Cristina Morales guanya l'Herralde de novel·la amb un "cop de puny" a l'estigma de la discapacitat intel·lectual

“Poques vegades hi ha hagut en la literatura veus protagonistes que, com les de les quatre dones de ‘Lectura fácil’,tinguin la particularitat de ser considerades administrativament i mèdicament dispacacitadas intel·lectuals”,assenyala Cristina Morales. Amb aquestes veus, i amb una obra “insurreccional, que pregona l’escàndol i la diferència”,segons el membre del jurat Gonzalo Pontón, l’escriptora granadina ha armat un combatiu i radical artefacte narratiu en femení que li ha valgut aquest dilluns el premi Herralde de novel·la, dotat amb 18.000 euros. “És una novel·la-pamflet, una novel·la-crit, una novel·la-cop de puny [...] És un camp de batalla: contra el masclisme imperant, contra l’opressió del sistema, contra la injustícia. Però és també una novel·la que celebra el cos i la sexualitat, el desig entre dones, la dignitat de qui és assenyalada amb l’estigma de la incapacitat intel·lectual i la capacitat transgressora i revolucionària del llenguatge", revelava l’editorial Anagrama, que convoca el guardó.   

 

La novel·la de Morales (Granada, 1985), llicenciada en Dret i Ciències Polítiques i especialista en Relacions Internacionals, està protagonitzada per quatre dones, Marga, Nati, Patricia i Àngels, parentes, “xarnegues” i amb diferents graus de discapacitat intel·lectual, que comparteixen pis en una Barcelona mestissa i opressiva, apressada per l’atur i els desnonaments, on l’autora viu des de fa sis anys. “Aquests personatges que estan als marges tenen una gran potència per fer crítica i han d’estar en la literatura”, explica després de la decisiól’autora de ‘Los combatientes’ (premi Injuve de narrativa 2012), recordant com les lletres sí que han incorporat el tema de la bogeria a través de figures com la del “tonto del poble”, posant com a exemple l’Azarías de ‘Los santos inocentes’, de Delibes.      

A la Barcelona de ‘Lectura fácil’ conviuen la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els okupes i els ateneus llibertaris. “Jo vaig arribar sense un duro a la butxaca i la ciutat que m’ha tocat viure és la de pisos plens d’escarabats i la de poder menjar només mortadel·la. Però això és una cosa molt comuna –comenta l’autora després de la decisió. Però la Barcelona que retrata la novel·la és la que des de la política i les institucions intenten coartar qualsevol discurs que sigui crític amb ella, on polítics professionals es fan passar per activistes amb conseqüències devastadores”.  

Esterilitzacions forçoses

Les protagonistes també tenen en comú que han arribat d’una zona rural no determinada. Aquesta identitatd’“immigrants i xarnegues” li permet a Morales “confrontar la retòrica de la correcció política i institucional amb la de l’analfabet o la del que quan parla no l’entenen perquè té accent andalús”.  

Morales, autora de 'Terroristas modernos’ (2017), denúncia a través d’una de les protagonistes, la “pràctica eugenèsica” del sistema, que “realitza de forma massiva i habitual esterilitzacions forçoses a dones amb discapacitat intel·lectual perquè se les considera hipersexualitzades. Es fan lligadures de trompes però en canvi no s’esterilitza els homes”. Un altre personatge, que està escrivint una autobiografia amb un “gènere de nou encuny”, nascut als 70, el de la lectura fàcil que dona títol a la novel·la, acosta el lector a unes fórmules que “adapten obres clàssiques per a persones amb discapacitat intel·lectual, però també per a migrants que acaben d’arribar a un país, a la població reclusa, a gent amb fracàs escolar”. Hi ha “unes regles”, assenyala, com “evitar les subordinades, la ironia, els judicis de valor...”. 

Tot això, asseguren Pontón Gijón, Juan Pablo Villalobos i l’editora d’Anagrama, Sílvia Sesé, membres del jurat juntament amb Rafa Arias, Marta Sanz, revestit d’unes veus “hilarants” i divertides, capaces de provocar “la rialla” sense complexos i de parlar de qualsevol tema eludint tota correcció política.  

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Obra finalista

La novel·la finalista del premi Herralde ha sigut 'El sistema del tacto', de la xilena Alejandra Costamagna (Santiago de Xile, 1970), una narració sobre el desarrelament i la pertinença, que transita des dels anys 70 fins a avui i on la protagonista, l’Ania, rep l’encàrrec del seu pare per anar en representació de la família a acomiadar un tiet que agonitza.