NOVETAT deL GUANYADOR DEL PREMIO NACIONAL

Un heroi franquista reneix al segle XXI

'¡García!' obre un pont entre els vells tebeos i el còmic actual

Escena de ’¡García!’.

Escena de ’¡García!’.

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La dreta que ocupa el poder ultima un pacte d'Estat amb els socialistes davant «l'amenaça de l'extrema esquerra», que podria donar el cop en les imminents eleccions. Mentrestant, grups diferents segresten i amenacen de mort la candidata del partit al Govern i el líder de l'«esquerra radical». Amb aquest escenari polític, versemblant mirall de la realitat actual, es topa García, un heroi fatxa que després de 60 anys crionitzat desperta en una cripta sota el Valle de los Caídos. Agent secret de les clavegueres franquistes en la dictadura, on l'ajudava el jove Jaimito, veurà que a Espanya les coses han canviat (o no). Amb aquesta primera matèria, el guionista Santiago García (que aquesta mateixa setmana ha rebut el Premio Nacional de còmic per Las Meninas, il·lustrat per Javier Olivares)  i el dibuixant Luis Bustos (Versus, Endurance) armen ¡García! (Astiberri), un artefacte amb un peu en el passat, en un gest de complicitat retro a aquelles historietes de Roberto Alcázar y Pedrín creades el 1940, que dispara en format de thriller modern.

El personatge de García, que porta el mateix cognom que el guionista -«és el més comú entre els espanyols»-, va impecablement pentinat i porta americana i corbata. «A priori és un superpolicia franquista, amb ideals carques i antics, però és un paio honest i bona persona que té valors de justícia -opina Bustos-. El llibre no advoca per cap bàndol. No hi ha únicament blancs i negres sinó molts grisos. Hi apareix aquest entorn sociopolític però també les catacumbes de la democràcia i com una sèrie de poders manipulen i treballen a l'ombra».

«De petit llegia tot el que em queia a les mans, també aquells vells tebeos espanyols de Roberto Alcázar, encara que preferia els de Marvel, que eren més moderns -assenyala García-. Em vaig adonar que tradicions de còmic com la dels EUA, França o la Gran Bretanya havien revistat els seus mites de tebeo, en canvi aquí no havíem sigut capaços de redescobrir el potencial del nostre propi imaginari. La novel·la gràfica que es fa avui se centra molt en històries i ha abandonat la vella escola basada en personatges, tipus Batman, Tintín... ¡García! és un punt de trobada entre la tradició del vell tebeo i la nova novel·la gràfica perquè introduïm en el món real un personatge molt de tebeo espanyol, que reprèn els tòpics de l'heroi i l'èpica casposa, i desenvolupem una èpica comparable a la que ens hem empassat en tants thrillers d'acció americans».

L'ús del blanc i negre i el traç i estil de Bustos reflecteixen amb naturalitat aquesta acció gràcies, diu, al seu «bagatge de superherois i pel·lícules nord-americanes». ¡García! era en realitat un vell projecte que el guionista i el dibuixant Manel Fontdevila havien abandonat. Però fa més d'un any va sorgir la possibilitat de reprendre'l i després de parlar amb Bustos, ex d'El Jueves i col·laborador d'Orgullo y satisfacción, aquest va suggerir intercalar en les 200 pàgines del còmic una desena de les que Fontdevila havia fet al seu dia, en bitò i amb escenes de García als anys 60. «Són d'un estil molt diferent del meu, molt retro, que recorda el dels tebeos de Roberto Alcázar. Són genials per potenciar el contrast d'ombres de la dictadura amb les d'avui».

Notícies relacionades

HISTÒRIA OBLIDADA / El guionista admet influències del Capità Amèrica, de Sin City, de Frank Miller, o de Miracleman, d'Alan Moore. En definitiva, «d'herois solitaris que reapareixen quan la societat s'ensorra i intenten ajudar-la». Però, afegeix, és una metàfora de com a Espanya hem oblidat la memòria i la història i de com aquesta torna, o en realitat no se n'ha anat mai, i aquests mons perviuen en el nostre. De quins són els fonaments de la democràcia, que és el llegat d'una dictadura». Segons Bustos, «no s'han tancat determinades ferides. El passat segueix ocult i no es vol desenterrar».

A això hi ajudarà Antonia, jove becària d'un diari d'esquerres, contrapunt a l'heroi i la seva rància època. «Ella és en realitat el cor de la història -confessa García-, l'heroïna a través de la qual el lector va descobrint la història». El continuarà, per al Saló del còmic.

Temes:

Còmic