ELS PREMIS DE L'ACADÈMIA DE HOLLYWOOD

Oscars 2017: Costat bo (i costat dolent) de les pel·lícules nominades

Els crítics d'EL PERIÓDICO llancen els seus arguments a favor i en contra dels nou films que opten al gran premi

jgarcia37400135 oscar statues await touching up by scenic artists at a holly170224201214

jgarcia37400135 oscar statues await touching up by scenic artists at a holly170224201214 / FREDERIC J BROWN

7
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

Nou títols competeixen per emportar-se l'Oscar a la millor pel·lícula. Els crítics d'EL PERIÓDICO llancen els seus arguments a favor i en contra dels films a concurs, en una edició que té un clar favorit, 'La ciudad de las estrellas (La la land)', amb permís de 'Moonlight' i 'Manchester frente al mar'. Els acadèmics tenen l'última paraula, òbviament, però aquest cara a cara entre crítics pot servir-li per a tenir les coses una mica més clares (o no) de cara a la cerimònia de diumenge a la matinada al Dolby Theatre de Los Angeles.

COMANCHERÍA David Mackenzie

A FAVOR Atracaments amb fondària

Sembla una història de policies i lladres. I ho és, però una que es delecta -ens delecta- desmuntant les convencions del gènere i seguint rutes inesperades. Mentre ens passeja per una versió moderna del Far West feta de ciutats desolades i penúries econòmiques i oportunitats perdudes, David Mackenzie combina amb mestria escenes de robatoris i persecucions plenes de fúria i tensió amb una successió de pausades converses plenes de contingut puntuades d'encertades ràfegues d'humor negre. Nando Salvà

EN CONTRA La sorpresa de cada any

Aquesta combinació d'intriga, 'western' i drama social sobre la crisi és molt oportuna però és el típic film independent de gènere de cada any que no comptava per a ningú i acaba colant-se entre els finalistes per sorpresa. Queda molt bé que estigui a la llista i fa la impressió que els votants no només veuen superproduccions o grans drames però, a l'hora de la veritat, sempre se'n van de buit (o gairebé). Eduardo de Vicente


FENCES Denzel Washington

A FAVOR Teatre filmat sense bel·ligerància

Denzel Washington sempre ha caigut bastant bé a Hollywood; és una cosa així com el Sidney Poitier de les dues últimes dècades. Només per això té bastants punts a pesar que la seva pel·lícula, la tercera com a realitzador i amb ell de protagonista principal -tant que alguns dels altres personatges queden desdibuixats-, és en excés teatral: text, posada en escena i interpretacions. Però al mateix temps no és gens bel·ligerant, i això agrada. Quim Casas

EN CONTRA Més teatre que cine

La tercera pel·lícula com a director de Denzel Washington seria més adequada per competir per un premi Tony que per un Oscar: darrere de la càmera, l'actor no pot o no vol adaptar les propietats del teatre a les necessitats del cine. Com a resultat 'Fences' és una successió de plànols que són molt llargs i monòlegs que ho són encara més, capturats per una càmera que contempla el drama però no contribueix a crear-lo. Nando Salvà


FIGURAS OCULTAS Theodore Melfi

A FAVOR L'estendard dels #OscarSoBlack

Si existís el vot feminista a l'Acadèmia de Hollywood, hauria d'anar directament a aquest 'biopic' que narra la història d'un grup de dones afroamericanes que va desafiar els clixés de gènere i raça als anys 60 per demostrar que la seva lluita era més important que viatjar a la Lluna. Unes autèntiques heroïnes, valentes i íntegres que constitueixen sens dubte l'estendard dels #oscarsoblack aquest any. . Eduardo de Vicente

EN CONTRA Tema gran, correcció insulsa

Encara que benintencionada en l'ampli sentit de la paraula, aparentment molt feminista i afroamericana, resulta una de les pel·lícules més insípides de les nou que opten aquest any el premi gros. Les actrius estan bé, el tema és defensable i treu a la llum un fet del passat sepultat per qüestions racials, però la seva innegable pàtina de correcte telefilm no hauria d'ajudar-la a enfundar-se un Oscar immerescut. Quim Casas


HASTA EL ÚLTIMO HOMBRE Mel Gibson

A FAVOR Salvar el soldat Gibson

El cine èpic, les grans històries plantejades amb espectacularitat són un clàssic en aquests premis, des dels títols de David Lean a 'Titanic' o 'Braveheart'. També la seva valentia al mostrar la guerra des del seu prisma més cru com no s'havia vist des de 'Salvar el soldat Ryan'. I, és clar, l'últim argument és la redempció d'un director que estava proscrit, Mel Gibson, i sembla haver tornat a la cleda. Eduardo de Vicente

EN CONTRA Gibson no cotitza a l'alça

Ni Mel Gibson, sobretot quan passa a l'altre costat de la càmera, ni el gènere bèl·lic cotitzen a l'alça. A més, malgrat el to patrioter habitual, no és un film sobre un heroi èpic, sinó el relat del triomf d'un objector de consciència que va salvar vides, però no va empunyar mai les armes, en la segona guerra mundial. La part 'gore' de l'assumpte tampoc li resultarà gaire simpàtica a un sector de votants de l'Acadèmia. Quim Casas


LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS (LA LA LAND) Damien Chazelle

la-la-land-bo / {periodico}

A FAVOR El fenomen global de l'any 

Màgica, hipnòtica i addictiva (¡quantes vegades l'hem vist ja i hem escoltat la seva banda sonora en bucle!). Ja és més que un film, és un fenomen a escala global. El dubte no és si guanyarà, sinó quantes estatuetes obtindrà de les 14 a què opta. Deu com a mínim. Però, sobretot, 'La la land' és la pel·lícula que ens ha recordat per què seguim estimant el cine. Eduardo de Vicente

EN CONTRA Prefabricada i sense ànima

La confirmació clara d'un fenomen sobredimensionat. O com colar-nos que una pel·lícula plena de llocs comuns i de números musicals sense cap originalitat es converteixi en un 'must'. Amaga cinisme a dojo dins d'un embolcall de colors i romanticisme naïf en què la nostàlgia es converteix en una qüestió buida i 'cool'. Cine prefabricat i sense verdadera ànima, fet per a engalipar. Beatriz Martínez


LA LLEGADA Denis Villeneuve

A FAVOR La més completa de totes

És la més completa de totes les candidates. Parla del sentiment d'estranyesa enfront el desconegut, de la maternitat, de la comunicació verbal i emocional, de la necessitat de concòrdia entre les nacions, i tot a través d'un embolcall de ciència-ficció tan absorbent com visualment aclaparador. Villaneuve és un director superdotat capaç de combinar l'hermetisme analític amb l'exploració dels sentiments humans per configurar una gran paràbola sobre el sentit de la vida. Beatriz Martínez

EN CONTRA Promesas incomplertes

'La llegada' és una pel·lícula d'Oscar durant una estona, mentre utilitza el context de la ciència-ficció no per fer explotar coses sinó per explorar els límits de la percepció i de la consciència. Llàstima que a Denis Villeneuve això li interessi menys que donar-nos lliçons més aviat barroeres de tolerància i el multiculturalisme i, al mateix temps, fer-nos plorar d'una forma definitivament tramposa. I, en última instància, ¿des de quan les pel·lícules de marcians guanyen l'Oscar? Nando Salvà


LION Garth Davis

A FAVOR Els ingredients necessaris

L'afegitó “basada en fets reals” sempre puntua doble en els Oscars. Aquesta tendra història de retrobament amb desenllaç lacrimogen pot seduir les platees més sensibles àvides d'emocions. Els paisatges exòtics, aquest punt ètnic a l'estil 'Slumdog millionaire', aquell nen entranyable, fotografia colorista i música delicada... Una llarga llista d'ingredients que semblen pensats per seduir l'Acadèmia. Eduardo de Vicente

EN CONTRA Peix fora de l'aigua

Que un telefilm benintencionat sense cap valor cinematogràfic com 'Lion' opti a l'Oscar fa pensar molt. L'Acadèmia demostra una vegada més el seu conservadorisme i la seva tendència a rentar els plats bruts de la seva consciència a través d'aquest melodrama irritant que fa postureig de l'exotisme dels paisatges i la pobresa de la seva gent per aconseguir l'efecte lacrimogen a través de reflexions morals manipuladores. Beatriz Martínez


MANCHESTER FRENTE AL MAR Kenneth Lonergan

A FAVOR L'art de mirar a la mort

Mereix l'Oscar perquè totes les pel·lícules que a partir d'ara parlin de la mort haurien d'aprendre d'ella, per la delicadesa extrema amb què tracta emocions que en les mans equivocades ens enfonsarien en la misèria. És a dir, perquè és tot sensibilitat i gens de sensibleria i perquè entén a la perfecció que per transmetre sentiment és necessari fugir del sentimentalisme. I perquè, fins i tot sense recórrer a aquests trucs, s'apanya per quedar-se'ns impresa a foc en la memòria. Nando Salvà

EN CONTRA Massa dolor

És el drama més dolorós de l'any amb un protagonista (Casey Affleck, favorit en la seva categoria) extremadament contingut al llarg de les seves excessives dues hores vint de metratge. Si un espectador mitjà podria repetir diverses vegades 'La la land', fer el mateix amb 'Manchester frente al mar' podria acabar en una depressió galopant. Si hagués competit a Sundance hauria arrasat; els Oscars són una altra cosa. Eduardo de Vicente


MOONLIGHT Barry Jenkins

Tràiler de ’Moonlight’. / periodico

A FAVOR Precisa, concisa i molt personal

Ho té francament difícil per guanyar el premi al millor film pel seu concepte visual tan ascètic, la seva línia argumental i la forma d'encarar els conflictes de la població afroamericana de classe baixa sense recórrer a l'enfrontament racial amb el blanc, que és sempre obligat. Però de la febre de pel·lícules de i sobre afroamericans catapultades en els Oscars, és la més interessant i personal, així que s'ho mereix. Quim Casas

Notícies relacionades

EN CONTRA Del #OscarSoWhite al #OscarSoBlack

Hem passat del #OscarSoWhite de l'any passat al #OscarSoBlack d'aquest amb tres títols candidats amb gran presència afroamericana que, per lògica, es repartiran els vots dels seus partidaris. Això sí, té garantit el millor guió adaptat i l'actor secundari. Per la seva temàtica homosexual podria titular-se 'BrokeBlack Mountain' i ja sabem que el film d'Ang Lee, a pesar de ser el gran favorit aquell any, no va guanyar. Eduardo de Vicente