El 'voyeur' Hitchcock i els onze dits de Marilyn

Hitchcock va posar carnassa en la roba de Tippi Hedren perquè els ocells la picotegessin de veritat i va sotmetre la seva primera musa rossa, Grace Kelly, a qui va anomenar «Princesa desgràcia», a un càsting especial: deixar-se observar pel cineasta amb un telescopi des de l’edifici de davant mentre ella estava «en la intimitat» amb un altre home (¿recorden La finestra indiscreta?). Charles Chaplin sentia fòbia a la llet calenta, les gorres de borla, a ser assassinat i als guants de làtex i els condons («va anar deixant fills pel camí» després d’anar d’adolescent en adolescent). A Woody Allen, que cada matí esmorza una banana tallada en «set trossos», «li fan por els gossos, els nens grassos i la llum del sol», tem morir ofegat amb mantega de cacauet i pateix claustrofòbia, acrofòbia, carcinofòbia, cromofòbia, zoofòbia... «No és estrany que amb el nivell de pressió davant megaproduccions amb pressupostos brutals i les exigències dels estudis i el públic per respondre a les expectatives acabin sonats i obsessos del control. Hollywood és un còctel explosiu de riquesa, ego i art, perfecte per a les rareses», opina la il·lustradora María Herreros (València, 1983), que a Marilyn tenia once dedos en los pies (Lunwerg) ha bolcat, amb els seus dibuixos, anys de reunir xafarderies, rumors, mites i veritats d’actors i cineastes, «per pura fascinació personal». 

    «La idea era despullar veritats però deixar la porta oberta a la fantasia i el misteri de les mateixes històries. Unes són certes, la majoria provenen de llibres, webs oficials, entrevistes i documentals». La de David Lynch «és molt tendra», assegura: «De nen els seus pares creien que era molt tranquil perquè s’asseia a dibuixar minuciosament als seus quaderns armes i explosius. Fins que va fabricar una bomba casolana que va rebentar finestres de diversos edificis i va ferir un professor». Va sortir als mitjans locals i el futur director de Vellut blau i Twin Peaks, «fanàtic de l’ordre», va prometre comportar-se. «Ha bolcat el costat salvatge en les seves obres». 

    Herreros recorre les seves «anècdotes estrafolàries favorites sobre cine» d’una vintena d’artistes –Tim Burton, Quentin Tarantino, Angelina Jolie, Cary Grant...– en més de 200 pàgines que no tenen pèrdua. Ho fa com si fos un espontàni i, aparentment, caòtic quadern fet a mà pel que fa a estil, disseny i tipografia. Entrellaçades ressalten les seves il·lustracions i intuïtius retrats a aquarel·la, grafit i tinta, d’inconfusible estil, una mica extravagant. «M’agrada fixar-me en rareses, en el més peculiar del personatge. Per a mi els defectes i detalls defineixen a cadascú».

Debilitat per Sergio Leone      

Per a rareses, les de Sergio Leone, per qui sent debilitat. El creador de l’spaghetti western amb el seu Trilogia del dòlar (Per un grapat de dòlars, La muerte tenía un precio i El bo, el lleig i el dolent) va pressionar de tal manera un Clint Eastwood antitabac perquè fumés i fos convincent que va aconseguir que s’enganxés tant que avui és un fumador empedreït. «Però és un mestre dels plans, els temps i la narrativa de cine». Quan l’actor Al Mulock, amb problemes de drogues, es va suïcidar en el rodatge de Fins que li va arribar l’hora, a Granada, a Leone només li va preocupar que li traguessin el vestit de cowboy abans que el cos es posés rígid (l’hi van treure, però encara no estava mort, va morir a l’ambulància).       

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

    El suposat xantatge a John Travolta de la Cienciología, que alimenta l’ego de Tom Cruise; que Stanley Kubrick, director de 2001. Una odissea de l’espai va morir el dia 66 de l’any 1999, quan faltaven 666 dies per al 2001, i que abans de contractar un actor sempre hi jugava al ping-pong amb ell; el fetitxisme de Tarantino amb els peus femenins; la doble vida de Cary Grant, que forçat pels estudis a ocultar l’homosexualitat va intentar superar l’alcoholisme i l’esquizofrènia amb LSD... i és clar, Marilyn Monroe, que amb els seus suposats 11 dits als peus dóna títol al llibre.

    «Volia desmuntar el mite de la figura eròtica i descobrir la persona sensible i artística», diu Herreros de l’actriu, que amb els seus 94-58-92, malgrat tenir un coeficient intel·lectual de 168, es veia abocada a papers de «rossa tonta» i a patir la gelosia del seu segon marit, Joe DiMaggio. Aquest, acompanyat del seu amic Sinatra, un dia va voler sorprendre  Marilyn amb un altre home (però es van equivocar d’adreça...). DiMaggio va enviar flors a la seva tomba dos cops per setmana durant 20 anys i abans de morir, diuen, va xiuxiuejar: «Per fi veuré a Marilyn».