RESUM DE L'ANY CULTURAL

Els millors muntatges escènics del 2017

EL PERIÓDICO escull 'L'ànec salvatge', de Julio Manrique, com el millor muntatge escènic del 2017

zentauroepp37294602 onbarcelona l anec salvatge171224174437

zentauroepp37294602 onbarcelona l anec salvatge171224174437 / WWW FELIPEMENA COM

3
Es llegeix en minuts
José Carlos Sorribes / Marta Cervera

10. 'Caída del cielo'. Rocío Molina

Rocío Molina va tornar a demostrar per què està a anys llum de totes les seves coetànies amb una proposta revolucionària en els límits del flamenc, plena d’intensitat. La tradició mai ha sigut per a ella un refugi sinó una espoleta per llançar-se cap a nous territoris amb total llibertat. Aplaudiment per a la valentia d’una artista inquieta i curiosa que convida a replantejar-ho tot. Olé. 


9. 'La calavera de Connemara'. Iván Morales

A  Connemara, a la Irlanda rural i salvatge, es desenvolupa aquesta comèdia negríssima de Martin McDonagh que Iván Morales va atrapar en tota la seva magnitud amb ressons dels germans Coen i de Tarantino en el plantejament. El director va comptar a més amb dos intèrprets, Pol López i Oriol Pla, protagonistes d’un treball de premi amb un fantàstic mà a mà.


8. 'Trànsit & Cuba'. Maria Rovira i Acosta Danza

L’aclamada presentació d’Acosta Danza a Espanya al Mercat de les Flors va representar una de les sorpreses de l’últim Grec. Energia, força i precisió es van combinar en un programa que va incloure peces cubanes com la hipnòtica Cruce sobre el Niágara, de Marianela Boán, i també obres catalanes com Babel 2.0 i Impronta de Maria Rovira, la fundadora de Trànsit.


7. 'Perra de nadie'. Marta Carrasco

La força, sensibilitat i personalitat de la coreògrafa catalana Marta Carrasco transpiren en aquest sorprenent espectacle en solitari. Desdoblada en múltiples registres, l’artista s’enfronta al públic amb  honestedat i mostra la profunditat de la seva ànima i les seves pors en un espectacle tan esglaiador com tendre i sorprenent. Una experiència que toca.


6.  'Fairfly'. Israel Solà

Joan Yago és un dels dramaturgs a seguir del teatre català. Al Tantarantana va estrenar amb la seva companyia La Calòrica una peça sobre un fenomen tan actual com el de l’emprenedor. La història, dirigida amb gran pols per Israel Solà, sobre quatre joves víctimes d’un ERO alerta sobre les start-ups que neixen i moren a la mateixa velocitat. Torna al maig a La Villarroel.


5. 'Boscos'. Oriol Broggi

L’any ha deixat empremta a la nau gòtica de la Biblioteca, seu de La Perla. Broggi va tornar al seu gran referent, Wajdi Mouawad, amb Boscos. La tercera peça de la tetralogia La sang de les promeses va ser un fresc monumental, de 4 hores de durada, al llarg de gairebé un segle i mig de la història contemporània, entre el 1871 i el 2006. Talent i enginy es van abraçar en una obra superba.


4. 'Les noies de Mossbank Road'. Sílvia Munt

Tres actrius en estat de gràcia i una directora que les mou a la perfecció a La Villarroel amb una mirada mil·limètrica i vertiginosa. Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco són el repartiment ideal de Sílvia Munt per a la comèdia dramàtica de la britànica Amelia Bullmore sobre la relació de tres amigues al llarg de 25 anys. A Mossbank Road es riu i es plora. Com a la vida.


3. 'Tristan und Isolde'. Àlex Ollé

Richard Wagner i La Fura dels Baus en una òpera que és un enorme monument a l’amor. El Liceu va rebre amb bravos la simbolista proposta d’Àlex Ollé i l’encertada direcció musical de Josep Pons. Per al record va quedar el treball de l’elenc, capitanejat per Irène Theorin i Stefan Vinke, i l’escenografia d’Alfons Flores, amb l’esfera mutant de 5,2 tones.


2. 'Bodas de sangre'. Oriol Broggi

Notícies relacionades

Tota la poètica de Federico García Lorca en un muntatge del director de La Perla 29 que es va estrenar al Grec i va haver de tornar a la Biblioteca passat l’estiu per l’èxit. Austeritat aclaparadora, direcció artesanal marca de la casa i dues superactrius com Clara Segura i Nora Navas van justificar el ressò assolit. La música de Joan Garriga i el galop del cavall Juguetón arrodoneixen la proposta.


1. 'L'ànec salvatge'. Julio Manrique

El director va muntar al Lliure una peça de Henrik Ibsen poc coneguda i representada, sobre com l’idealisme pot tenir efectes tràgics, amb una posada atmosfèrica i magnètica. Un luxe propi de les millors propostes teatrals europees i que es recolzava en un gran repartiment. Brillaven igual noms rellevants com el de Pablo Derqui, Ivan Benet i Laura Conejero i el de la jove Elena Tarrats.