Catalunya proposa un passeig multisensorial a la Biennal del Venècia

Un pavelló sense exposició. I un projecte amb usuaris en lloc d'espectadors. Així és la proposta que aquest any presenta Catalunya ala Biennal d'Art de Venècia de la mà de l'artista Antoni Abad, del 13 al 26 de maig. "Un projecte de cartografia pública digital i sonora feta per persones cegues o amb dèficit de visió i el seu entorn", explica el creador, i que porta per nom 'La Venezia che non si vede'. Cosa que no deixa de ser una paradoxa: «En una biennal d’arts visuals mostrem un treball que no es pot veure, que en realitat se sent».

Escoltar, veure, aquesta Venècia desconeguda és senzill. N’hi ha prou de «descarregar l’aplicació (BlindWiki) i passejar a partir dels missatges geolocalitzats que expliquen la percepció que del lloc tenen les persones amb discapacitat visual». Hi ha 1.100 entrades, la majoria «relacionades amb la part sensorial: l’ambient sonor, les olors i l’aspecte tàctil. Té un vessant molt poètic, però també un altre de molt pràctic: l’orientació». Per posar aquesta capa d’informació al mapa de la ciutat, Abad fa nou mesos que està instal·lat a Venècia: «No es tractava d’exportar una exposició produïda a Catalunya sinó de treballar sobre el terreny».

I a això s’ha dedicat l’artista en col·laboració amb invidents locals i voluntaris (l’Ajuntament, associacions cíviques, universitats...) que han recorregut Venècia i han decidit què volien explicar a l’app. L’aspecte sensorial mana, però també el descriptiu i l’accessibilitat. «Un invident pot saber que està al Campo Santa Margherita però no què hi ha». També són importants les trampes que suposen els carrers que acaben en un canal o els 'barcarizzi', les escales sense protecció que permeten embarcar en molts punts de la ciutat.

UN GRAN MEGÀFON

Notícies relacionades

Catalans a la Biennal

Max i el repte del primer còmic tàctil, a la Biennal de Venècia

La cartografia digital sonora és la part principal del projecte però no l’única. Tot i que no hi ha cap exposició, el pavelló no estarà buit. S’hi explicarà el projecte i es podrà embarcar en una ruta guiada per invidents. També s’hi podrà veure un documental i el primer còmic tàctil, realitzat per Max.  

El de Venècia és, de moment, l’últim projecte d’Abad, que treballa amb col·lectius en risc des del 2003, i amb les noves tecnologies des del 2000, des d’abans que els mòbils deixessin publicar a internet. «És una eina magnífica, un gran megàfon amb el qual ja no es necessita un aparador. La distància entre una idea i la seva representació només depèn del mateix usuari». ¿I quina idea vol transmetre a Venècia? «El més important és obrir-se a altres percepcions. Espero que, encara que només sigui per curiositat, la gent es pregunti com es mou un cec per la ciutat».