11 jul 2020

Anar al contingut

València abraça a Raimon

El cantautor posa en pie al teatre Principal en un recital ple d'èpica i nostàlgia

Laura L. David

València abraça a Raimon

MIGUEL LORENZO

«No aplaudiu tant, que després si no us agrada...», avisava Raimon al sortir divendres a la nit a escena al teatre Principal de València, mig en broma mig seriosament, davant el respecte per tornar a tocar a la seva terra de la mà de l’Administració després d’anys de pals a les rodes interposats pel PP. Ara les tornes han canviat.

El cantautor no va defraudar en el seu primer recital en una València que està mudant de pell, de formes i de costums, i que acaba d’afegir un accent al seu nom oficial, des de ja sempre en valencià. Hi haurà tres concerts més, seguits, i les 3.600 entrades es van esgotar en una setmana.

L’inici a València de la gira Raimon a casa, que recorrerà 15 localitats auspiciada per la Generalitat, era una nit per deixar-s’hi veure. Gairebé mitja hora abans del recital, el vestíbul del teatre ja comptava amb gran representació de l’arc parlamentari progressista valencià. El president Ximo Puig, per a qui la gira és un acte de «reparació» i que s’ha pres molt a pit els homenatges oficials de desgreuge que se succeeixen al trobador socarrat, hi va anar amb la seva dona.

Públic divers

També hi va ser l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, el president de les Corts valencianes, Enric Morera, i diversos consellers. I els diputats a Madrid Joan Baldoví (Compromís) i Rosana Pastor (Podem), a més de l’expresident socialista Joan Lerma. Entre alts càrrecs i diputats, sumaven més de 30. L’empresari Juan Roig i la seva dona també hi van assistir, igual que molta gent de la cultura i del món social i empresarial, però no representants del PP ni tampoc de Ciutadans.

Entre els anònims, Xesca Vicens, de Mallorca, i Àngels Canal, catalana. Dues jubilades residents a Barcelona que van viatjar expressament a veure Raimon. «Volíem venir una setmana més tard a veure com és aquesta València després d’un any... però aprofitant la conjuntura, ho hem fet coincidir», explicava Vicens.

Xavier Colom, valencià, hi va assistir amb un grup d’amics per «tornar a veure’l, després de tants anys, en un espai públic a València». «Al vent és la cançó de bressol dels meus fills. Raimon és el crit del poble contra el franquisme. ¡Som nacionalistes!», va interrompre el seu col·lega Carles Forés.

L’Andrés i la Bárbara, universitaris de 22 anys, eren dos rara avis entre un públic que superava la cinquantena. «Els joves no estem ben informats dels artistes que tenim aquí perquè la censura del PP ha sigut brutal, però és genial que es fomenti la nostra cultura d’aquesta manera. ¡L’entrada ens va costar 15 euros!», explicava la Bárbara. Quinze euros l’entrada més cara; 10, la més econòmica.

Raimon va començar cantant A l’estiu quan són les nou i va seguir amb temes de la lluita antifranquista i les seves circumstàncies familiars en un in crescendo interromput per aplaudiments, especialment quan esmentava Xàtiva, la seva ciutat natal. A continuació, van sonar les obres musicades dels poetes Salvador Espriu, Ausiàs March i Anselm Turmeda i les cançons dedicades als seus admirats Joan Miró i Andreu Alfaro. Ja en els bisos, el públic es va posar dret per esclatar amb Jo vinc d’un silenci i D’un temps d’un país. Van aplaudir tant que Raimon es va equivocar a Veles e vents –«m’heu posat nerviós», va confessar–, però els seus fidels l’hi van perdonar ràpid. I van acabar, com no podia ser d’una altra manera, corejant Al vent. Tot amb un aire entre l’èpica i la nostàlgia. H