ÒBIT

Mor Lluïsa Forrellad, guanyadora del premi Nadal el 1953

Després d'aconseguir el preuat guardó, va estar cinc dècades sense publicar, va tornar el 2006 amb la reeixida 'Foc latent'

zentauroepp4297143 exit 29 03 06  lluisa forrellad autora del libro foc latent 180804161059

zentauroepp4297143 exit 29 03 06 lluisa forrellad autora del libro foc latent 180804161059 / XAVIER GONZALEZ

1
Es llegeix en minuts

L’escriptora Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927), que després de guanyar el premi Nadal el 1953 “va desaparèixer” del món literari durant cinc dècades, ha mort aquest dissabte als 91 anys, cinc anys després de la mort de la seva germana bessona, la també escriptora Francesca Forrellad.

La mort de l’autora ha sigut confirmada pels seus pròxims i Òmnium Cultural ha publicat un tuit de condol: “Ens ha deixat Lluïsa Forrellad, autora de grans obres com ‘Sempre en capella’ ‘Foc latent’", i dedica “una sentida abraçada a la família i amics”.

Forrellad va confessar haver-se sentit “desbordada” per les expectatives que es van crear entorn d’ella després de guanyar el Nadal als 26 anys amb l’obra ‘Sempre en capella’. Una novel·la que relata les vicissituds de dos metges i un químic durant una epidèmia de diftèria a l’Anglaterra del segle XIX i que s’emmarca en el realisme social propi de l’època en què va ser escrita.

Passions, secrets i revoltes

Després d’obtenir aquest prestigiós guardó, Forrellad va decidir mantenir un silenci literari que va interrompre en el 2006, quan ja havia complert els 78 anys, amb la publicació de ‘Foc Latent’ (Angle Editorial).

La novel·la amb què va tornar al món literari narra una història romàntica ambientada a la convulsa Barcelona de finals del segle XIX, en la qual s’entremesclen passions, secrets i revoltes.

Notícies relacionades

Durant els 52 anys de suposada inactivitat, va escriure diverses novel·les i es va dedicar, segons va confessar en una entrevista, a “viure la vida”. “No m’havia adonat que havia passat tant temps”, va assegurar llavors.

Escriptora al marge de les modes, Lluïsa Forrellad va dedicar dècades a refer i perfeccionar les històries que va escriure durant els seus 50 anys de silenci i que tenia mecanografiades i guardades en un calaix.