18 febr 2020

Anar al contingut

actuació atrevida

Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida, trobada d'ànimes bessones a Peralada

Dos cracs tot terreny, la cantant de Palafrugell i el pianista menorquí actuen junts per primera vegada disposats a improvisar

Marta Cervera

Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida, trobada d'ànimes bessones a Peralada

DANNY CAMINAL

Tots dos han estat a Peralada abans i tenen una sòlida trajectòria, però mai han actuat junts. Aquest dijous ho fan a Peralada i la trobada promet. Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida són artistes complets, versàtils, inquiets. Tenen un bagatge extraordinari i són grans improvisadors. Prefereixen no avançar gaire del repertori ja que volen disfrutar de llibertat total per poder sorprendre el públic i a ells mateixos. “Serà com quan te’n vas al llit per primera vegada amb algú”, explica la cantant de Palafrugell. 

Jazz, flamenc, cançó tradicional, bossa nova i creacions pròpies conformen l’amplíssim repertori que inspirarà la cita. “Em moro de ganes de fer alguna cosa junts perquè podem fer un vestit diferent per a cada cançó i el natural és que cada cosa que interpretem soni diferent”, diu Mezquida. El pianista menorquí i Pérez Cruz, una musa que ja apreciava quan la va veure per primera vegada a l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), són ànimes bessones. Tots dos conceben la música igual, com un espai per a la trobada i el descobriment. “La música permetrà mostrar les nostres passions i les nostres ganes d’escoltar-nos. Tots dos sentim un gran respecte per l’altre. Podíem haver anat a Peralada amb una formació més gran però hem volgut fer-ho només a piano i veu”, destaca Mezquida.

Com un diàleg

“Allò a què m’agrada aquesta actuació –prossegueix– és que no hi ha cap altre concepte més enllà d’aquesta conversa que establirem. No parlarem de; simplement, parlarem. Tenim la intenció d’escoltar-nos i dialogar”. I en defensa d’aquesta senzillesa i autenticitat que busquen, afegeix: “De vegades hi ha un missatge molt treballat i és buit. En aquest cas fem una cosa a partir del que sap cada un, ens atrevirem a fer música junts”.

A Marco, de Sílvia li inspira “el seu silenci, la seva manera d’escoltar”, i a ella li agrada com els dos connecten “en essència”. “És una persona molt agraïda, valenta; és vell i alhora un nen –afegeix la cantant–. Té tota una barreja de coses que transpiren a través de la seva música. T’ofereix moltes possibilitats perquè té un imaginari molt ric”. Tots dos han conegut i col·laborat amb músics de primera però saben que la màgia no sempre es produeix entre dos artistes. Tot i que han assajat, no ho han volgut fer massa. La seva idea és sortir a l’escenari deixant espai a la improvisació, a disfrutar en directe d’aquesta connexió entre tots dos, deixant que tot flueixi.

Tenen infinitat d’amics comuns músics. Sorprèn que mai fins ara haguessin creuat les carreres, ja que l’enamorament sobtat va sorgir fa anys. “Jo vaig descobrir la Sílvia el meu primer any a l’Esmuc, quan vaig assistir al concert de final de carrera on ella actuava”. La cantant, que estava embarassada de la seva filla, sabia d’ell a través d’amics.

Agendes plenes

És una sort que hagin trobat un buit entre els seus múltiples compromisos per deixar-se portar per aquesta carta blanca que els ofereix Peralada. Ell i ella, tan prolífics, estan embarcats en projectes molt diferents. Mezquida viatja internacionalment amb l’espectacle desenvolupat al costat del tocaor Chicuelo. “És un camí que no s’estila, una barreja de flamenc, jazz i improvisació”, diu el pianista, que espera llançar aviat un segon disc amb Chicuelo. I també hi ha la seva activitat amb el trio que forma amb Aleix Tobias i Martí Meléndez per a ‘El somni de Ravel’, un tribut a la música del compositor francès, arreglada per ell per a cello i bateria. “És una formació peculiar que beu tant de la música clàssica contemporània com de les músiques del món”. I això a part dels seus concerts de piano sol i la seva activitat amb els seus altres dos trios.

Pérez Cruz es va llançar amb la bailaora d’avantguarda Rocío Molina a l’‘arena’ de la dansa amb ‘Grito Pelao’, una agosarada proposada sobre la maternitat que va sorprendre en el Grec. A la tardor l’espera l’estrena de la pel·lícula ‘La noche de 12 años’, d’Álvaro Brechner. A més, explica, li han demanat fer la banda sonora per a una pel·lícula d’animació per a adults. “Tinc ganes d’escriure, reunir creacions que tinc fetes i, sobretot, descansar. Després de disfrutar del repte de tocar amb Marco, necessito calma i repòs per avaluar-ho tot i veure cap on vull anar”.