Els ritmes llatins i urbans estableixen un nou ordre en el pop mundial

L’octubre d’aquest any el capo del trap llatí, el porto-riqueny Bad Bunny, aconseguia que el raper supervendes Drake cantés en espanyol a 'Mía', tema que interpreten a mitges i que en només dos mesos acumula 254 milions de reproduccions a Spotify i 386 milions a Youtube. De fet, tornava a cantar en espanyol, perquè el canadenc ja ho havia provat el 2014 en una cançó amb el reggaetoner Romeo Santos. A Drake, l’artista més escoltat al món a Spotify, al juny, li havia tossit en aquesta plataforma el renovador del reggaeton, gènere pop llatí per excel·lència, J BalvinJ Balvin. El colombià va protagonitzar per un mes el 'sorpasso' de l’espanyol a l’anglès, llengua dominadora en les llistes d’èxits globals, amb el seu àlbum que sublima aquest estil, 'Vibras’. "Hem demostrat que el reggaeton s’ha globalitzat i que les cançons en espanyol poden formar part de la millor música pop del planeta", va dir llavors J Balvin. "Mí música no descrimina a nadie / así que vamos a romper", canta a ‘Mi gente’ el colombià, de 33 anys, que s’allunya dels clixés i el masclisme que ha sobrevolat al reggaeton.

J Balvin ha acabat l’any com a quart artista a nivell global més escoltat per darrere de tres rapers americans: Drake, Post Malone i XXXTentacion, assassinat el juny passat. No només les xifres acompanyen el colombià, Bad Bunny o el també porto-riqueny Ozuna, per citar només tres dels noms més actuals de la música urbana llatina. Evidentment, no és la primera vegada que cantants llatins aconsegueixen els supervendes als EUA, perquè hi ha exemples molt recents, com ara Luis Fonsi amb 'Despacito'. O fa més d’una dècada, perquè Daddy Yankee va ruixar el món amb reggaeton amb 'La gasolina'. I una mica més enrere 'Livin' la vida loca', de Ricky Martin, o 'La Macarena', de Los del Río. Però sí que sembla que ara també la crítica sucumbeix al seu poder, perquè entren amb força a llistes de l’any com les de 'Billboard'. El 'Mal querer', de RosalíaRosalía, s’ha col·locat com el sisè millor disc de l’any segons la bíblia indie Pitchfork, el mateix lloc que ocupa en la classificació de 'The New York Times'. Més exemples: Bad Bunny va ser portada aquest estiu en la revista nord-americana 'The Fader'; i, des de l’òptica local, J Balvin, va protagonitzar una edició de 'Rockdelux'.

A més del colombià, en el ‘top ten’ global de Spotify, Ozuna ha sigut el setè artista més escoltat aquest any –el primer a Espanya–, i Bad Bunny, el vuitè. La música llatina –Spotify va anunciar que aquest estil musical va augmentar les escoltes un 110% el 2017 en la seva plataforma– persegueix el rap anglosaxó, des de fa molt, en el 'mainstream’ musical. Però és que no només Drake s’ha acostat a base de ‘singles’ a Bad Bunny, també ho va fer Jennifer López amb 'Te gusté', i Marc Anthony i Will Smith, amb 'Está rico'. 

Acollida en els festivals

Sembla que aquesta deriva del pop cap als ritmes urbans i llatins es fa a la fi evident a la cara més vistosa de la indústria musical, els festivals. Tot i que ja fa anys que les principals cites musicals catalanes programen rap, trap i sonoritats llatines, sembla evident que el 2019 es farà un pas més. Amb l’eslògan 'The new normal’ (el nou normal), el Primavera Sound va anunciar un cartell revolucionari Primavera Sound per la seva aposta decidida per la música urbana (i per la seva paritat). J Balvin és el seu gran reclam juntament, per exemple, amb l’explosió de l’any, Cardi B, nord-americà d’ascendència dominicana. Si en els últims anys era habitual una programació amb grans noms de l’estil urbà en el festival, ara també supura reggaeton per dalt i per baix.  I es va formar el rum-rumen un cercle de 'modernets'. 

"El pop va incorporant, més que canviant. La música pop i, en general, la música contemporània per si mateixa, sí que viu de tendències, perquè les coses s’han de vendre empaquetant-les. Però també hi ha una altra cosa positiva en tot això, que és la permeabilitat", opina Abel González, cap de 'booking' del festival ¿exindie? "A Sud-amèrica aquests ritmes fa anys que ho dominen tot, l’estrany és que no hi hagués la correspondència a nivell global com si que havia passat amb el hip-hop americà, que sí que entrava a tot arreu sense problema. Ja era hora que això es traduís d’una manera global", sentencia. "És una aposta pel present. Nosaltres programem receptius amb tot el que està passant en el dia a dia, perquè una mica això és l’essència del pop", afegeix.

Una altra de les respostes evidents del festival al que està passant és un nou escenari "urban i trap nacional tutoritzat per Yung Beef". "El fet d’oferir alternatives, i més si estan avalades per l’any en curs, sempre és bo". Allà i en altres escenaris es podrà comprovar el pas endavant femení i el seu apoderament precisament amb aquests ritmes. Així com referents de la vella escola del reggaeton, com ara la reina Ivy Queen, que ja el 2003 cantava: "Yo te digo si tú me puedes provocar / eso no quiere decir que pa' la cama voy; [...] Yo soy la que mando / yo soy la que decide cuando vamos al mambo".

Notícies relacionades

Crítiques 'indie' al Primavera Sound per deixar de ser un "camp de naps"

Música, fantasia, dansa i burlesque

En elSónar la programació de música urbana es viu d’una manera natural. "La base de tot el hip-hop i les seves derivacions es basen en l’electrònica", comenta Enric Palau, codirector de la gran cita de les músiques avançades. No en va, el primer impacte quant al seu avançament del cartell de la seva pròxima edició l’encapçalen el raper nord-americà A$ap Rocky i el grime del britànic Skepta. Sí, també destaca l’electrònica de ball del berlinès Paul Karlbrenner. Però és que els tres artistes destacats de l’avançament del cartell del 2018 van ser Gorillaz, LCD Soundsystem i Diplo, potser amb un percentatge més alt d’ADN-autèntic-Sónar. "Estem vivint un moment especial, en què la música urbana, amb algunes derivacions com el trap i el trap quan s’acosta al reggaeton fins i tot, s’està convertint en el nou pop", opina Palau. "És un canvi molt important d’aquests últims 4 o 5 anys", delimita. El Sónar ja fa dos anys que programa noves propostes urbanes en un escenari específic amb gran èxit. 

Per la seva part, Jordi Herreruela, director del Cruïlla, coincideix a assenyalar que el paraigua pop lliga amb la música urbana. "Per a nosaltres ho és i des de fa molts anys. Potser no és una música que hagi tingut la mateixa repercussió en els mitjans que d’altres, però té moltíssims seguidors i molt d’impacte i sempre ens ha funcionat molt bé", explica. "Té moltíssim potencial, però el mateix penso de molts altres estils. Tant de bo la tendència no fos la música urbana o l’indie, sinó que la tendència fos la diversitat, que ens sembla que és el que realment està passant", sentència. No obstant, com a fet remarcable, aquest any el Cruïlla programa en el seu dia inaugural una jornada únicament de rap (18 euros), amb dos dels grups espanyols del moment: Nats y Waor i Ayax y Prok. Els últims han aconseguit la fita d’omplir en un any quatre vegades Razzmataz.