La nova fàbrica de la cultura de Brussel·les es diu Kanal

El primer que es veu tan bon punt aixecar la mirada al sortir de l'estació de metro Yser, al centre de Brussel·les, ésl'antic garatge de Citroën. Un edifici icònic dels anys 30, amb enormes vidrieres, joia de l'arquitectura industrial i situat al peu del canal que talla el centre de la ciutat del barri de Molenbeek. En aquest edifici obre les portes aquest dissabte el nou museu d'art modern i contemporani de la capital belga, batejat amb el nom de Kanal-Centre Pompidou. Una fàbrica de la cultura que neix amb vocació de revitalitzar el barri i convertir-se en «un espai de vida» de la ciutat.

Tot i que fa temps que a les entranyes d'«aquest nou far» –tal com l'ha qualificat aquest divendres el president de la regió-capital, Rudi Vervoort– es van deixar de fabricar nous vehicles, fins fa pocs mesos l'ensenya francesa continuava utilitzant l'edifici com a seu, lloc de reparació i venda de cotxes. L'1 de gener del 2018 «el somni» per als responsables del projecte es va fer realitat. L'edifici va passar a mans de la regió i amb això va arrencar «l'aventura» de «transformar un garatge en una ciutat cultural», ha explicat el responsable del projecte, Yves Goldstein.

Un viatge que tindrà diverses fases i per al qual la regió de la capital belga s'ha aliat amb el centre d'arquitectura de Brussel·les i amb el Centre Pompidou de París. La primera fase arrenca aquest mateix dissabte ambl'obertura oficial. Durant tretze mesos, des d'aquest 5 de maig fins al 10 de juny del 2019, l'antic garatge romandrà «en brut» obert al públic. Any i escaig en els quals es convertirà en un laboratori d'idees, exposicions, concerts i instal·lacions; un «espai pluridisciplinari i cultural» en el qual «pensar d'una altra manera» i «també fer les coses d'una altra manera», ha assegurat Goldstein.

De garatge a museu

La primera visita, que han pogut fer aquest divendres polítics, periodistes i uns quants escollits, ho confirma. Poc o res ha canviat des que la marca creada per André Citroën el 1919 s'apartés. L'edifici es manté pràcticament sense canvis. La seva estructura, els seus volums i les seves estances són les mateixes, cosa que significa que el visitant encara pot recórrer el que abans era la recepció, la zona de tallers, la del rentat de cotxes, la de carrosseria, el servei per a camions i fins i tot escrutar les estances on es canviaven els treballadors o la sala d'exposició de cotxes.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

L'únic que ha canviat és que ja no estan ocupades per maquinària i pels 800 treballadors que van arribar a treballar en aquest gran garatge. Al seu lloc hi ha una desena d'exposicions amb dos centenars d'obres distribuïdes en més de 12.000 metres quadrats, dels gairebé 40.000 disponibles a l'edifici, seleccionades per un comitè d'experts sota l'assessorament del Centre Pompidou i amb un fil conductor: la història social de Citroën. Potser per això la primera obra que es troba el visitant és una escultura viva de l'artista suís Jean Tinguely.

El projecte, pressupostat en 125 milions d'euros, no ha estat ni està exempt de crítica. El veritable desafiament arribarà d'aquí tretze mesos quan tanqui de nou les seves portes per començar una gran remodelació, que es prolongarà per un espai de tres anys i que dirigiran tres equips d'arquitectes per aconseguir fer realitat un somni: transformar el barri i Brussel·les.