Anar al contingut

Melendi, visió total al Sant Jordi

El cantant asturià va presentar el seu nou disc, 'Quítate las gafas', en un generós recital que va combinar balades melodramàtiques, pop lleuger i accents llatins

Jordi Bianciotto

Melendi, visió total al Sant Jordi

FERRAN SENDRA

La barreja d’ídol romàntic i col·lega, de seductor i filòsof, que encarna Melendi funciona. Si fa dos anys es va quedar a punt d’omplir el Sant Jordi en la seva campanya d’Un alumno más, aquest divendres va sortir a cantar amb tot l’aforament venut. Va complaure tots els seus fans amb dues hores (28 cançons) d’immersió en el seu món: balades afectades, pop-rock lleuger, entreteniments llatins i records dels seus dies de rumba.

'Quítate las gafas', que dona títol al seu nou disc, el cantant asturià, de dimensió pública agegantada pel seu rol de coach a La voz, clama per superar els prejudicis i ens demana que ens traguem les lents deformadores que ens porten a «anomenar estrany el diferent». Propòsits elevats, en línia amb aquest perfil sincer, autèntic, sense dobles intencions, amb aferrament a la vida, del qual presumeix en altres peces que va cantar, apel·lant sovint a clixés clamorosos: «No m’agrada la gent que no mira als ulls», així va començar 'Flores de agua y plomo'.

Melendi, bon xaval, poeta de guàrdia, pensador i figura esforçada sobre les taules, va entrar corrent a l’escenari per cantar la primera peça, 'Hijos del mal', i agrair al públic la confiança: «Per posar la vostra felicitat del divendres a les nostres mans». 

CANÇONS NOVES I REPESQUES

Les cançons noves, esquitxant el repertori, alternant-se amb repesques: el rock urbà de Piratas del bar Caribe, la llarga i estimable tornada de la 'sabiniana' 'De pequeño fue el coco' (invocant la innocència: «'soy un niño travieso que en un cuerpo de hombre  se escond'e»), la rumba estopera 'Un violinista en tu tejado'… «Soc Ramón Melendi», va afirmar, com recordant a tothom que no és una marca amb potes, sinó un ciutadà amb el seu nom i el seu cognom.

Novetats: l’acostament reggaetoner de 'Mi mayor fortuna' i els aires cubans de 'Desde que estamos juntos', banyats en 'mojitos' a «la vella Havana», gairebé com en una cançó d’Ed Sheeran sobre Barcelona. Notes de color en un repertori que es va anar decantant de mica en mica pel pop lleuger i la balada amb melodrama: Un amor tan grande, interiorisme al piano rebentat quan el cantant va cridar «¡fort!» perquè els seus seguidors cantessin la tornada. Coses de l’'stadium pop'.

ELS VELLS TEMPS

Les cançons dels discos més llunyans, sobretot el primer, estaven absents en la seva gira anterior, però en aquesta ocasió Melendi va recuperar composicions com 'Hablando en plata', 'Loco' 'Caminando por la vida' en honor als vells temps. També va invitar Esmeralda Grao, corista i guitarrista de la gira, a cantar la primera estrofa de 'Como una vela', tot múscul pulmonar, i va acollir dos joves col·legues de 'La voz', el pamplonès Paul Alone i el barceloní David Peris.

No va sonar, per sort, la llarga delirant 'Saraluna', encara que sí, en fi, l’enginyosa 'Cheque al portamor', advertència antimaterialista a una «neneta consentida», cap a la reguera final de 'hits': de la inflada emotivitat de 'La promesa' a 'Lágrimas desordenadas', passant per 'Tu jardín con enanitos'. Els èxits musicals amb què Melendi desafia el món a treure’s les ulleres i a mirar-lo sense cap prejudici.