Anar al contingut

OBRA ARTÍSTICA DEL CINEASTA A CAN FRAMIS

Una exposició despulla la intimitat creativa de Bigas Luna

SANTOS MARTÍNEZ/BARCELONA

Quan a Celia Orós, viuda de Bigas Luna, li pregunten quines eren les influències pictòriques del seu marit, respon, gairebé ofesa: «¿Les influències? Doncs què vols que et digui, la vida. Caminava pel camp i veia un bassal i per a ell era una obra d'art». L'exposició Bigas Luna, més de Bigas i més de Luna destrueix les barreres que hi pugui haver entre la trajectòria cinematogràfica i la pictòrica de l'artista català. «Bigas no pensava on s'acabava la pintura i començava la pel·lícula. Era un creador que utilitzava la imatge com a suport per transmetre el seu món», explica Gloria Bosch, comissària de l'exposició, que es pot visitar al museu Can Framis de Barcelona fins al 20 de desembre juntament amb una mostra del fotògraf Oriol Jolonch.

Més de Bigas i més de Luna està dividida en quatre espais que reivindiquen la importància de quatre conceptes bàsics en l'obra del director de Jamón, jamón: natura, tecnologia, compartir i fluids bàsics (aigua, sang i llet).

Lones llargues sobre les quals experimentava amb textures, una taula com a símbol del ritual de compartir -«en els rodatges posava una taula i hi asseia tot al voltant tothom per posar idees en comú i debatre», explica Bosch-, els seus diaris inèdits, una mostra de 590 dibuixos

-d'un total de 4.500-  de la sèrie Caras del alma, un curt d'un projecte d'homenatge a Valle-Inclán o una mostra de Microcosmos, on posava la tecnologia al servei de l'art. A partir de l'ampliació, Bigas Luna centrava la mirada en alguns detalls dels seus quadros. Amb aquest canvi de context, creava una obra nova.

Celia Orós diu que el seu marit pintava amb calçots secs. Els periodistes arquegen les celles i ella explica: «Sí, els calçots són un material molt bo una vegada que s'han assecat. La canya té la duresa perfecta. Tot i que, bé... -matisa- ell pintava amb el que li passava pel cap, amb pinzells normals, amb els dits... amb el que fos».

L'exposició traspua un aire d'intimitat, de creador relaxat. «Deixava els guions a l'hort perquè els folis agafessin textura. Ho tenia tot ple de papers, d'idees», diu la viuda. Després, Bosch, més acadèmica, dirà que és clar que les influències pictòriques de Bigas Luna eren Goya, Miró, Picasso i Dalí.

Temes: Teatre

0 Comentaris
cargando