'Star Wars: Els últims Jedi': una nova esperança

Aprop de Nadal de fa dos anys, El despertar de la força, seqüela tardana de la trilogia original de La guerra de les galàxies, es va rebre com un regal. Un bon regal: una reedició de luxe d’una cosa que vas estimar mentre creixies. Però no un regal inesperat, d’aquells que acontenten alhora que fan pujar les pulsacions.

S’agraïa al director coguionista J. J. Abrams que optés per l’estètica futurista però bruta que va fer gran la primera trilogia. Novament, l’univers creat per George Lucas era físic, tangible i real, en lloc d’una successió de diorames digitals amb personatges encarcarats passejant pel seu interior. El problema era que el que era vell guanyava potser en excés el que era nou: situacions, escenaris, conceptes… Molts samples molt identificables.

Star wars sempre serà Star wars, i no tindria per què ser d’una altra manera: viatgem aquí a la recerca de l’asserció del bé i la justesa; de tragèdies personals compensades amb triomfs comuns; del gaudi de recuperar l’esperit aventurer dels serials d’altres èpoques enmig d’uns temps d’apatia. Partint d’aquestes essències es poden inventar mil coses, com va tenir clar Rian Johnson a l’hora de desenvolupar Els últims Jedi.

 

 

Laberint de passions

L’única persona, Lucas a part, que ha escrit i dirigit a soles una entrega de la saga, Johnson va tenir gairebé total llibertat per crear aquest episodi. Segons va explicar fa uns mesos a la revista Vanity Fair, «el pre-set era l’Episodi VII, i això era tot». Es tractava, a grans trets, de continuar amb la revelació i construcció de la figura mítica de la Jedi femenina. Com ho fes era el seu problema.

«J. J. [Abrams], Larry [Kasdan] i Michael [Arndt] van presentar els personatges de forma molt evocadora a VIII i els van situar en una direcció», explicava Johnson en el mateix reportatge del mes de maig passat. «Vaig entendre que la labor d’aquest capítol intermedi era desafiar tots aquells personatges; veure què passava si els trèiem la cadira de sota».

Els que prefereixin entrar a la sala sense tenir ni idea del que veuran, potser haurien de deixar de llegir aquí mateix. Els impacients han de continuar. Sense entrar en un excessiu detall, explicarem que el triangle principal d’aquesta entrega és el format per Rey (Daisy Ridley), Luke (Mark Hamill) i Kylo Ren (Adam Driver), el nebot torturat i parricida del segon, al qual la primera somia de redimir, un somni impossible segons Luke.

    

Com a bona entrega de franquícia (retro)actual, Els últims Jedi entrellaça en els seus 152 minuts (cap entrega ha durat tant) diverses trames paral·leles, aprofitades per Johnson per jugar amb nous personatges i localitzacions. El pilot Poe Dameron (Oscar Isaac) s’enfronta a la general Leia Organa (Carrie Fisher, amb menys moments estel·lars del que seria desitjable, segons sembla) i la vicealmirall Amilyn Holdo (Laura Dern) per l’estratègia a seguir respecte a la flota de la Primera Orde. Finn (John Boyega) s’embarca amb la rebel Rose Tico (Kelly Marie Tran) en una missió que els portarà fins a la ciutat casino Canto Blight,

últim reducte de glamur en un univers de sorra i pedra. Johnson cita James Bond i Atrapa a un ladrón de Hitchcock com a referències per a aquest nou escenari, ¿potser la seu principal de l’anunciada nova trilogia que prepara ara?

UNIVERS INFINIT

Notícies relacionades

Crítica 'Star wars: Els últims Jedi': un renaixement necessari

Mark Hamill: "Luke Skywalker és ara un home amargat"

Disney, propietària de Lucasfilm des del 2012, planeja estrenar un títol amb el logo de Star wars a l’any mentre la humanitat aguanti i es pugui cancel·lar l’apocalipsi. El 2018 arribarà Solo, sobre Solo, Han Solo, el jove Han Solo; no a càrrec de l’inventiu tàndem Lord & Miller, acomiadat del projecte, sinó de l’impersonal Ron Howard. El 2019 (finalment al desembre i no al maig) podrem veure l’Episodi IX, dirigit i coescrit pel gran remixer J. J. Abrams.

Per últim, fins a nou avís, el que faltaria és saber quan arrenca la nova trilogia de Johnson lluny de la genealogia Skywalker. Aquest univers no s’acaba.