Una galàctica Lady Gaga

Després dels vestits de bistec, del disco-metal amb castells de conte de fades i dels deliris de grandesa art-pop, va arribar l’hora de treure’s les màscares i d’escenificar una espècie de conversió en persona normal. O alguna cosa semblant. Un gir dramàtic, un descens a la realitat, que és un clàssic del pop, s’ha de dir, i que Lady Gaga expressa amb un disc, Jo­anne, més suau i adult del que és habitual, i una gira que a la tardor va haver d’interrompre per qüestions de salut. Una fibromiàlgia que posa el focus, precisament ara, en la seva condició de dona de carn i os, i que ahir va vèncer per retrobar-se amb els fans barcelonins en la primera de les dues cites al Palau Sant Jordi.

Però encara que Joanne coquetegi amb mitjos temps soft-rock i llanci gestos de complicitat country, això no va fer el concert més avorrit, sinó més variat. Lady Gaga llueix clàssica i amb pamela a la portada del disc, però en directe segueix amb el cop d’efecte i l’il·lusionisme escènic, i va començar el xou com una cowgirl amb barret de purpurina a cavall de Diamond heart, entre estrofes nostàlgiques de quan era «jove i salvatge» (i al·lusions a aquella violació: «un gilipolles em va destrossar i va arruïnar la meva innocència»). Cançó amb coautoria del Josh Homme (Queens of the Stone Age), de tacte rock convencional, la qual cosa, potser, en el món gaga, sigui la millor manera de ser estrafolari.

Ressons glam-rock 

Escenari nu, amb una llarga plataforma mòbil que es va anar omplint de ballarins a mesura que la cantant recorria al glam-rock a A-Yo i es treia del barret de copa la fita Poker face. A Perfect illusion, retorn al nou disc, que va repassar gairebé del tot, la seva veu va descarrilar en alguns revolts, símptoma, s’ha d’entendre, que cantava en directe. Va preguntar als assistents si l’havien vist abans en directe i va celebrar, prenent-se certes llibertats, que hi hagués «un munt de petits monstres per aquí». 

Després d’un John Wayne aparatós i envoltat de flamarades, el nou material va ser relegat per cançons més eficaces, com la llatina-jamaicana Alejandro i un bloc àlgid amb Just dance, LoveGame i Telephone. L’estrella, portant un keytar, el teclat que es toca com una guitarra i que tan remet als 80, envoltada d’una tropa de patges de fantasia. 

Beines del més enllà

A poc a poc vam anar descobrint el perquè de les tres estranyes estructures que penjaven sobre la pista com beines de La invasió dels ultracossos: del seu interior van descendir unes pantalles de vídeo ovalades i unes passarel·les a través de les quals la senyoreta Germanotta es va desplaçar gràcilment, fent onejar la seva faldilla blanca de can-can, entre els tres petits escenaris alternatius durant la interpretació de Born this way. Sí, explicar un concert de Lady Gaga és cada any una mica més complicat.

Però abans d’això, la cantant va disfrutar del seu clàssic moment melodramàtic al piano, amb el pop bonic, una mica cursi, de Come to mama i un The edge of glory que va dedicar a Barcelona, per «la tragèdia viscuda, els temps difícils i els reptes que han d’afrontar». Va expressar el seu «condol, de tot cor» i més endavant hi va tornar quan va recordar «la tragèdia de Barcelona: t’estimo, t’estimo t’estimo», va repetir en castellà. 

Notícies relacionades

Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’

Altamont, 1969: la mort de l’era ‘hippy’

A aquestes altures de la nit, Lady Gaga dedicava ja tant de temps a cantar com a parlar. «¿Quants membres de la comunitat LGTB hi ha per aquí? ¿Quants no ho són? No importa, estimem a tothom». Paparazzi, amb colors rogencs, i la diva, suspesa a les altures del Sant Jordi a Angel down, en una escena de somni, abans d’afrontar la cançó central del nou disc.  

Va recordar que Joanne deu el seu nom a la seva tia, que va morir d’una rara malaltia 12 anys abans que ella naixés. «Aquest és un disc sobre la família. M’agrada ser impredictible, però no he fet el disc per això. L’he fet perquè havia de fer-lo, perquè tenia una cosa sincera per explicar», va assegurar rumb a la culminació de Bad romance, seguit de la seva defensa de l’amor redemptor a The cure i de la fosa amb la reflexiva Million reasons. Lady Gaga, camí de la maduresa, més o menys, i deixant la decisió de trencar amb el seu perfil numerer i friqui per més endavant.