L'empremta de Cohen

Per molts, durant llargs anys, Leonard Cohen era una llauna. Perquè el devien haver tastac poc, és clar. Però un parell de generacions després de la seva, la generació del rock alternatiu dels anys 80 i 90 va plantejar una revisió de l’artista amb una mirada renovada, descobrint que darrere d’aquella veu d’aires abatuts hi havia unes cançons espectaculars.

Entre els primers que el van defensar, a contracorrent, destaca Nick Cave, que ja el 1984 va gravar una esquerpa versió d’'Avalanche' per obrir el seu primer disc amb els Bad Seeds, 'From her to eternity'. Però l’operació que va fer un tomb generacional en la percepció sobre Leonard Cohen va ser el disc d’homenatge 'I’m your fan' (1991), ideat per la revista francesa 'Les inrockuptibles'.

Allà s’hi va poder sentir REM omplint de guitarres acoblades 'First we take Manhattan', i Pixies alçant el to d''I can’t forget', entre altres adaptacions substancioses: preses del mateix Cave, Lloyd Cole, Ian McCulloch (Echo & The Bunnymen), James i un revelador 'Hallelujah', de John Cale, premonitori del recorregut futur d’aquesta cançó en altres veus. El pop 'mainstream' va venir a remolc i quatre anys després veia la llum un altre tribute album, 'Tower of song', amb una colla d’estrelles com Elton John, Bono, Sting (amb The Chieftains), Peter Gabriel, Don Henley (Eagles)… Ja era oficial: reivindicar Leonard Cohen donava prestigi.

En paral·lel, 'Hallelujah' apuntava maneres com a cançó que podia superar 'Suzanne' com a clàssic cohenià preeminent. La sentida versió de Jeff Buckley, inclosa en el seu únic disc d’estudi, 'Grace' (1994), va tocar la fibra d’altres sectors de públic. La peça estava destinada a ser objecte de moltes altres versions: la també popular de Rufus Wainwright (per a la banda sonora de 'Shrek', 2001) i les d’artistes tan diversos com les cantautores k. d. lang i Keren Ann, Neil Diamond i fins i tot Il Divo.

ALTERNATIUS I FLAMENCS

Notícies relacionades

Mor Leonard Cohen, l'asceta sublim del pop

Leonard Cohen en 5 cançons

A partir dels anys 90, mencionar Cohen com a influència es va convertir en una constant en tota classe de bandes alternatives i solistes de tèrbol món interior. Tindersticks, Mark Eitzel, Lambchop, Mark Lanegan, Bill Callahan i Richard Hawley, entre ells. I Madeleine Peyroux, que l’ha versionat repetidament, i Cass McCombs, que va gravar la remota 'Teachers' a petició de la revista britànica 'Mojo' (busqueu-la a 'The songs of Leonard Cohen covered', reconstrucció íntegra del primer àlbum del cantautor), i la dolça Katie Melua, que es va atrevir amb la molt adulta peça 'In my secret life'. El 2006, Cave, U2, Rufus i Martha Wainwright, Antony i Jarvis Cocker (Pulp) cantaven Cohen en un altre homenatge, en disc i pel·lícula, 'I’m your man', amb producció de Hal Willner.

A Espanya, Nacho Vegas, Santiago Auserón, Christina Rosenvinge i Jorge Drexler han versionat Cohen en temps moderns (en els més antics, un reconeixement per a la primerenca 'Susanna', que Toti Soler va gravar al seu 'Liebeslied', de 1972). I rere els passos d’'Omega' s’hi pot posar el 'Pequeño vals vienés reconstruït' per Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró, i els acostaments de joves flamenques, Sandra Carrasco, Argentina i Rocío Segura, a 'Como un corazón', disc amb el segell del cohenòleg Alberto Manzano. Finalment, tothom vol cantar Cohen.