Anar al contingut

UNA COMÈDIA AMARGA

Dos en un sofà

Àlex Rigola porta a escena 'Marits i mullers', obra basada en el film de Woody Allen

El muntatge s'estrena dimecres que ve a La Villarroel

MARTA CERVERA / BARCELONA

Woody Allen va disseccionar els problemes de les parelles que fa anys que arrosseguen la convivència a la pel·lícula Marits i mullers. Àlex Rigola (Barcelona, 1969), un dels directors escènics amb més projecció internacional, ha adaptat a Marits i mullers aquella comèdia amarga. L'estrena a La Villarroel amb un muntatge original, en què el públic, a més a més de seure als dos costats de l'escenari central, es podrà acomodar en algun dels sofàs que utilitzen els actors. Aquests mobles delimiten l'espai i gairebé són l'únic element escenogràfic. «El públic serà com un psicoterapeuta mentre els personatges expliquen què els passa», afirma Rigola. Ell va veure el film fa més de 20 anys. «Llavors no en vaig voler saber res, d'aquesta classe d'històries. Però avui corroboro que la vida és tal qual. El que explica Allen era tan vàlid llavors com ara».

 

Rigola va triomfar a Madrid el 2013 amb una primera versió de l'obra en castellà, estrenada en coproducció amb el Teatro de la Abadía. A La Villarroel comptarà amb un nou repartiment. Andreu Benito interpreta l'escriptor i professor de literatura (Woody Allen al film). El seu matrimoni amb la Mònica (Mònica Glaenzel) comença a ensorrar-se després de conèixer la notícia de la separació del Joan (Joan Carreras) i la Sandra (Sandra Monclús). Completen la producció Lluís Villanueva i Mar Ulldemolins, que es despleguen en diferents personatges.

Woody Allen, que va escriure, va dirigir i va protagonitzar la pel·lícula, va tenir com a parella en la ficció la seva llavors companya en la vida real, Mia Farrow. El mateix any de la seva estrena, 1992, es va destapar l'escàndol de la relació d'Allen amb Soon-Yi, la seva fillastra, cosa que va provocar una agra separació de Mia Farrow. «A Allen l'obra li va servir de teràpia però crec que el que narra ens afecta a tots. Segur que la gent reconeixerà algunes de les situacions que explica», diu Rigola, per a qui l'espectacle transcendeix l'escenari. «És divertit veure el públic. Alguns van fent  que sí amb el cap, d'altres riuen, però també n'he vist plorar». I adverteix: «Si estàs en un moment tou de  la relació i ho vols enviar tot a passeig només has de venir a veure la funció. És ideal. Convides la teva parella, rius, i després no cal ni anar a fer un cafè».

 

El temps, que erosiona

 

Moltes de les obsessions del realitzador nodreixen la història: fidelitat, amistat, amor, sexe, desig, procreació i, per sobre de tot, l'erosió del temps en les relacions. Tot queda exposat d'una manera directa i divertida. «És bastant obscè perquè no s'acostuma a parlar massa de com és el sexe 15 anys després d'estar en parella. Són vivències que et trobes de cop i volta perquè es comenten poc, ni tan sols a nivell familiar o entre col·legues», reflexiona Rigola. «És la mena de coses que cada un viu com pot, només que a Woody Allen, quan li va passar, va aprofitar per posar-ho tot damunt la taula, encara que d'una forma solapada». 

El muntatge és diferent del film. «A vegades pot ser molt Woody Allen però hi ha escenes que ens han quedat més bergmanianes, i d'altres que recorden el cine de Cassavetes», comenta Rigola, a qui no li ha resultat complicat traslladar l'acció de Nova York a Barcelona. «El més interessant ha sigut trobar el nexe d'unió entre escenes, com ara passar d'un personatge a un altre, o entre diversos estats emocionals». A Marits i mullers els actors estan sempre dalt l'escenari, i el perímetre el delimiten una desena de sofàs d'estils variats. «El sofà és l'espai que més bé defineix la parella. Un s'hi relaxa, discuteix, explica coses o fins i tot s'evadeix amb la lectura o la televisió». 

Temes: Teatre

0 Comentaris
cargando