ENTREVISTA

Els autos bojos d'Astèrix

Ferri i Conrad revelen els detalls de la nova aventura dels irreductibles gals a Itàlia que surt aquest dijous a la venda en 25 països

Els autors que van agafar el relleu de Goscinny i Uderzo no descarten un àlbum a Catalunya si la situació per la independència es calma

zentauroepp40473889 french cartoonist didier conrad l and french writer and d171012192452 / BERTRAND GUAY

zentauroepp40473889 french cartoonist didier conrad  l   and french writer and d171012192452
zentauroepp40474778 asterix en castellano171009161810
zentauroepp40474777 asterix en castellano171009161749

/

5
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una multitudinària carrera de quadrigues travessa la península Itàlica en la millor tradició d’aquells 'Autos locos' de Hanna-Barbera o de pel·lícules dels anys 70 i 80 com 'Los locos del cannonball' que han inspirat el guionista Jean-Yves Ferri per recrear «l’esperit i l’ambient d’un ral·li una mica esbojarrat». Només que en lloc del malvat Pierre Nodoyuna, amb el seu gos Patan, el dolent a qui han de superar en ruta el bon jan de l’Obèlix, que porta aquesta vegada les regnes del carruatge, i l’escanyolit i astut Astèrix (acompanyats de l’inseparable gos Idèfix) és l’emmascarat romà Coronavirus, amb Bacillus de copilot. I, compte, el Cèsar no és tan dolent com sempre, bé, segons com es miri: «Li hem donat una dimensió política, és un demagog. Es queda amb la glòria i  els aplaudiments tot i que no és ell el que ha guanyat. Això ho saben fer perfectament els polítics».

Ferri i el dibuixant Didier Conrad van avançar algun detall i la portada fa només 10 dies d’'Astèrix a Itàlia', el seu tercer àlbum –que segueix l’'Astèrix i els pictes' (2013) i 'El papir del Cèsar' (2015)– després que assumissin el repte de continuar amb les aventures dels personatges creats el 1959 per Albert Uderzo i el desaparegut René Goscinny. Però a la seu d’Hachette, a París, el secretisme és tan gran com el que guarda el druida Panoràmix sobre els ingredients de la poció màgica. Cinc milions d’exemplars del nou àlbum, el 37, arriben avui a les llibreries de 25 països (traduïts a 20 llengües), entre ells Espanya, de la mà de Salvat (en català, castellà, eusquera, gallec i asturià). Per evitar filtracions, i amb la firma prèvia d’un acord de confidencialitat, abans de l’entrevista, dimecres a la tarda, els periodistes arribats a l’editorial només han tingut mitja hora per llegir la historieta, prestada en mà, i improvisar noves preguntes.

En aquest boig ral·li de quadrigues se succeeixen les trampes, moltes, els obstacles, incidents i estratègies. Travessa Venècia, Parma, Siena, Florència, Nàpols… la meta és als peus del Vesuvi. Allà, a més dels irreductibles gals, hi ha representants de pobles de tot l’orbe conegut, com bretons o vikings. Però l’objectiu del poderós Cèsar és en realitat reafirmar el seu prestigi i poder, posant com a única condició que sigui el seu corredor, Coronavirus, qui guanyi. De fet, la carrera és fruit de la corrupció al Senat romà, una cortina de fum per tapar un desviament per sufragar orgies dels fons destinats a arreglar les vies romanes, plenes de sotracs. «El vaig escriure quan aquí hi va haver el cas Fillon, ara ja una mica oblidat», revela Ferri.

No hi ha la Penélope Glamour de 'Los autos locos', però sí que hi ha un equivalent femení: dues princeses del regne de Kush (al sud d’Egipte), que enamoren l’Obèlix. «Com que les carreres acostumen a ser coses de nois vam veure que ens podia quedar molt masculí», recorda Conrad, culpable de la idea de donar-los un paper en la carrera a les dues aguerrides africanes.  

Vinyeta d''Asterix en Italia', el nou àlbum dels irreductibles gals firmat per Ferri i Conrad. / ASTERIX® - OBELIX® - IDEFIX® / © 2017 LES ÉDITIONS ALBERT RENÉ

A més a més de la corrupció política, no falten referències al canvi climàtic i a les retallades i tradicions de l’estil Astèrix que saben que «els seguidors no entendrien que no hi fossin», com el banquet final, la poció, les trompades d’Obèlix amb els romans, els senglars rostits o els 'cameos' de famosos. «Hi surt Pavarotti, sí», ratifiquen. «Si no els poses, els demanen i si els poses molta gent no els veu…». 

I ¿què oculta la màscara del malvat Coronavirus? «El dolent emmascarat és un clàssic del còmic. Oculta el buit, és una metàfora de la vacuïtat de la competició, que darrere d’un gran campió a qui tothom adula no hi ha gran cosa», respon Ferri.

Però l’àlbum també revela la diversitat de pobles i tribus d’Itàlia que en aquella època envoltaven Roma. «Eren regions amb la seva especificitat i particularitat i el Cèsar no ho tenia tan fàcil». Això els dona peu a parlar de la crisi entre Espanya i Catalunya per la independència, un tema pel qual s’han interessat, demanant quines notícies noves hi havia, just al saludar-me al saber que arribava de Barcelona.

Notícies relacionades

«Es pot vincular, sí. L’actualitat es correspon amb l’àlbum encara que quan el vaig escriure no pretenia insistir en això», assumeix Ferri. No descarten, entre somriures còmplices, algun Astèrix a Catalunya: «Quan es tranquil·litzi una mica la cosa….», afirma el guionista. «Però quan es calmi, si llavors fem un llibre, potser es torna a encendre», somriu el dibuixant.

«No estem prou informats per opinar», lamenta Conrad. «Hi ha molts elements que desconeixem», segueix Ferri, que viu just a l’altre costat del Pirineu i a qui el sorprèn «la intensitat» amb què es viu el conflicte. «He llegit que molta gent està a favor del referèndum després de la repressió espanyola, no perquè verdaderament desitgi la independència. Ens agradaria un vot més serè per poder saber què pensa la gent». 

'Astèrix a Itàlia' / ASTERIX® - OBELIX® - IDEFIX® / © 2017 LES ÉDITIONS ALBERT RENÉ

I tornen els gals per acaba que el missatge d'‘Astèrix a Itàlia’ també és que tots els pobles es poden unir contra l'opressor. ¿Quin? Potser Europa, considera Conrad: “M'agradaria que Europa fos més democràtica. No ho és. Són tecnòcrates que decideixen per tots i per a tots sense tenir ni idea de la realitat de la gent de cada país. I en el ral·li guanyen els més lents, una referència a l'Europa de les dues velocitats”. Còmplice, Ferri ironitza: “Fa falta un gran demòcrata com Trump...”. 

Les xifres del fenomen Astèrix

<strong>-Astèrix  i Obèlix van néixer el 29 d'octubre de 1959</strong> a la revista ‘Pilote’. Uderzo i Goscinny busquen idees en la història de França, topen amb la dels gals i recorden el nom de Vercingetorix de les lliçons de l'escola.