Nou llibre de Jaume Cabré el 5 d'abril

Sis anys després de la publicació de la seva última novel·la, la narrativa de Jaume Cabré tornarà a les llibreries el 5 d’abril. Aquesta vegada no es tractarà d’una novel·la del gruix de Les veus del Pamano (2004) i encara menys del Jo confesso del 2011, sinó d’un llibre de relats, encara que plantejat com «una pinya unitària», de 224 pàgines, Quan arriba la penombra, que es publicarà simultàniament en català, a l’editorial Proa, i en castellà, al segell Destino.

Segons la nota amb què la seva editorial ha anunciat la publicació del llibre, «amb la mestria literària que l’ha fet cèlebre, Jaume Cabré ha escrit una gran obra de maduresa». Cabré havia donat poques pistes en els últims anys sobre per on s’estava encaminant la seva tasca creativa, però sí que s’havia queixat sovint del temps d’escriptura que li han arribat a restar les obligacions promocionals derivades de l’èxit internacional de les seves dues últimes novel·les, que en català han arribat en els dos casos als 100.000 exemplars.

Notícies relacionades

Rosalía i el seu nou disc, una qüestió de fe i paciència: aquesta nit revelarà més detalls del seu quart àlbum

Tame Impala: ‘rave’ al bosc

Des que es va publicar la seva traducció a l’alemany coincidint amb la participació de Catalunya a la Fira del Llibre de Frankfurt, Les veus Pamano ha sumat 500.000 exemplars venuts a Alemanya i ha sigut traduït a 15 llengües. Jo confesso, al seu torn, ha sigut traduït a 19 llengües.

Sobre aquest volum, els seus editors diuen que «és un conjunt compacte de relats incisius i plens de passió en què no sobra una sola paraula. Són històries tocades per la foscor i la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc». Entre els arguments dels relats recollits en el llibre apareixen «un nen espantadís que es rebel·la contra la tirania d’un mestre, un candidat al Nobel davant d’una visita inoportuna, un escriptor que amenaça el seu editor amb una novel·la inquietant i un home gran que passeja pels escenaris que el van veure lluitar durant la guerra», així com «un personatge que es refugia dins un quadro de Millet». Igual que els personatges de Jo confesso es relacionaven entre si de formes sorprenents, en aquest llibre hi ha vasos comunicants entre tots els relats a través del temps, l’espai i els diferents punts de vista.