CRÒNICA

El romanticisme més clàssic, a la Schubertíada

El tenor Christoph Prégardien torna per setena vegada a Vilabertran amb Schubert i Mahler

zentauroepp39827660 icult   concert de christoph pregardien  tenor i malcolm mar180901180636

zentauroepp39827660 icult concert de christoph pregardien tenor i malcolm mar180901180636 / Marti Artalejo

2
Es llegeix en minuts
Rosa Massagué
Rosa Massagué

Periodista

ver +

Hi ha moltes maneres d’interpretar el ‘lied’, la cançó poètica que va tenir l’origen en el romanticisme i a la qual està dedicada la Schubertíada de Vilabertran. El tenor Christoph Prégardien és un dels que l’interpreta amb una gran elegància i molta saviesa sense necessitat de recórrer a l’efectisme. És un clàssic com n’hi ha pocs que en té prou amb la seva veu i la seva musicalitat. Ho va demostrar divendres junt amb el pianista Julius Drake amb cançons de Franz Schubert i Gustav Mahler. Amb aquests compositors hi havia molt lloc per a la tristesa temàtica interpretada amb una gran qualitat musical.    

Prégardien és ben conegut a la Schubertíada, a la qual assistia per setena vegada. L’any passat, amb una calor insuportable, va interpretar un recordadíssim ‘Winterreise’ (‘Viatge d’hivern’), el cicle crepuscular de cançons de Schubert. Aquest any va començar el recital amb nou cançons d’aquell compositor amb poemes d’Ernst Schulze que sintetitzen el temari habitual del ‘lied’, és a dir, la pèrdua o la recerca de l’estimada, el bosc on ni tan sols allà l’esperit troba la pau, la naturalesa com a receptora de confidències i les ganes de viure, sempre truncades.

Saviesa musical

Prégardien va començar amb certa fredor, com si busqués l’accent adequat. Moltes d’aquestes cançons reflecteixen una gran agitació que requereixen agilitats vocals, però sobretot pianístiques i en aquelles escenes Drake donava massa força i volum a l’instrument fins a resultar estentori en alguns moments. No obstant, el tenor aviat va recuperar la seva traça habitual, però va ser en la segona part, i en particular amb ‘Lieder eines fahrenden Gesellen’ (‘Cançons d’un camarada errant’) de Mahler, quan Prégardien va demostrar tota la saviesa musical i l’exquisida manera de cantar que té.

Aquestes quatre cançons, amb textos del mateix compositor, les va escriure després d’un desengany amorós. Tenen tota la tristesa i malenconia d’un amor perdut, però també la força d’una persona jove. El tenor les va interpretar de manera impecable, desgranant el sentit de la pèrdua, només enfosquida en algun moment per la poca subtilesa del piano.

Nombrosos aplaudiments

Notícies relacionades

Amb gran mestria, Prégardien va enllaçar l’última d’aquestes cançons amb què obria el bloc següent amb ‘lieder’ de Schubert. Seixanta anys les separaven, però la continuïtat temàtica i musical les unia. El tenor va conquistar una vegada més el públic de la Schubertíada que el va premiar amb nombrosos aplaudiments i crits de “bravo”.

Prégardien ho va agrair amb generositat i va oferir tres bisos amb cançons de Schubert que per la seva popularitat podrien formar part del ‘top ten’ del compositor. Van ser ‘Ständchen’ (‘Serenata’), de la col·lecció pòstuma ‘Schwanegesang’ (‘El cant del cigne’); ‘Der Musensohn (‘El fill de les muses’), i ‘Der Tod und dones Mächden’ (‘La mort i la donzella’), en què el tenor va interpretar el paper de la mort amb el vellut d’una veu greu, però natural.