13 d’ag 2020

Anar al contingut

CRÒNICA TEATRAL

Bomba de rellotgeria a la Muntaner

La comèdia amarga 'El test' triomfa a partir d'enginyoses rèpliques i gags en mans d'un gran quartet d'intèrprets

José Carlos Sorribes

Bomba de rellotgeria a la Muntaner

El botó vermell de l’èxit s’ha activat a la Sala Muntaner amb El test, opera prima teatral del guionista Jordi Vallejo. La comèdia reuneix tots els al·licients per tenir llarga vida més enllà de les seves sis setmanes d’estrena barcelonina. Text, direcció i interpretació manifesten una extraordinària complicitat en una peça que és com un combat de boxa, amb cops encertats i enginyosos en forma de gags dins d’un context de comèdia amarga. El dramaturg i director Jordi Casanovas, un altre còmplice evident, firma l’escenografia.
    El punt de partida és rotund. «¿Què escolliries, 100.000 euros ara mateix o un milió d’aquí 10 anys?». L’hi  pregunta en Toni (David Bagés) a la seva vella amiga Paula (Dolo Beltran), a qui ha convidat a sopar en el seu luxós àtic amb el seu marit, l’Hèctor (David Vert), també un col·lega de temps de joventut. La Berta (Mima Riera), la parella d’en Toni, arribarà una mica més tard, quan la qüestió ja s’haurà convertit en un perillós bumerang.

AUTÈNTIC CORRÓ ESCÈNIC / Dues parelles i un sopar acostumen a ser un recurs guanyador d’una comèdia. Les dues temporades d’Els veïns de dalt, per exemple, així ho corroboren. Les empremtes de Jordi Galceran, referent dels nous dramaturgs catalans, i d’obres franceses com Un déu salvatge i El nom també sobrevolen El test. Però això no treu valor a una escriptura que actua com una metralleta en les seves rèpliques constants. Com tampoc importa que pugui resultar inversemblant que un amic et firmi un xec d’un milió d’euros, en lloc de convidar-te a sopar, per donar sortida a un assaig de la seva parella, una psicòloga espavilada.
    La vivesa d’El test, un autèntic corró escènic, supera també que els personatges estiguin dibuixats de forma estereotipada, gairebé caricaturitzada. En Toni és un triomfador que ha fet fortuna després d’invertir a la borsa una herència familiar. La insegura Paula treballa en una oenagé i porta el seu caràcter alternatiu a tots els terrenys de la vida. En canvi, l’Hèctor és un perdedor, ha muntat un bar que li va fatal, però, això sí, té molt d’orgull. I la Berta és una jove psicòloga d’èxit edi­to­rial i amb consulta al passeig de Gràcia. Queden retratats i no se salva ningú, una opció que garanteix el joc teatral.
    Aquests personatges cauen en mans d’un gran quartet dirigit amb un excel·lent pols per Cristina Clemente. Bagés es deixa anar com el millonetis, Vert ho broda com el rondinaire, Beltran –cantant del grup Pastora– manté sempre el tipus en el seu retorn al teatre, i Riera, que desarma en una aparició impactant, demostra tant la seva polivalència com el seu enorme futur o, més ben dit, present. Entre tots dissenyen una bomba de rellotgeria.  

Temes: Teatre