ELS PREMIS DE L'ACADÈMIA DE HOLLYWOOD

Oscars 2018: coses bones (i dolentes) de les nou pel·lícules nominades

Els crítics d'EL PERIÓDICO llancen els seus arguments a favor i en contra dels films que opten al gran premi

Oscars 2018: coses bones (i dolentes) de les nou pel·lícules nominades

Samuel Aranda

6
Es llegeix en minuts

Nou títols competeixen per emportar-se l'Oscar 2018 a la millor pel·lícula. Els crítics d'EL PERIÓDICO (Quim Casas, Eduardo de Vicente, Beatriz Martínez i Nando Salvà) llancen els seus arguments a favor i en contra dels films, en una edició de pronòstic incert, sense un títol especialment favorit, encara que les apostes apuntin, sobre el paper, a La forma del agua i Tres anuncios en las afueras. La decisió queda en mans dels acadèmics, però l'acarament entre els especialistes pot servir per tenir les coses una mica més clares a l'hora de fer la quiniela.

'CALL ME BY YOUR NAME' De Luca Guidaguino

Tràiler de ’Call me by your name’

A FAVOR La màgia del primer amor

La història d'amor entre Elio i Oliver s'ha convertit en una de les més boniques i delicades del cine recent. Guadagnino ha compost un clàssic instantani que traspua sensibilitat a l'hora d'acostar-se al descobriment de la identitat sexual. Desarma i encongeix per dins mentre el desig i la frustració es materialitzen en una tòrrida sobretaula d'estiu. Beatriz Martínez

EN CONTRA Massa franca

De tan conservadors que acostumen a ser a l'Acadèmia de Hollywood, donar-li l'Oscar a una pel·lícula que mostra, sense emetre judici moral ni cap qüestionament, la relació sentimental entre un adolescent i un professor a la trentena, sembla molt difícil, encara que no impossible: el guió de James Ivory dona prestigi. Quim Casas


'DÉJAME SALIR' De Jordan Peele

A FAVOR L'ensurt com a acte polític

Ja va sent hora que Hollywood legitimi un gènere, el cine de terror, que té un paper tan important en el seu si. I el millor és que ho faci premiant una pel·lícula que, mentre ens paralitza per la tensió i el pànic, ens diu tantes coses provocadores sobre la raça com algunes triomfadores als Oscars dels últims anys. Nando Salvà

EN CONTRA Poc oscaritzable

Tot i ser una brillant sàtira al voltant del racisme que utilitza el riure i la por com a eines expressives, la veritat és que, si la comparem amb la resta de les seves competidores, gairebé podríem dir que s'hi ha colat de miracle. Que estigui on està resulta curiós, però és un model de cine que xoca diametralment amb el prototip oscaritzable. Beatriz Martínez


'DUNKERQUE' De Christopher Nolan

Tràiler de ’Dunkerque’ (2017), de Christopher Nolan.

A FAVOR La sobrietat bèl·lica

L'estil de Christopher Nolan, amb muntatges audiovisuals in crescendo que ja són un signe distintiu aplaudit pel públic i la crítica, en estat pur. És a més una pel·lícula bèl·lica sense èpica antiquada, parla tant de l'heroisme com de la covardia, i agrada fins i tot als que consideren Nolan un director sobrevalorat. Quim Casas

EN CONTRA L'èpica emfàtica

Ha aconseguit una tasca complicadíssima: que es posin d'acord els fans i els detractors de Christopher Nolan per considerar-la la seva millor pel·lícula. Malgrat tot, el director encara ha de polir els seus deliris de grandesa, la seva necessitat de subratllar i l'ús indiscriminat de l'èpica emfàtica si vol caure bé a tots els acadèmics. Beatriz Martínez


'EL HILO INVISIBLE' De Paul Thomas Anderson

Tràiler d’’El hilo invisible’. (2017). Daniel Day-Lewis i Vicky Krieps, en un fotograma d’’El hilo invisible’, de Paul Thomas Anderson

A FAVOR Un verdader prodigi

Poques pel·lícules més elegants, però a la vegada inquietants i perverses, es poden trobar en el panorama cinematogràfic d'aquest últim any que resisteixin la comparació amb El hilo invisible, un verdader prodigi en tots els sentits. En les nominacions (sis), només l'absència incomprensible de la seva actriu, Vicky Krieps. Quim Casas

EN CONTRA Massa 'enfant terrible'

És massa estètica, massa delicada, massa preciosista, massa detallista… És massa cine d'autor per als membres de l'Acadèmia, a la qual Paul Thomas Anderson els sembla un enfant terrible una mica pujadet a qui es pot nominar com a reconeixement, però a qui també se li han de fer abaixar els fums. Eduardo de Vicente


'EL INSTANTE MÁS OSCURO' De Joe Wright

Tràiler d’’El instante más oscuro’ (2017)

A FAVOR Transcendint el terror

Les històries de personatges reals són habituals en aquests premis, com ho demostren els triomfs de Gandhi Amadeus. El film ja té assegurats els Oscars al millor actor per a Gary Oldman i el de maquillatge i perruqueria. No seria estrany que aquest passatge de la vida de Churchill guanyés aquest any com a homenatge als enyorats polítics d'una altra època. Eduardo de Vicente

EN CONTRA 125 minuts d'ínfules

Els aires d'importància que es dona durant tot el seu metratge no amaguen la seva falta de substància dramàtica i de coses a dir sobre Winston Churchill o la guerra que no sapiguem. La seva única raó de ser és una interpretació de Gary Oldman que des d'ara figurarà en tots els rànquings d'histrionisme actoral i excés prostètic. Nando Salvà


'LADY BIRD' De Greta Gerwig

Tràiler de ’Lady Bird’ (2017)

A FAVOR Una nova veu

Feia temps que una pel·lícula d'adolescents no resultava tan fresca i autèntica. El secret de Greta Gerwig, la seva extrema senzillesa i humilitat a l'hora d'acostar-se de manera autobiogràfica a alguns passatges del seu aprenentatge vital. Suposa el descobriment d'una veu femenina potent i absolutament personal que parla de temes molt seriosos de manera lleugera. Beatriz Martínez

EN CONTRA La conjuntura hi ajuda

Es podria repetir la situació de l'any passat, quan la conjuntura va ajudar que guanyés un film afroamericà com Moonlight. En plena i justa lluita contra els abusos sexuals i a favor de la igualtat salarial, el film de la combativa Greta Gerwig seria un premi que ningú discutiria, però no és precisament el més imaginatiu del lot. Quim Casas


'LA FORMA DEL AGUA' De Guillermo del Toro

Tràiler de ’La forma del agua’ (2017)

A FAVOR El necessari per guanyar

Aquest conte per a adults reuneix tots els requisits necessaris per guanyar: una història d'amor poètica molt ben narrada i interpretada i que, a més, defensa els col·lectius més vulnerables, com discapacitats, homosexuals o afroamericans. És tècnicament impecable i Guillermo del Toro no té rival com a millor director. Eduardo de Vicente

EN CONTRA Excessos poètics

És innegable que té una considerable poesia fantàstica i tracta amb imaginació la relació entre una dona i una criatura meitat amfíbia, meitat humana, però li sobren alguns excessos i no em sembla la pel·lícula més personal del seu autor, cosa que el mateix Del Toro fa mesos que diu. De premis tècnics segur que en guanya. Quim Casas


'LOS ARCHIVOS DEL PENTÁGONO' De Steven Spielberg

Tràiler de ’Los archivos del Pentágono’ (2017)

A FAVOR Per la llibertat d'expressió

La lluita per la llibertat d'expressió, tan necessària aquests dies, i la nostàlgia pel periodisme clàssic vista per Spielberg són les principals apostes d'aquesta preqüela de Tots els homes del president. Fa més de 20 anys que el rei Mides de Hollywood va triomfar en els Oscars amb La llista de Schindler. Ja va sent hora que repeteixi. Eduardo de Vicente

EN CONTRA Propaganda amable, però propaganda

Excessivament autocomplaent i clarament dissenyada per guanyar premis, ofereix un missatge a favor de la llibertat de premsa i la necessitat de transparència política que resulta del tot pertinent, però la seva forma d'enunciar-lo -diàlegs pomposos pensats per provocar sonors aplaudiments- és tan subtil com un cop de martell al cap. Nando Salvà


'TRES ANUNCIOS EN LAS AFUERAS' De Martin McDonagh

Tràiler de ’Tres anuncios en las afueras’ (2017)

A FAVOR La preferida del 'zeitgeist'

És favorita tant perquè està en perfecta sintonia amb el nostre temps -parla d'una dona enfrontada a una societat sexista- com perquè explica la mena  d'història a la vegada commovedora i molt, molt divertida que connecta tant amb els que veuen pel·lícules com amb els que les premien. Nando Salvà

EN CONTRA El mirall descarnat d'Amèrica

Notícies relacionades

Aquest relat descarnat de l'Amèrica profunda no és gens complaent. És com posar un mirall de les pròpies carències del país. I a més a més la reprimenda està firmada per un estranger que ha pagat el seu atreviment quedant fora del quintet de nominats. La sinceritat es paga. Eduardo de Vicente