Els mol·luscos telèpates d'Emilio Bueso tornen a atacar

Amb Transcrepuscular, Emilio BuesoTranscrepuscular (Castelló, 1974) va construir un món amb un ecosistema tan estrany com coherent, adaptat a un planeta que no rota sobre el seu eix, de manera que té una cara abrasada permanentment pel sol, una cara oculta congelada i una zona equatorial habitable. Bueso torna ara en la segona part de la seva trilogiaLos ojos bizcos del sol, Antisolar (Gigamesh),Antisolar a aquest món en què xoquen una civilització tecnològica (l'origen de la qual descobrirem gradualment) i una d'orgànica (una xarxa d'invertebrats connectats en xarxa i simbiotitzats amb humans, el passat dels quals també se'ns revelarà pas a pas). En una persecució amb ecos del subgèneresword and planet, però també delwesterno de Verne, topen colons, colonitzats i descolonitzats. Ficció especulativa sobre simbiosis posthumanes i civilitzacions en declivi amb fonament, aventures, monjos guerrers emasculats que practiquen el i de nom, veus narratives atrevides i un hilarant sentit de l'humor. 

«Hem combinat espasa i bruixeria amb laspace opera, però a Antisolar. Sempre ens han dit que hi ha subgèneres que no combinen, o que en el gènere no pots intentar un llenguatge literari, però no hi crec.Star Wars, amb la seva força i les seves espases, era fantasia», apunta Bueso, escriptor i responsable informàtic de la Xarxa Vives d'Universitats.

«Hi ha aventura, aventura, aventura... i a la gent potser se li escaparan coses, que no s'explicaran del tot fins a l'epíleg de l'últim,» avança Bueso. «Intento portar el lector on mai ha estat ni estarà, a situacions noves, fer una dinàmica planetària, imaginar un biòtop, la seva interacció amb forces biològiques que no són d'origen terrestre... poso a la coctelera moltes coses diferents per desubicar els tòpics del gènere fantàstic i la ciència-ficció però evito descriure, sobretot la narrativa ha de fluir», conclou l'autor. «De vegades l'única manera de ser creatiu és fer química de laboratori, agafar dos antagonistes i fer-los explotar».

Un d'aquests elements és l'humor. Trapo, una manyopla cabrona, i un cargol de mar traductor que falla més que Google Translate passant del xinès al suahili hi aporten l'element humorístic.«Moltes vegades la fantasia i la ciència-ficció són sentenciadores. Però hi ha d'haver moments en què els personatges riguin i es diverteixin. El meu sentit de l'humor és especial, m'agrada fer el pallasso en els moments més inconvenients, encara que hi hagi qui ho critiqui,» al·lega Bueso.

Experiment editorial

Amb la publicació deTranscrepusculargairebé es va parlar més de les particularitats del llançament editorial del llibre que del text mateix. I és que Gigamesh va practicar amb Bueso un experiment a causa de l'evidència que la ciència-ficció, i més la de producció local (tot i que autors com Marc Pastor, Guillem López o Concepción Perea mereixin més atenció), troba una veta de compradors massa reduïda per aconseguir una mínima viabilitat econòmica. Així va ser l'operació, que es repeteix ambAntisolar: una edició limitada de 200 exemplars (or), amb il·lustracions, numerades i firmades, paper i cobertes de luxe i portada iblurbsintroductoris canviants (42 euros). Una altra tirada més llarga,plata, a 32 euros (es van col·locar en 48 hores). Només més tard, una versió extremadament econòmica (2,95 euros) en llibre electrònic. I, al cap d'un any, l'edició en butxaca (8 euros).  

«Tens ellow costque funciona molt bé, elprestigeque funciona molt bé i no hi ha un espai intermedi. Sembla que a mesura que la classe mitjana va desapareixent això també arriba al món del llibre. La gent vol coses exclusives, dedicades, numerades, amb un nivell de luxe en les enquadernacions per a la construcció de biblioteques, i després tens la gent que només vol llegir; jo sempre he renegat del format de l'e-bookperò ha funcionat millor del que creia. Tot i que a mesura que la gent llegeix menys, i Netflix en té part de culpa, el llibre està quedant-se arraconat»,analitza l'autor.

Ciència-ficció, llibres i sèries

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Aquests canvis en els formats també tenen, creu Bueso, un paral·lel en els gèneres i els continguts. «No és que estigui revitalitzant-se el gènere, sinó que hi ha un nivell d'exigència que quan més t'endinses et trobes amb un lector que no accepta mitges tintes, com si estigués radicalitzant-se tot. Jo estic bastant còmode en la situació, però si seguim en aquesta via els gèneres més minoritaris quedaran en sectors més marginals». Tot i que precisament Netflix i Amazon Video, HBO i AMC, el malson de la lectura, estan propiciant unboomde la ciència-ficció i la fantasia i terror audiovisual, sovint a través d'adaptacions (Carbono modificado,The expanse,The terror...).

«La generació de Harry Potter s'ha fet més gran i continua mantenint el gust pel sentit de la meravella. Potser ha arribat a adulta una generació que no té complexos. Quan jo començava a escriure hi havia una espècie de vergonya de llegir llibres friquis que ara s'està perdent. Tot i que aquesta gent també demana un entreteniment digital, interactiu, i el llibre continua caient en vendes. No sé si farem nou públic lector. Fa vertigen, fa por, veure que el mercat continua contraient-se, que tot va fonent-se a poc a poc en aquesta voladura controlada del món del llibre».