Anar al contingut

ENTREVISTA

Itaca Band: "A Tòquio ens vam sentir com els Rolling Stones"

El grup de Montcada i Reixac arrenca la gira del seu quart àlbum, 'Explosiva', amb dos concerts a la Sala Apolo aquest cap de setmana

ESTER TORRAS / BARCELONA

Itaca Band: "A Tòquio ens vam sentir com els Rolling Stones"

Un dels puntals del mestissatge musical català torna amb un nou treball i amb la promesa d’una explosió d’energia en directe. Després d’un tour d’un any i mig que els va portar fins al Japó, els membres d’Itaca Band mantenen la fidelitat als ritmes ballables i heterogenis en el seu quart elapé, titulat 'Explosiva'. La nova gira, que recorrerà els principals escenaris i festivals de tot el país, comença aquest cap de setmana a la Sala Apolo de Barcelona amb dos concerts que pràcticament ja han penjat el cartell de sold out.  

–¿Què volen fer saltar pels aires amb l’explosió d’aquest disc?
–Pere Mercader: Hi ha moments que marquen un abans i un després, en què es produeix un canvi sobtat. Aquest disc vol provocar aquesta explosió dins de cada un. La majoria de les cançons tenen un vessant trist i nostàlgic en un principi, però acaben aflorant les sensacions positives. Volem transmetre que el futur pot ser bo.

–¿Han canviat molt les coses des dels seus inicis el 2006?
–P. M.: El canvi més important ha sigut la professionalització. Quan vam començar amb 'Temerario', érem músics novells, però amb el temps hem aconseguit fer de la música la nostra professió.
–Albert García​: Abans era un grup d’amics i ara ja no ho és.

–¿S’ha perdut l’amistat?
–A. G.:​ Aquells amics ara són companys de feina i aquell 'hobby' ara és la nostra feina. Ens trobem en un punt en què s’ha desvirtuat tot una mica i estem acabant de trobar-hi el sentit. Encara que som els mateixos nens de sempre, la música ara ens demana una dedicació de 24 hores.

–Són set a la banda. ¿Els costa molt prendre les decisions?
–A. G.:​ L’assemblearisme és lent, però el resultat és molt bo. El fet de consensuar tantes decisions, i algunes tan crucials com treure un disc, fa que el procés sigui una mica pesat. De totes maneres, set caps sempre sumen més que un.

–Van escollir 'Ahora y aquí' com a primer 'single'. ¿Què té d’especial?
–P. M.:​ Ahora y aquí va néixer a Tòquio després d’una ruptura amorosa. El fet d’estar lluny de casa et fa veure les coses de manera diferent que si les tens al costat.

–En el segon 'single', 'Un nou element', ¿aposten per una història d’amor?
–P. M.: La majoria poden ser cançons d’amor: amor a un país, a una ciutat, a una parella, a una mare… Aquesta és una cançó d’amor a la cultura, que explica com l’art pot ajudar-te a sortir del pou.

–'A Los de abajo' recuperen el seu costat més crític... 
–P. M.: Moltes vegades expressem les nostres idees en forma de cançó d’amor, però en el fons s’expliquen moltes altres coses. Per exemple, la cançó 'La vida explosiva' critica el sentiment de possessió en les relacions personals.

–¿Com va anar l’experiència d’actuar al Japó? ¿Els va condicionar la barrera de l’idioma?
–A. G.:​ Tenim la sort que la música és un llenguatge internacional i les cançons arriben de la mateixa manera. Vam anar a concerts i festivals de 10.000 persones on la gent ens coneixia i intentava cantar les cançons.
–P. M.: Ha sigut un dels llocs on més olles s’han fet i on més han ballat. Fins i tot es tiraven a la tanca per pujar a l’escenari. Ens vam sentir com si fóssim els Rolling Stones. Va ser una experiència totalment desbocada.
 

"Amb el reggaeton volíem disfrutar de 'perrear' sense haver de sentir lletres misògines"

–¿Se senten identificats amb l’etiqueta que els han penjat de 'grup de mestissatge'?
–P. M.: Totalment. Com que la nostra base és la barreja, no tenim por d’ajuntar el reggaeton amb el reggae o d’incorporar elements de l’indie o del pop. Si avui dia es toca reggaeton, nosaltres també l’incloem.  

–¿Hi ha reggaeton a 'Explosiva'?
–A. G.:​ N’hi ha les bases. És un ritme que ve del reggae, que ens agrada molt i que té un beat que s’encomana.
–P. M.: Volíem disfrutar de 'perrear' sense haver de sentir lletres misògines.

–Aquest cap de setmana comença oficialment la seva gira. ¿Què esperen d’aquest retorn als escenaris?
–A. G.:​ Estem aquí pel directe, perquè és en el directe on tenim el 'feedback' de la gent i intercanviem l’energia amb el públic.
–P. M.: Veure que la gent és feliç, que explota de felicitat durant una hora i mitja, no té preu.

–I el mes de juliol se’n van de viatge al Nepal.
–A. G.:​​ Aquest viatge és una oportunitat que ens va sorgir amb l’oenagé Dream Nepal, que treballa amb nens orfes o que tenen els pares a la presó. Hi anirem vuit dies i farem dos concerts a prop de Katmandú. Enmig d’una gira hem hagut de dir no a molts concerts per poder anar-hi, però pensem que ens farà créixer molt. Serà positiu.
–P. M.: La idea és portar a terme un projecte amb els nens de l’orfenat. Estem treballant amb músics de la zona amb la voluntat que acabi funcionant per si mateix. 

Temes: Tòquio Música