Tèbia inauguració de Sant Sebastià

Un festival de primera categoria té una regla no escrita: que la pel·lícula que l’inauguri sigui potent. Que brilli, que llueixi, que tingui focs artificials. Sant Sebastià va aixecar ahir el teló amb un film benintencionat però no excel·lent. L’equip del certamen –per retre homenatge a una ciutat que aquest any és capital europea de la cultura– havia apostat per una cinta europea, francesa: 'La doctora de Brest'. Podria haver triat l’espanyola 'El hombre de las mil caras', que es projecta avui, i haver tingut així una obertura igualment europea i molt més lluminosa. Però aquestes són les coses dels festivals.

Això sí, és d’agrair que l’encarregada d’obrir la competició fos una dona, la directora Emmanuelle Bercot. Des del 1986 això només havia passat una vegada, amb Rose Troche i 'La seguridad de los objetos' (2001). Bercot és, de fet, l’única cineasta que aquest any lluita per la Concha d’Or. El 2015 també va tenir el privilegi d’obrir Cannes. Feia 30 anys que una dona no ho feia. Les expectatives de la pel·lícula de llavors, el drama social La cabeza alta, van ser moltes, però la cinta només va generar indiferència.

FÀRMAC CONTRA L’OBESITAT

'La doctora de Brest' és una pel·lícula que a l’espectador el reconforta perquè confirma que, a vegades, la lluita social surt bé. Està basada en fets reals, en l’odissea que va viure el 2007 una metge de Brest (França) que s’hi va deixar la pell durant uns quants anys perquè les autoritats sanitàries retiressin un medicament contra la diabetis i l’obesitat. Després de tractar diversos pacients, va investigar i va descobrir que es tractava d’un fàrmac molt perillós perquè provocava fallides cardíaques. En diverses dècades van morir 500 persones a tot França a causa del Mediator. Els laboratoris –amb seu a París– es van burlar d’ella i la van considerar una pagerola de províncies. Però va perseverar en la seva lluita. I va guanyar. A Espanya, on es comercialitzava sota el nom de Modulator, s’havia retirat uns quants anys abans, el 2003.

«Ella es va enfrontar a comissions sanitàries plenes d’homes amb americana i corbata que la van menysprear per ser dona i per vestir amb botes de cordons i caçadores. Si aquest escàndol l’hagués tret a la llum un universitari parisenc ben vestit i de cabells grisos, tot s’hauria solucionat abans», va explicar la directora, que va arribar a Sant Sebastià acompanyada per la protagonista, Sidse Babett Knudsen (la primera ministra danesa de la venerada sèrie Borgen), i per Irène Franchon, la pneumòloga que va destapar l’escàndol.

Notícies relacionades

Sant Sebastià obre el teló

El gran espectacle de Nicola Coughlan

DONA LLUITADORA

«Quan els productors em van proposar el projecte, vaig llegir el llibre que havia escrit la metge, però no sabia quina pel·lícula podia fer i vaig estar a punt de dir que no. No obstant, vaig conèixer la pneumòloga i em vaig decidir. És combativa, forta, valenta i té alegria de viure. T’esgota l’energia que té», va assegurar la polifacètica cineasta francesa, que també és guionista i actriu. Va ser tanta la força de la fascinació que li va provocar la pneumòloga, que 'La doctora de Brest' no és tant la història d’un escàndol sanitari com el retrat d’una dona hiperactiva, valenta i lluitadora.