Anar al contingut

INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA DE LA ROYAL OPERA HOUSE

La Fura sacseja el Covent Garden amb 'Norma'

L'actualitzat muntatge d'Àlex Ollé de l'òpera de Bellini carrega contra la influència dels fanatismes religiosos

Una posada en escena, dominada per un bosc amb 1.200 creus i que recorre a rituals catòlics, impacta la sala

César López Rosell

La Fura sacseja el Covent Garden amb 'Norma'

Bill Cooper

La Fura va remoure dilluns els fonaments més conservadors del Covent Garden de Londres amb el seu muntatge de Norma, que va inaugurar la temporada de la Royal Opera House. L’actualització del drama romàntic de Vincenzo Bellini, posant en el centre la influència del fanatisme religiós i les seves connexions amb el poder dictatorial en els comportaments socials, no va deixar ningú indiferent. La utilització de símbols i imatges de gran potència visual, com el bosc format per 1.200 creus amb la imatge de Crist inclosa que representa el món mental de la protagonista, i l’exhibició de rituals catòlics, amb una marcada estètica franquista en el vestuari i les ambientacions, van aixecar passions.
 

Els entusiastes aplaudiments als protagonistes es van barrejar amb algunes esbroncades als furers procedents d’un minoritari sector contrari a qualsevol alteració de la tradició escènica a l’ús (i abús), i més si es recolza en sensibles signes religiosos. Res d’això va afectar l’inqüestionable èxit de la proposta d’Àlex Ollé i el seu equip, que han superat el repte de posar al dia la trama. Aquesta versió passarà a la història com una de les més espectaculars i coherents, segons va manifestar un exultant Kasper Holten, director artístic de la casa. Antonio Pappano, brillant director musical del muntatge, es va mostrar igualment eufòric augurant un gran futur a la producció.

L’eufòria va sobrepassar qualsevol debat, inclòs el que va causar el canvi del guió habitual de la mort de Norma (Sonya Yoncheva), executada aquí per un tret d’Oroveso (discret Brintle Sherratt), en un acte de pietat per evitar que la seva filla sigui consumida pel foc de la gran creu en flames que crema al fons de l’escenari. El progenitor acaba abraçant la seva filla morta, després de perdonar-la, en una imatge que potencia fins on condueixen els deliris fonamentalistes. La destruïda família, amb Pollione inclòs, apareix unida en l’hora suprema.

UNA DONA MOLT HUMANA

El muntatge es focalitza sobre la protagonista, mostrant-la com una dona molt humana que viu les seves contradiccions. Suma sacerdotessa (amb un vestuari de bisbe femení anglicà obra de Lluc Castells), però alhora mare i amant abandonada per Pollione (Joseph Calleja, sòlid, encara que una mica estàtic), enamorat d’Adalgisa (Sonia Ganassi, de gran intensitat dramàtica). Yoncheva, substituta d’Anna Netrebko, va triomfar lluint una veu rica en matisos, però es va centrar més en el cant que en la intensitat de les seves emocions.

Uns nens amb cucurulles apareixen a l’inici adoctrinats per una extrema dreta druida, a l’estil Opus Dei. Oroveso, amb uniforme pinochetià, entra en joc amb la milícia exemplificant la relació entre el poder religiós i el politicomilitar. Les escenes litúrgiques se succeeixen amb moviments processionals de confraresses inspirades en la Setmana Santa. Norma, com una papessa, entra sota pal·li al temple i interpreta Casta Diva, amb un gegantí botafumeiro oscil·lant, i Adalgisa explica els seus remordiments a la sacerdotessa en un confessionari.
 

EN 32 CINES CATALANS EL 26 DE SETEMBRE

Però si les ben il·luminades escenes corals són de gran força visual, acompanyades pel mòbil bosc dissenyat per Alfonso Flores amb una composició de corona d’espines inclosa al·ludint al patiment de la sacerdotessa,  les intimistes no són menys impactants. Els fills secrets de Norma juguen amb la play en una moderna estança, mentre ella esgrimeix un ganivet amb el qual pretén sacrificar-los per despit. Són moments inoblidables d’aquesta càrrega contra la intolerància que es podrà veure, el 26 de setembre, a 100 cines de tot Espanya, 32 a Catalunya.