utilitzar els llibres com a armes llancívoles. El protagonista d’aquesta novel·la és Carvalho, però, no. És l’altre Carvalho. Aquell que en ocasions es deia que era de carn i ossos i en què Vázquez Montalbán s’havia inspirat per crear el seu de tinta i paper. El de Zanón és detectiu, treballa amb Biscuter, li agrada el bon menjar, ha passat pel llit de la Charo, encén la xemeneia cada dia de l’any i l’alimenta de tant en tant amb algun llibre. Més o menys tot concorda. Però ja des de l’inici el personatge canvia i es converteix en zanonià. Això comporta una recerca de si mateix –problemes d’identitat–, no saber si és una persona o un personatge, si és una creació o l’original.

Per descomptat, hi ha més punts en comú. La contemporaneïtat de les obres de Montalbán era un dels seus segells identitaris, i Zanón es pren moltes molèsties perquè sapiguem en quin moment concret es desenvolupa tota la trama. Tenim banderes als balcons, es parla d’un futur referèndum, de lloguers turístics il·legals, de violència masclista. Estem a l’estiu del 2017, i sobre l’obra sobrevola un halo de complicitat amb el lector. Aquest sap el que va passar el 17 d’agost a la Rambla, i com a l’octubre es va produir una ruptura que va trencar la societat catalana. Potser per això escull els prolegòmens i converteix aquest llibre en un document històric de tot el que va ser i ja no tornarà a ser.

Estem davant del primer llibre policial de l’autor, i salva els mobles entremesclant diversos casos: una noia desapareguda amb una mare desesperada per trobar-la, els cadàvers d’unes prostitutes a la muntanya de Montjuic, una àvia i una neta assassinades de forma violenta. Molts personatges femenins, figures poderoses, siguin secundaris, com Briongos, o l’omnipresent Novia Zombie sobre la qual orbita Carvalho com obligat per les lleis de la física. S’estimen i s’odien, es necessiten i es busquen, però no arriba el moment de trobada. Com a teló de fons, la ja canònica Barcelona de Zanón. La poc turística i poc recorreguda pels de fora. La de carrerons i bars, l’allunyada de les guies per a forans.

Notícies relacionades

Carlos Zanón: «El meu Carvalho és un vampir que busca l'estaca de fusta»

De com Vázquez Montalbán li va prendre el pols a Barcelona

I, per sobre de tot això, l’estil de l’autor. Els seus textos destaquen perquè aconsegueixen una ambientació sentimental que tenyeix cada paràgraf de malenconia. Les seves paraules estan carregades de poesia, i el resultat final es caracteritza per la seva bellesa. En suma, una obra magistral. Els apassionats de l’escriptor disfrutaran com nens. Els de Montalbán, hauran de llegir aquesta obra com el que és: un homenatge a un dels personatges més emblemàtics de la nostra literatura.

p>