Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Cada un dels més de 300 massatges amb què, des del març de 1939 fins al 1945, amb la caiguda del Tercer Reich, Felix Kersten va alleujar els greus dolors estomacals crònics que patia el Reichsführer i cap de les SS Heinrich Himmler va ser una clau d’accés a la seva confiança. Tant, que l’arquitecte de l’Holocaust el va convertir en el seu metge personal i li va explicar secrets d’Estat encara avui tan debatuts com que Adolf Hitler tenia sang jueva o que patia sífilis.
Kersten (1898-1960), nascut a Estònia i amb nacionalitat finlandesa, anotava al seu diari les converses amb Himmler i aprofitava la seva amistat per influir en el número dos de Hitler i aconseguir que com a favor alliberés nombrosos presos. Amb la guerra ja perduda, va aconseguir que fes cas omís de les ordres del Führer de volar els camps de concentració, salvant així 800.000 presoners. El nazi volia negociar la pau amb Dwight D. Eisenhower d’amagat de Hitler i va actuar buscant «garantir un tracte positiu dels aliats després de la guerra». Però el 22 de maig de 1945, detingut pels britànics, es va suïcidar.
Verificades per un expert
Kersten va publicar un llibre de memòries el 1947 però es va guardar informació delicada, donant instruccions per treure-la a la llum. Així, fa un any el seu fill Arno va publicar a Suècia Les confesiones de Himmler. Diario inédito de su médico personal (Pasado & Presente), que reuneix les seves sucoses memòries, verificades per l’historiador Christer Bergström.
Himmler (d'esquena), saluda el militar finlandès Eino Suolahti; al fons el seu metge Felix Kersten (de civil), en una imatge de 'Las confesiones de Himmler'.
En primera fila, d'esquerra a dreta, Rudolf Hess, Himmler i Hitler
Molts són els rumors que han corregut sobre la sífilis que patia Hitler. Suposadament l’hi va encomanar una prostituta quan era soldat en la primera guerra mundial. El 1942, Hitler ja tenia alguns canvis de personalitat, trastorns de la parla, deliris de grandesa i impotència, tremolors i atacs de ràbia paranoics, tot associat a la sífilis. El cap de les SS estava preocupat –«les instruccions que emet ja no són tan clares i precises com abans»– i va demanar a Kersten que estudiés l’informe mèdic del Führer. Incapaç d’ajudar-lo amb la seva teràpia manual, li va suggerir que ordenés que l’internessin «en un hospital mental per tractar-li les afeccions nervioses». La seva resposta va ser: «No ho puc fer […]. Li he jurat la meva fidelitat fins a més enllà de la mort».
La taca del Führer
Notícies relacionades«El mateix Führer té sang jueva. Se sent tacat», va confessar Himmler quan Kersten li va preguntar d’on venia «tant odi als jueus». «Tant l’àvia materna com el seu pare eren mig jueus. Un astut jueu la va conquistar… El que acabo d’explicar-li és el secret més gran del Tercer Reich, igual que la malaltia del Führer […]». Himmler es va encarregar d’eliminar proves i testimonis.
Felix Kersten, terapeuta de Himmler.
Himmler es va despatxar a gust contra Franco, que «va causar una mala impressió al Führer», que esperava que s’involucrés en la guerra. «És un ingrat i un traïdor […]. ¡Aquest simi espanyol no volia abandonar la seva neutralitat! Pel que sembla, esperava aconseguir certs avantatges amb els aliats. […] ¿On estarien Espanya i França ara si Alemanya no hagués prestat el seu suport desinteressat a Franco el 1936?». I assegura que quan guanyin la guerra penjaran «el desgraciat de Franco i els seus bisbes i cardenals».
