Anar al contingut

PATRIMONI EN PERILL

El trasllat que va realitzar Aragó de les peces de Sixena "no es va fer de forma convenient"

El Museu de Lleida denuncia que la càrrega i el transport del camió no van ser els adequats per a unes peces tan delicades

Natàlia Farré

El trasllat que va realitzar Aragó de les peces de Sixena "no es va fer de forma convenient"

JAVIER BLASCO

Professionalitat per damunt de tot. La que dona oblidar el greuge i seguir el codi deontològic dels museòlegs. Encara que això signifiqui perdre una obra de la col·lecció. I encara que això signifiqui alentir un procés. Això és el que van fer al Museu de Lleida el dia dels fets. O sigui, dilluns, quan els tècnics aragonesos escortats ostentosament per la Guàrdia Civil van arribar al centre per emportar-se les 44 obres de Sixena de la institució. Sí, 44. No 43. I ben aviat en pot arribar una altra, la 45. «Volíem fer una entrega excepcional, professionalment ben feta. I pel que feia al Museu de Lleida així ho vam decidir i així ho vam fer». Ho afirma  el seu director, Josep Giralt, i ho fa bastant enfadat per les acusacions que arriben per part d’Aragó i del seu president, Javier Lambán, sobre el «lamentable» estat de les obres. I sobre la no arribada d’una.

Al museu es defensen. Ja va ser dur tenir el centre ocupat tota la nit per guàrdia civils «armats fins a les dents», com perquè ara es qüestioni la seva professionalitat. «Com a conservador de museu, si jo n’hagués sigut el responsable, no hauria firmat mai el full de sortida per la manera com es va fer la càrrega del camió i el trasllat. Allà hi havia moltes pressions», afirma.

Quadros massa tensats amb tendència a doblegar-se. Capses del revés. Peces transportades en una furgoneta no climatitzada i sense suspensió pneumàtica. Material amuntegat... «I si a sobre es traslladen amb una vibració important del camió hi pot haver sorpreses quan arribes». El museu ho va documentar tot, i en té proves. Així que Giralt no ho dubta: «El que li diria al senyor Lambán és que abans de fer qualsevol tipus de declaració, si realment estima el patrimoni reclamat, hauria de preguntar per què els seus tècnics no van tenir en compte els informes que el Museu de Lleida va presentar al jutjat d’Osca, tant sobre el pla de treball com de conservació preventiva».

NO HI HA CAP OBRA PERDUDA 

No ho van fer perquè «no van tenir temps, m’ho van confessar. Els informes els van arribar tard», sosté Giralt. Així que ningú va preveure que hi havia «12 peces que no s’havien de moure sota cap concepte perquè la seva integritat corria perill. En una, la caixa mortuòria de Beatriu Cornel, la pintura pot desprendre’s; i uns alabastres cremats molt fràgils». Hi va haver més problemes: les presses. «Estaven molt obcecats que les peces sortissin en vuit o nou hores. Als informes vam apuntar que el moviment de 44 obres amb els problemes de conservació preventiva d’algunes no era recomanable fer-lo tan ràpid. També vam proposar fixar un dia per obrir les caixes conjuntament». Ni una cosa ni l’altra va prosperar. «Es van presentar aquí amb la idea d’arribar i emportar-s’ho, i en un moment determinat van voler apressar-nos. Van venir preparats per fer dos i tres equips, però nosaltres vam creure oportú fer-ho pausadament». Els informes alertaven també que s’havia de tenir cura a l’hora de carregar i transportar les peces, perquè hi havia béns molt delicats. Però «desgraciadament no es va fer de forma convenient».

Sí que és veritat que hi ha una part d’obres no restaurades. Però això passa en tots els museus amb allò que no té prou valor per estar exposat. «No tenien qualitat i es va decidir no dedicar diner públic a la seva recuperació. Però sí que es van desinfectar i es van estabilitzar. Les que eren importants sí que les vam restaurar, com una excepcional predel·la del segle XV. Aquesta ha arribat a Aragó perfectament restaurada», explica. I és que cal saber que entre les peces de Sixena que es van comprar el 1983 n’hi havia de molt importants i d’altres que no ho eren tant, perquè es va adquirir el paquet sencer. També n’hi havia amb un estat molt precari, ja que moltes havien patit un incendi. Potser el problema està en això, a llegir-se els informes i saber què s’està reclamant.

Sobre l’obra perduda. Tampoc hi ha dubtes. «No està perduda. No està entregada», puntualitza Giralt. Hi ha explicació. I està en la història del museu. Fins al 2007 tenia la seva seu al Palau Episcopal i allà va estar exposada la Immaculada que encara no ha realitzat el camí a Sixena. «No era una peça rellevant per al museu, però estava en bon estat i és una imatge devocional, així que es va posar als espais públics del palau perquè la gent pogués veure-la». És cert que durant les obres del Palau Episcopal del 2012 va passar a les estances privades i no es va comunicar al museu. «Ens falta mirar en algunes dependències. Comptem amb tota la disposició del bisbe i quan la trobem, ho comunicarem al jutjat perquè decideixi com es fa l’entrega».

LAMBÁN, «ILLETRAT» 

Aragó no diu res sobre l’alabastre no reclamat però sí entregat. «Al Museu de Lleida tenim molt clar quin és el nostre paper i quin és el codi deontològic de qualsevol museòleg. La peça que vam entregar, i que vam fer constar en l’acta policial, és un fragment d’un retaule de Gabriel Joly. No apareixia en les seves llistes, però vam considerar que si marxaven totes les peces del retaule, no tenia sentit quedar-nos-en un fragment».

Amb tot, Giralt és contundent amb Lambán: «Quan un polític parla ha de tenir en compte tot això. Si no, la resposta del director del Museu de Lleida és que l’única cosa que fa és parlar per aconseguir vots i a vegades, només a vegades, pot ser tractat d’illetrat».

0 Comentaris
cargando