Versos de sempre per a joves d'avui

Il·lustracions a cada pàgina en què, com si fos un collage, s’entremesclen paraula, dibuix i fotografia, en diferents cal·ligrafies i amb un disseny atrevit en combinacions de blanc, negre, gris i del vermell al corall. No sembla un llibre de poemes. “Aquesta era la intenció”, apunta Jaume Subirana, que afronta com un “experiment” aquest segon volum d’una trilogia que assumeix el repte esforçatd’acostar la poesia al públic jove. ‘Compta amb mi’ (Columna) se centra en l’amistat; ‘Tu i jo. Trenta-dues maneres de dir-ho’, del 2017, ho feia en l’amor.   

“És fruit de la meva obsessió per ampliar la base social de la poesia, per arribar a un lector diferent. És la idea d’aquests llibres, fer-los arribar a gent que no és lectora habitual de poesia”, diu Subirana, poeta, traductor i professor, que ha reunit 32 poemes, pensats per a joves de 14 a 18 anys, de diversos autors, èpoques i orígens. “És una reivindicació de la literatura en sentit global. Per això al costat de contemporanis hi ha clàssics com Ovidi, que en època romana va escriure: “Nosaltres dos som una multitud”, una idea que podríem dir avui dia. Per això hi ha el xinès del segle XVI Wang Wei junt amb Guerau de Liost (pseudònim del noucentista Jaume Bofill)”, explica, afegint “interessos personals” com els nord-americans Billy Collins (1941), Gary Snyder (1930) i Wendell Berry (1934), que comparteixen pàgines amb Lao Tse, Joan Salvat-Papasseit, Montserrat Abelló, Joan Maragall, Antonio Machado, Ramon Llull, Feliu Formosa, Joana Raspall o Robert Louis Stevenson. 

Samarretes i tuits 

L’autor de poemaris com ‘Rapala’ i ‘Una pedra sura’ (Edicions 62), a qui Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura han inclòs en la nova antologia ‘Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018’ (Proa), opina que “molta gent creu que no llegeix poesia però, com els passa a molts joves, que no entren a les llibreries, sí que compren i vesteixen una samarreta amb frases, lemes o versos, o tuitegen una cita d’un poema que els ha agradat sense pensar-s’ho. I estem envoltats de pintades en parets, com la de Vicent Andrés Estellés ‘No hi havia a València dos amants com nosaltres’”.  

“La funció de la poesia és donar paraules a la gent, que les necessita en moments determinats per expressar idees i sentiments sincers, autèntics i intensos. Quan la gent té la necessitat d’expressar el que sent recorre a la literatura i la poesia”, constata Subirana, que recorda un costum habitual per a molts, la d’apuntar en un paper, en una llibreta, “un vers o unes paraules, no importa de qui, que expressen una cosa important per a un i que és compartible”. En el cas d’aquest breu llibre, per exemple, suggereix que fàcil que és fer una foto de qualsevol de les pàgines amb el muntatge de dibuix i vers i tuitejar-lo o penjar-lo a la xarxa, per transmetre una cosa que ha agradat.    

Anteriors antologies

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

Autor d’obres tan personals i literàries com ‘Cafarnaüm’ (Bromera 2017), una mena de dietari amb cites, notes, records, lectures i apunts sobre múltiples coses viscudes, o d’estudis sobre Josep Carner o Gabriel Ferrater, Subirana ja tenia experiència en antologies temàtiques de poesia per a Ara Llibres, amb versos per a funerals, casaments o Nadal. Es pregunta “perquè en anglès o en castellà, amb autors joves i/o poc lligats a la intel·lectualitat, fa un temps que els editors no poden dir allò de “la poesia no ven” i, en canvi, en català encara no és així”. 

Tot i això, celebra que avui “la poesia hagi adquirit una veu pública” i que proliferin els festivals de poesia. “Molts ajuntaments s’han llançat en els últims temps a organitzar recitals poètics –constata–. És una activitat econòmica de muntar, que no requereix els desplegaments d’un concert. S’ha creat un petit circuit i la gent ha respost”.