ALTRES ESCENARIS POSSIBLES
Festassa mandé a Baró de Viver
La guineana Nakany Kanté es va posar a la butxaca nenes, mares, pencaires i àvies amb un fogós i educatiu concert al centre cívic del barri

fcasals40892056 barcelona 10 11 2017 icult concierto de nakany kante en el c171112162435 /
A Baró de Viver semblen viure aliens al procés. Costa veure banderes als balcons; espanyoles o catalanes. Ni tan sols hi ha cartells a les parets. Bé, sí, un de la campanya de la CUP per la remunicipalització de l’aigua. Pel carrer de Caracas, un home torna a casa amb la compra: una estufa catalítica. Un eixordador merengue del colombià Grupo Bip emergeix d’un cotxe.
Estem en l’última frontera de Barcelona, un barri de vivendes barates arraconat entre el Nus de la Trinitat, el riu Besòs, les vies del tren i un polígon de naus industrials. Al centre d’aquest gueto urbanístic es va inaugurar el 2015 l’immens i envidriat Centre Cívic Baró de Viver. Avui hi ha concert. Ho sap mig barri perquè avui també actua el grup de percussions Sambaró, format per veïns i veïnes.

La batucada del grup Sambaró, al Centre Cívic Baró de Viver /
Els percussionistes surten al carrer a tocar tambors i caixes i reben les felicitacions de familiars i amics. Quan tornen a la sala els esperen els músics africans que han dirigit un taller de percussió. Tots junts armen una exhibició de polirítmia que sorprèn i enorgulleix el veïnat. Un home canari està visiblement entusiasmat. En vol més i, encara que no ho tenia previst, es quedarà al concert. També hi ha pencaires, diverses mares gitanes, un home amb una impecable camisa blanca i un rellotge gegant de polsera, les àvies del saló de lectura i molts nens i nenes que han ocupat la primera fila. S’haurà d’anar a buscar les cadires apilades a la paret. Això s’omplirà.
Nakany Kanté s'ha presentat amb una alineació curiosa: balafo, percussió, baix, ballarina i guitarra acústica que toca ella mateixa
Nakany Kanté s’ha presentat amb una alineació curiosa: balafo, percussions, baix, ballarina i guitarra acústica. És un format semiacústic, però això no impedeix que el seu pop mandé soni igual de contagiós. Ibrahim Diakité percut el balafo perquè soni com una pluja dolça i fina que et fa massatges al cos després d’una dura setmana i et cala imperceptible.
«Aquesta cançó es titula Kitibana i significa S’ha acabat el judici», anuncia. «¡Digues-ho a Rajoy! ¡I a Puigdemont!», exclama el canari. «Aquesta és N’dakan. I significa El meu destí», informa la guineana. «¿Què?», pregunta una nena a primera fila. Serà un concert molt interactiu. Ara presenta Farafina. «¡Farafina!», criden les nenes de primera fila que han decidit aprendre’s cada paraula que els descobreix Nakany. Una d’elles aplaudirà amb entusiasme quan la cantant presenti una altra cançó en què denuncia l’abandonament de nens a l’Àfrica.
«¿I ara què tocaràs?». «¿Quan s’acaba?». Les nenes la bombardegen a preguntes entre cançó i cançó. «¡Avui hi ha molts periodistes aquí!», exclama Nakany. Però no, no són periodistes. Els periodistes no ballen. En canvi, el club de les preguntadores, sí. Una d’elles es treu el jersei i s’inventa increïbles coreografies afroflamenques. Això no hi ha qui ho pari. Els somriures de satisfacció abunden entre els assistents. Són dos quarts de deu i les àvies segueixen allà, encantades de la vida. Ah, i aquell home de camisa blanca i aparatós rellotge de polsera està ballant a prop de l’escenari. ¡Descalç!
Omar percut el tambor amb un ritme molt concret i el seu cosí Pape puja a la tarima per tocar amb ell. Omar l'ha cridat d'aquesta forma
En la recta final del concert es produeix un fet que passarà desapercebut al 99% dels assistents. Omar, el percussionista, pica el tambor sabar amb un ritme concret, i el seu cosí Pape, que està entre el públic, s’aixeca i puja a la tarima a tocar amb ell. Omar l’ha cridat a través del llenguatge dels tambors. Amb Pape reforçant la percussió, Nakany i la ballarina dansen amb més frenesí. Una nena de Baró de Viver mou el maluc com Nakany i mou el coll perquè la seva cua de cavall giri aflamencadament al voltant del seu cap. «Un aplaudiment per a les nenes», demana Kanté. Acabaran totes a l’escenari.
Les àvies aplaudeixen d’allò més. El veí canari segueix allà. «T’ho dic de veritat, m’ha agradat», insisteix una vegada i una altra. El seu amic afegeix una dada reveladora: «Mira si m’ha agradat, que no he sortit ni a fumar». El balafo d’Ibrahim, el baix de Vicente, les percussions d’Omar i Pape, les danses de Mami i la veu de Nakany poden servir fins i tot per curar l’addicció al tabac.
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA Guillermo del Toro erigeix un monument a Frankenstein
- LA TORNADA A L’ESCOLA Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: "Estrenem un programa per detectar dificultats de lectura des de primer"
- Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars
- Seguretat europea Andrius Kubilius, comissari de Defensa de la UE: «Els líders europeus i nord-americans han de decidir quin tipus de garanties de seguretat donaran, no demanar permís a Putin»
- La caixa de ressonància Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners
- Ambients extrems Això és el que es va trobar a l’obrir una cova segellada durant 5 milions d’anys
- Organitzacions internacionals Què és l’OCS: el contrapoder asiàtic al poder dels EUA
- Conflicte al Pròxim Orient A punt per salpar de Barcelona la Global Sumud Flotilla en la missió internacional més gran de solidaritat amb Gaza