Jason Derulo, discoteca a Cap Roig

El Festival de Cap Roig va abaixar el teló immers en brillantors discotequeres de nova generació. Els èxits d’un flamant astre del dance pop, Jason Derulo, no van donar treva a un públic jove i familiar en un espectacle amb aparatosa resolució rítmica, balades fogoses i carnoses exhibicions del cos de ball.

Derulo, un noi de Florida de 27 anys que en fa vuit que acumula èxits com si res, va passar per la mostra de la Costa Brava immers en una èpica de superestrella, començant per la mitja hora de música discotequera a discreció (de Rihanna a Despacito i Gasolina) amb què va començar el xou, destinada, entenem, a generar ansietat a les grades i fer-nos desitjar desesperadament veure per fi la seva figura real sobre les taules. Aquesta llarga introducció va tenir un altre efecte: ajudar-nos a oblidar, al final del concert, que l’actuació de Derulo havia durat només una hora i quart.

Uns 75 minuts intensos, sí, en què no van deixar de passar coses des que Derulo va entrar en matèria amb Wiggle i el seu primer èxit, Watcha say, clamant per celebrar a Cap Roig «la festa més gran del planeta», flanquejat per quatre ballarins dels dos sexes, una gran pantalla de vídeo rica en imatges al voltant de la seva figura i una banda reduïda però suficient per al seu combinat electro-pop. El cantant i ballarí va lluir una veu amb poder i colors soul, oberta ocasionalment al falset de l’escola Prince, una de les seves influències, visible també en el tall rítmic de cançons com Get ugly, del seu últim disc, Everything is 4 (2015).

DESCARADURA EROTICOFESTIVA

Notícies relacionades

Jason Derulo, a la muntanya russa

¿Val la pena?

La inspiració de la família Jackson, tant Michael com Janet, va sobrevolar algunes de les cançons, tot i que d’altres van airejar motllos renovats: aquest Swalla, últim single, cita amb Nicki Minaj i Ty Dolla Sign construïda sobre el sinuós ritme haitià kompa. Hi va haver balades i mitjos temps que van rebaixar la tensió sense fracturar-la (Marry me, It girl), guitarres rockeres (The other side) i molta lletra situada entre la descaradura eroticofestiva i el que Astrud un dia va qualificar de «factor cursi»: «Cada vez que te desnudas / siento sinfonías en mi cabeza» (Trumpets).

I en el tram final, eufòria dance pop amb Breathing, Don’t wanna go home, Cheyenne… A aquestes altures del concert, Derulo lluïa musculatura amb el tors nu, immers en coreografies i enllaçant hits sense parar. Colofó amb el tacte hip-hop de Dirty talk, tocat per arranjaments exòtics, i el temàs per excel·lència del seu repertori, un Want to want me que va imposar la fosa a Cap Roig amb el concert a dalt de tot.