Fi de cicle i motius referencials

Spectre. Sam Mendes. ***

Estrena: 6 de novembre 

ACCIÓ. Intèrprets: Daniel Craig, Léa Seydoux, Christoph Waltz, Monica Bellucci, Ralph Fiennes, Ben Whishaw, Rory Kinnear, Naomie Harris. Títol original: ‘Spectre’. Regne Unit. 148 minuts

Notícies relacionades

«Ser Bond és molt dolorós, però és un dolor agradable»

L’Editorial de Cristina Villanueva: Prou al silenci, la vaga en contra de l’assetjament escolar

Sean Connery va durar el període adequat, sis films. Roger Moore va acabar autoparodiant-se en set. Timothy Dalton va durar poc, afortunadament, només dues pel·lícules. Pierce Brosnan va acceptar ser James Bond en quatre i el cicle de Daniel Craig s'acaba amb la mateixa xifra. El primer 007 ros i d'ulls blaus ha sabut imposar el seu estil, més adust i fornit, menys cínic, i ara que estava en la plenitud, sembla que abandona la saga amb una pel·lícula que s'apunta a la moda de la referencialitat: motius, personatges i situacions (la baralla al tren que recorda, més espectacular però menys tensa, la de Connery i Robert Shaw en la fundacional Agent 007 contra el Dr. No) d'altres títols es donen cita aquí amb certa lògica narrativa.

Però Sam Mendes fracassa allà on va triomfar a Skyfall, la seva anterior aportació a l'estètica i l'ètica jamesbondiana. Spectre és emocionalment massa rígida i els seus apunts dramàtics s'espesseixen més del compte. Tampoc les seqüències d'acció estan ben resoltes, Christoph Waltz i Léa Seydoux no passaran a la històries com el millor dolent i la noia Bond de la sèrie, i el vist/no vist de Monica Bellucci és indigne, però Ralph Fiennes broda un M diferent i honest. Se segueix respectant escrupolosament l'itinerari internacional (Àustria, Roma, Londres i Tànger són aquí els escenaris) i es pren de nou el Martini barrejat, no agitat. Tot hi és, ben visible sobre la polida superfície, però falla alguna cosa. És com si el sofisticat mecanisme que és tot el cicle Bond s'hagués avariat. Una avaria lleu, però que deixa rastre malgrat escenes tan brillants com la de la reunió de l'organització criminal en un castell o l'agitat pla seqüència de l'inici.