Carta al nou Govern

Sembla que en aquests darrers dies de negociació per la formació d’un nou govern –la millor notícia que podríem tenir ara mateix–, un dels darrers esculls i causant de disputes internes, entre els dos partits polítics que el formaran, ha estat la representació al Consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els directius de TV-3 i de Catalunya Ràdio. No puc celebrar-ho més. Això només pot voler dir que aquest Govern es prendrà molt seriosament el sector audiovisual i que, en aquesta nova legislatura que començarà, el nostre sector serà per fi prioritari i estratègic. 

Encetant una nova etapa, potser és un bon moment per fer algunes reflexions de cara al nostre futur.

Tots sabem que el model d’empresa de la Corporació ha quedat obsolet. I per tant cal que el futur Consell treballi amb un mandat clar i un pla de xoc per dissenyar quina televisió i quina ràdio públiques volem. Els darrers anys el món està canviant a una velocitat de vertigen: consumim més audiovisual que mai i els mitjans públics catalans, que sempre havien estat pioners en gairebé tot, s’han estancat en un model de consum antic que a mitjà termini els farà perdre qualsevol possibilitat de lideratge. Les solucions a això passen, entre d’altres coses, per invertir més en continguts propis –amb possibilitat de viatjar– i en una plataforma innovadora per competir amb els grans productors de consum on demand. Per això és necessari que aquest Consell de la Corporació estigui format per perfils professionals i no polítics.

Finançament

Abans de tot això, és necessària una aportació extraordinària a la Corporació. La nova llei de l’IVA decretada pel Ministeri d’Hisenda ha causat un cop quasi mortal a la debilitada economia de l’ens i podria causar-li un mal irreparable. En aquests moments, la tele no té capacitat de contractar cap tipus de contingut abans de l’estiu i, a partir de llavors, s’hauran de reemetre tota mena de continguts, com sèries, pel·lícules i programes. El públic ja no trobaria els programes referents que donen identitat a la nostra tele i l’audiència baixaria en picat. Aquesta tendència seria molt difícil de revertir.

També és molt important que el Parlament de Catalunya doni llum verda a un nou impost a les operadores. Cal recordar que l’any 2014 aquest impost es va aprovar sense cap vot en contra i la seva aplicació va ser exemplar. Els motius pels quals el Tribunal Constitucional el va anular són molt febles. Tornar a aprovar una llei similar no hauria de ser gens complicat sempre que hi hagués voluntat política. I aquest és el punt més important de tots. 

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

El sector reclama i exigeix al nou Govern que posi l’audiovisual en el lloc que es mereix en un país modern, al nivell de la resta d’estats europeus. Perquè cal tenir molt clar que la cultura, l’art i l’audiovisual ens ajuden a aprendre, a crear un esperit crític i a fomentar els nostres valors. En definitiva, ens fa millors com a persones i com a col·lectiu. 

Res millor que el cinema i la televisió per poder explicar al món qui som i com som. Tenim una llengua i una cultura que mereixen ser explicades i si no ho fem nosaltres ningú no ho farà.