Melendi: "No vull cantar cançons que no vagin amb el meu cicle vital"

Ja suma 14 anys de carrera i set discos a les espatlles. L’últim, Un alumno más, ha donat a Ramón Melendi Espinar (Oviedo, 1979) l’impuls necessari per plantejar-se, per primera vegada, treure al mercat una gravació en directe. El resultat és Directo a septiembre, un doble compacte i DVD que pretén recrear l’experiència que van viure els 17.000 assistents al concert que va tancar la seva última gira, el 19 de setembre, a Las Ventas.

–¿Què va tenir la gira d’Un alumno más perquè hagi volgut immortalitzar-la en un directe?

–El missatge. El disc Un alumno más vol transmetre la importància de superar les barreres que ens posem, sobretot quan som adolescents, per descobrir qui som en realitat. En aquells concerts em sentia com un alumne, un alumne de la vida. Per això vaig creure que era la gira òptima per deixar-ne record.

–¿I per què va triar el concert de Las Ventas?

–Era el final de la gira i em vaig sentir molt còmode a l’escenari. Al ser l’últim concert, ja anàvem molt rodats i tots sabíem què havíem de fer en cada moment. A més, i tot i que no sóc gens taurí, crec que la plaça de toros és un marc molt bonic per a un concert.  

–Amb prou feines interpreta les seves cançons més antigues.

–És cert, però el repertori està molt pensat. De fet vam estar tres mesos preparant la gira. Fa temps que em vaig adonar que una de les coses que em perjudiquen a sobre de l’escenari és interpretar una cançó que em distancia del meu moment vital. Sóc conscient que hi ha algunes cançons que la gent s’espera, algunes de fa molts anys, però prefereixo no cantar-les si no van amb el meu cicle

vital.

–¿Com recorda haver viscut aquest concert?

–Molt bé, molt a gust, com tots els concerts d’aquesta gira.

–Però estar a l’escenari i saber que el directe quedaria per sempre en un disc i un DVD, ¿no va ser una pressió afegida?

–No, en absolut. Em vaig oblidar totalment que s’estava gravant.

–¿I això com s’aconsegueix?

–Per mi, elprincipal abans de sortir a actuar és no pensar. Els 15 o 20 minuts abans sempre estic amb els músics o la família perquè m’entretinguin. I una vegada poso els peus a l’escenari, em fa la impressió que estic salvat.  

–Quan escolta la gravació, tres mesos després del concert, ¿hi troba errors o coses que hauria fet d’una altra manera?

–Sí, és clar. Moltes coses. Però aquesta és la gràcia del directe, que no hi ha cap trampa.

–¿A què es deu el títol Directo a septiembre? ¿Li queda alguna assignatura per recuperar?

–Hi ha doble intenció. Per un costat, perquè al setembre va ser quan vam fer el directe; per l’altre, perquè està relacionat amb el títol de l’àlbum, Un alumno más.

–El llançament suposa l’inici d’una altra etapa en la seva carrera, ja que ha canviat de discogràfica.

–Se’m va acabar el contracte amb Warner i vaig aprofitar l’ocasió per decidir sobre el meu futur. I vaig triar anarme’n amb Sony Music, que és una de les companyies pioneres en el sector a nivell mundial i té un important desenvolupament a Llatinoamèrica. Crec que els canvis són necessaris per seguir creixent.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

–I després de 14 anys de carrera, ¿com veu el seu futur musical?

–De moment, he firmat aquest contracte de quatre discos més amb Sony. Algun d’ells potser tornarà a ser un directe, ja ho veurem. El que és segur és que hi haurà Melendi per a uns quants anys més. H