Carlos Vives: "Els meus avantpassats eren catalans que van arribar a Colòmbia al segle XVIII"

Va saltar a la fama amb els Clásicos de la provincia i ambienta el seu nou single, Al filo de tu amor, a Nova York a ritme de reggaeton. Al cap i a la fi, ja la lletra d’aquella Gota fría s’anticipava a les baralles de galls que esgrimeixen els rapers d’avui. Fa dues dècades, el colombià Carlos Vives posava la paraula vallenato al mapamundi i ara La bicicleta, com si es tractés d’un coet supersònic, l’ha propulsat una altra vegada al capdamunt. La cantarà, és clar, en el seu concert d’aquest vespre al Sant Jordi Club de Barcelona (21.30 hores), per al qual gairebé no queden entrades. La gran incògnita és: ¿la interpretarà com en el disc, a duo amb Shakira? Seria la primera vegada que ho fan junts en directe.

–Últimament s’ha acostat al reggaeton. 

–No és que jo ara faci reggaeton. Perquè, en realitat, tampoc els ritmes urbans són tan nous; responen a patrons molt ancestrals i s’alimenten dels nostres ritmes africans i indígenes. La novetat és la manera com es produeix. Quan vaig escriure La bicicleta, era un vallenato. I ho segueix sent. Si jo ho canto amb acordió i el tamboret típic la gent diu: «Mira, un vallenato». I si de sobte ho vesteixo com un reggaeton, la gent ho veurà urbà. Són estils que casen molt bé.

–¿Què hi ha de cert en tota aquella polèmica que fa pocs mesos semblava enfrontar-lo amb Maluma? 

–Jo soc bon amic de Maluma, i l’admiro com a artista, però em van preguntar per una cançó concreta que és una espècie de trap i vaig respondre el que en pensava. El trap té contingut sexual explícit, en altres parts fins i tot hi posen xiulets. Vaig dir que no volia que els meus fills l’escoltessin, perquè és pornografia. No vaig ser l’únic a qui també el va ofendre aquella manera de cosificar la dona… Tant en el trap com en el reggaeton hi ha moltes líriques molt barates, molt pobres poèticament parlant. Al final la música és poesia i aquelles cançons estan escrites amb un castellà molt pobre, encara que el ritme sigui molt poderós.

–¿Carlos Vives és un artista pop, de vallenato o de world music? 

–Ja quan vaig fer La gota fría em deien que això no era folklore. I tenien raó. Jo soc un artista pop, però no copiaré el que fan en altres països. Jo m’inventaré un pop i un rock meus. Si el rock’n’roll anglosaxó va néixer al sud dels Estats Units, el nostre 

rock ha de néixer dels nostres pobles. Jo sempre he tingut molt clar coses que la indústria sembla seguir confonent: creuen que el folklore es pot gravar en discos i emportar-se a escenaris amb llums i micròfons. Però el folklore no es grava, no es porta a escenaris, no s’il·lumina ni s’amplifica.

–A més, de totes les alegries que li ha donat La bicicleta, aquesta cançó li valgut també una inversemblant demanda per suposat plagi. 

–No sé quina és la motivació real que té aquell senyor per muntar-se una pel·lícula així. Quan a un se’l reconeix per la seva creativitat, el que ha fet es veu com una ofensa molt gran. Només em queda recordar una frase que deia sempre la meva àvia: «S’agafa més aviat un mentider que un coix».

–La bicicleta parla de Barcelona. Deu tenir moltes ganes de cantar-la aquí. 

–Per descomptat, però per molts més motius. Jo soc Vives i els meus avantpassats eren catalans. Si em deixa que ho busqui un moment, l’hi llegiré textualment… [A l’altre costat del telèfon, en la llunyana Bogotà, se sent com regira buscant.] Aquí ho tinc: «Don Salvador Vives i Botec, natural de la vila de Santa Maria de Martorell, bisbat de Barcelona a Catalunya, es va establir a Cartagena de Indias a finals del segle XVIII. Va tenir per pares rls catalans Don Magín Vives i Doña Manuela Botec. En la seva vila natal s’havia casat amb Doña Eulàlia Ferrer i Pujol, i aquest matrimoni va tenir per fills  Doña Josefa Vives i Ferrer nascuda a Catalunya i casada a Cartagena de Indias l’11 de gener de 1799 amb Don Agustín Carbonell, natural de la vila de Sant Bartomeu de Sitges…».

Notícies relacionades

La demanda de plagi contra Shakira i Carlos Vives per 'La bicicleta', admesa a tràmit

Juan Gabriel i 'La bicicleta' de Shakira i Carlos Vives triomfen als Grammy Llatins

–Sent vostè un artista de sang catalana i sent Shakira una barcelonina d’adopció, no és estrany que li cantin a Barcelona.

–¡Això no és casualitat, sinó causa!