Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Atardecer': l'agitació austrohongaresa

László Nemes recupera a 'Atardecer' l'estil d''El fill de Saül', càmera en mà i a sobre dels personatges, amb resultat menys tens però interessant

Quim Casas

ítem

Atardecer ★★★

Direcció: László Nemes

Repartiment: Juli Jakab, Vlad Ivanov, Susanne Wuest, Uwe Lauer, Leventer Molnár

Títol original:  ‘Napszállta’

Països: Hongria / França

Durada: 142 minuts

Any: 2018

Gènere: Drama

Estrena: 11 de gener del 2018

El primer film de László Nemes, ‘El fill de Saül’, va sorprendre amb el seu tractament, càmera en mà i a sobre dels personatges, de l’interior d’un camp de concentració nazi. El mateix estil aplica al seu segon treball, ‘Atardecer’, amb el qual se la juga més que amb el primer. El resultat és menys tens, però interessant. Budapest, el 1910, està en competència amb Viena. Són els temps gloriosos de l’imperi austrohongarès. Una jove busca les seves arrels familiars en un clima d’agitació i atemptats. Està perduda, superada pels esdeveniments, desconcertada a tota hora. ¿No representa el desconcert de l’Europa de llavors i la d’ara?