Ken Liu: l'amor en temps de 'silkpunk'

Nascut a la Xina, Ken Liu (Lanzhou, 1976) viu des dels 11 anys als EUA, on ha treballat en els àmbits del dret i la tecnologia. Després d’obtenir el reconeixement amb novel·les de fantasia i ciència-ficció, ha antologat els seus contes més populars, i també els seus preferits –que no sempre coincideixen– a 'El zoo de papel'.

Escrits al llarg d’anys, alguns dels 15 contes semblen obra de persones diferents. S’observen, en tot cas, unes constants. La més òbvia seria la relació entre les cultures asiàtica i l’occidental, que pot adoptar la forma de xinesos emigrats als EUA (als nostres dies, però també, en un text d’un centenar de pàgines, durant l’època de la conquesta de l’Oest), i la d’un cap de la CIA a Taiwan. Un altre tema recurrent és el de la tecnologia entesa com a prolongació del cos humà (en més d’un conte apareixen dones 'cyborg'). I, finalment, sovintegen els episodis didàctics i les venjances sagnants.

ELS MILLORS

Alguns contes posen en contacte l’antiga màgia oriental amb els invents occidentals (és el que Ken Liu ha batejat com a 'silkpunk', una variant xinesa de l’'steampunk'). Com que l’espai és limitat, em centraré en els quatre que trobo rellegibles. El primer es titula 'Acerca de las costumbres de elaboración de libros en determinadas especies', i és un presumpte catàleg de llibres insòlits: els que incorporen el to i el ritme de l’autor, els d’éssers que escriuen amb fragàncies o els que es converteixen en llibres. Ve a ser, doncs, una recopilació metaficcional de les que escrivien Borges, Calvino o Umberto Eco: freda, intel·ligent i desconcertant.

'Cambio de estado' explora  la materialització de l’ànima, la qual pot prendre la forma, depenent del personatge, d’un glaçó o d’un paquet de cigarrets, Fragmentari i alhora rodó, incorpora referències a T. S Eliot, Ciceró i Joana d’Arc. Igual com hi ha novel·les de formació, es pot llegir com un excel·lent conte de formació.

Notícies relacionades

Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

Ni 'Cambio de estado' ni el conte que dóna títol al recull no tenen res de ciència-ficció. Situat en la frontera entre la realitat i la fantasia, 'El zoo de papel' és, al meu entendre, la millor aportació del llibre al xoc de cultures, i alhora és també un conte de formació. Narra la relació entre un home nord-americà, la seva esposa xinesa (que amb prou feines parla anglès), i el seu fill, que per integrar-se als EUA renega de la mare. En menys de 20 pàgines, i gràcies a la metàfora de la papiroflèxia, Ken Liu aconsegueix transmetre –sense embafar– l’amor, la decepció i el remordiment dels diferents personatges.

El llibre es tanca amb el que per mi és el millor conte del recull, 'El hombre que puso fin a la historia: documental'. És aquí on el coneixement tecnològic de l’autor es col·loca al servei d’una trama que suscita més reflexions, amb més graus i nivells, de les que podria suscitar un assaig filosòfic o científic. En unes 70 pàgines, Ken Liu ens interroga sobre el pes de la història: fins a quin punt hem de permetre que guiï les nostres accions? En un altre conte, 'Las olas', es planteja la conveniència de convertir-nos en màquines, igual com a 'Regulada' inventa un desinhibidor de sentiments perquè no entorpeixin les nostres decisions. Aquest és Ken Liu: tecnològicament sòlid, literari quan aconsegueix eludir la faula, molt recomanable quan no és didàctic.