CRÒNICA DE MÚSICA

Kaufmann i Damrau, dos divos millor que un

Les dues estrelles de la lírica van seduir el Palau alternant-se en la interpretació del cicle de les 46 cançons italianes d'Hugo Wolf

Kaufmann i Damrau, dos divos millor que un
2
Es llegeix en minuts
César López Rosell
César López Rosell

Periodista

ver +

Quan dos divos com Jonas Kaufmann i Diana Damrau uneixen el seu art per a un projecte, alguna cosa gran passarà. L’expectació per la seva visita a Palau 100 amb la gira de les Italianisches Liederbuch, d’Hugo Wolf, juntament amb l’excels pianista Helmut Deutsch, prometia alguna cosa excepcional. Sobretot per als delicats paladars dels amants de lieder, que no van voler perdre’s l’oportunitat de degustar un plat tan delicat com el d’aquesta col·lecció de cançons de l’autor austríac. 

    

És poc habitual veure interpretats els cicles complets d’un creador tan apassionat com turmentat, amb la música al servei de la poesia. Dos divos millor que un, per no dir tres donada la categoria de Deutsch, per recitar o cantar un poemari que requereix una intensitat expressiva com la que les estrelles bavareses van oferir dissabte.

AMB RITME I AGILITAT

Els 46 poemes italians anònims, traduïts a l’alemany per Paul Heyse, van ser ordenats temàticament per facilitar l’alternança en les intervencions i permetre el joc de la rèplica. Això va permetre a més que la vetllada es desenvolupés amb ritme i agilitat. 

    

El lirisme de les al·lusions a la naturalesa, l’expressió del sentiment amorós de la majoria de les peces i la ironia dels moments de tensió de les relacions, exposada a vegades amb una sobrepassada comicitat, van dominar les gairebé dues hores de sessió. Mirades entre ells per intensificar el significat del poema, mans agafades en plena expressió romàntica i gestos de desaire van comparèixer durant la interpretació de les obres. Damrau va lluir un vestit verd per marcar les al·lusions a aquest color de la primera part, que va canviar en la continuació per un altre de florejat amb fons negre.

    

Tot cuidat al detall en aquest espectacle dissenyat pels artistes per compaginar-lo amb les seves cites operístiques (entre elles, la de Kauf­mann amb Andrea Chénier al Liceu, a partir del 9 de març). La dinàmica funciona a partir d’un crescendo que porta a una segona part de més entitat expressiva. El versàtil Kaufmann no semblava tenir el seu millor dia, potser afectat per algun refredat, però la bellesa i clara dicció de la seva veu fosca al servei de la profunditat poètica, la musicalitat i elegància en l’aplicació de l’estil per a aquest repertori i la teatralitat sempre a punt, li van permetre mantenir el domini i va acabar triomfant. Damrau va estar esplèndida, amb una gran regularitat en l’emissió. Va mostrar la pulcritud del fraseig fresc i clar i la perfecció de les transicions de greus a aguts desplegada amb una naturalitat i sensibilitat líriques de primera.

Notícies relacionades

    

Dues propines de Robert Schumann i Felix Mendelssohn cantades a duo van tancar una nit alliçonadora, ja que va permetre disfrutar d’aquests grans artistes amb Deutsch en un registre més íntim.