'¿La vida es sueño? o #Guenismürfila': comèdia gamberra sobre la postveritat

Després de tocar un tema delicat en l’aplaudit ‘Llibert’, Les Llibertàries tornen amb una proposta radicalment diferent:  ‘¿La vida es sueño? o #Guenismürfila’. “És una comèdia gamberra”, afirma Norbert Martínez, director d’aquesta obra de creació interpretada per Gemma Brió i Tàtels Pérez. S’estrena aquest dimarts a La Villarroel, com a espectacle Off (22.45 hores). 

“No és cap revisió o adaptació de ‘La vida es sueño’, però utilitzem aquesta obra clàssica com a excusa per parlar de lapostveritat”, aclareix Martínez.  La preocupació de Segismundo, protagonista d’aquella gran tragèdia de Calderón davant de la dificultat de saber què era veritat i què ficció, no dista tant del que senten moltes persones avui en un món saturat d’informació, no sempre fidedigna. “Cada vegada costa més distingir la veritat de la mentida, com li passava a Segismundo”.

La postveritat té moltes cares, com es mostra a l’obra, que reflexiona tant sobre la manipulació política com la que abunda “en el camp de la medicina natural o en el món del paranormal”.

Capsa de sorpreses

“L’obra és com una petita capsa de sorpreses. Està feta amb pocs mitjans però hi ha pantalla, càmera en directe, música i teatre”. Comença com si es tractés d’un assaig teatral on les dues actrius protagonistes esperen la cantant Mar Orfila, coneguda com Mürfila, per treballar en la posada en escena de ‘La vida es sueño’. Al veure que aquesta no arriba comencen a preocupar-se. “Per localitzar-la recorren a les xarxes socials. Consulten el seu Facebook i el seu Instagram a la recerca de pistes i comencen a imaginar una pel·lícula que es va complicant cada vegada més”.

Notícies relacionades

Jujol brillarà als actes de BCN com a capital de l’arquitectura

‘Sirat’, triada per l’Acadèmia per anar als Oscars

La història acabarà en un estrany lloc dels EUA, un poble on no hi ha radiacions electromagnètiques. Les dues protagonistes interpreten tots els personatges, tot i que també el tècnic de l’espectacle (Enric Alarcón) té un paper destacat. “És amb elles a l’escenari i fins i tot ha de suplir Mürfila, cantant i ballant”, explica el director.

Es nota que s’ho han passat bé preparant aquesta segona peça de Les Llibertàries. “La idea era fugir del teatre alliçonador i pamfletari”.  L’obra inclou nombroses referències a la música, la televisió i el cine; des dels anys 80 fins avui.