ESTRENES DE CINE

Mark Hamill: "Luke Skywalker és ara un home amargat"

L'actor torna a interpretar el llegendari personatge que li va donar fama mundial a 'Els últims Jedi', la vuitena entrega de la saga 'Star Wars'

jgarcia41191198 cast member mark hamill poses for a portrait while promoting171213104903

jgarcia41191198 cast member mark hamill poses for a portrait while promoting171213104903 / MARIO ANZUONI

4
Es llegeix en minuts
Paz Mata
Paz Mata

Periodista.

ver +

Fa molt de temps, es va estrenar La guerra de les galàxies, en què Mark Hamill interpretava l’heroi de ficció més famós del món, Luke Skywalker. Tenia només 25 anys quan George Lucas li va donar el paper d’un jove granger destinat a convertir-se en heroi. Per bé o per mal, Luke ha continuat en la seva vida durant quatre dècades. Malgrat treballar molt per tenir una carrera més enllà de l’univers galàctic, l’actor mai ha aconseguit escapar-se d’aquell personatge que el va fer immortal.

Ara, als seus 66 anys, Hamill torna demà amb un paper més substanciós a Els últims Jedide Rian  Johnson. Skywalker viu en un remot planeta i fins allà arriba la jove Rey (Daisy Ridley) amb l’esperança de conèixer el místic propòsit d’un jedi. La qüestió és si Skywalker l’ajudarà o, al contrari, obstaculitzarà el seu camí. Hamill, en la nostra trobada a Los Angeles, es va mantenir hermètic a l’hora de desvelar aquesta incògnita.

–¿Quina va ser la seva reacció quan li van proposar tornar a aquest fenomen de la cultura popular?

–Per un costat, em va entusiasmar la idea, perquè mai m’ho havia passat tan bé treballant en una pel·lícula. Però per l’altre, em terroritzava arruïnar el record que té la gent d’aquesta saga. Els verdaders fans, els que la veuen una vegada i una altra, són molt especials. Algunes de les coses que van dir sobre les preqüeles eren desorbitades. Com per exemple que havien arruïnat les seves memòries de la infància. Crec que tot s’ha de veure amb una mica de perspectiva.

–¿Va esperar la resposta de Harrison Ford i Carrie Fisher?

–Sí, és clar. Sense ells no hauria sigut igual. No m’hauria estranyat que Harrison es negués a fer-ho. Al capdavall, té una carrera molt extensa i Han Solo és simplement un paper més en el seu currículum. Però quan van acceptar, jo ja no tenia cap més opció. M’hauria convertit en l’home més odiat del món si hagués rebutjat l’oferta.

–¿Ha fet per fi les paus amb Luke Skywalker, després de dècades d’estar a la seva ombra?

–Sí. Soc una persona que accepta les coses com són i disfruta del moment present. No importa on treballi, ja sigui fent una obra de teatre a Broadway que només van a veure 500 persones o donant la veu a molts personatges tant en cine com en televisió i videojocs, on ningú em reconeix. Jo em prenc la meva feina de manera molt seriosa.

–¿Com és Luke 40 anys després?

–L’únic que puc revelar és que el moment final dels jedi ha arribat, cosa que és un xoc per als fans, tant com ho va ser per a mi quan vaig llegir el guió. Luke és el més optimista de tots els personatges, però no sabem què li ha passat per convertir-se en un amargat, un pessimista que es reclou en una illa. No sabem on ha estat tot aquest temps ni el que ha fet. Ara és un home torturat que carrega amb el pes dels seus propis errors. El que vull dir és que aquest Luke no és com unes castanyoles, mai ho va ser, però almenys en la primera pel·lícula es divertia.

–¿Va poder aportar el seu granet de sorra a l’hora de tornar a interpretar-lo? Al capdavall és qui millor el coneix.

–No, ja ho vaig intentar a El despertar de la força però J. J. [Abrams] em va donar un copet a l’esquena, una galeteta i em va dir: «Tens 72 segons al final de la pel·lícula. Això és tot» [riu]. Passi el que passi, Luke ja no és el personatge central de la història, encara que segueixi existint tot aquest misteri al voltant de la seva persona.

–¿Com va ser treballar a les ordres de Rian Johnson?

–Va ser com el meu guru, jo feia tot el que ell em deia. El meu mantra durant el rodatge va ser «si estàs content amb el resultat, jo també», perquè ell és qui dirigeix aquesta màquina. Una màquina composta de molts elements i en què jo només soc una peça més.

–Sí, però una peça molt significativa en aquesta nova pel·lícula. ¿Què li agradaria dir als fans que l’han seguit durant tot aquest temps?

–Que si no fos per ells, avui no estaria aquí assegut fent entrevistes. Els fans són els que es mereixen tots els crèdits, han estat amb nosaltres en els bons moments i en els dolents. M’emociono al pensar fins a quin punt aquesta història ha afectat la vida de tantes persones. La meva feina és trivial, però quan veig la cara de felicitat que posa un nen que ha perdut un braç a causa d’una tuberculosi i em diu «no em preocupa, Luke també va perdre una mà», m’omple de felicitat.

Notícies relacionades

–Ara que Carrie Fisher, la seva companya de viatge i germana espacial, ja no està amb nosaltres, ¿quins records té del seu treball amb ella?

–Únicament puc dir que estic molt agraït a aquesta pel·lícula perquè ens va oferir la gran oportunitat de poder reunir-nos, cosa que probablement no hauríem fet mai. Per mi, Carrie era com una germana, em coneixia a la perfecció, però com totes les germanes a vegades em treia una mica de polleguera, sobretot quan volia competir amb mi per veure qui arribava abans al milió de seguidors a Twitter [riu].