Pop als núvols

El títol del nou disc de Beach House, Depression cherry, que ve a ser Cirera depressió, pot ser una mica enganyós. Perquè aquest ja cinquè àlbum del duo de Baltimore -el llançament musical més important d'aquesta setmana- resulta tan elevador per a l'ànima com els anteriors. Qui trobés un refugi en discos com Teen dream (2010) i Bloom (2012), obres clau del recent pop alternatiu, no es veurà decebut. Aquestes noves cançons curen i enforteixen.

L'equip format per Victoria Legrand (neboda del gran compositor de cine Michel Legrand) i Alex Scally ha enganxat els últims anys un grapat d'oients a la seva poció màgica de pop somiador, feta de guitarres lànguides però espurnejants, teclats amb un petit toc eclesiàstic, melodies com himnes i ritmes simples i efectius. Ja són bastant famosos, però no tant com es mereixen; potser per la seva reticència a llicenciar cançons al millor postor.

Depression cherry no serà el disc que canviï el seu estatus popular. Serà adorat pels fans de sempre, però difícilment els servirà per obrir-se nous camins comercials. Ells tampoc semblen preocupats per la qüestió. En nota de premsa expliquen com «amb l'èxit de Teen dream i Bloom els grans escenaris i les grans sales ens van portar naturalment a un lloc més agressiu; lluny de les nostres tendències naturals. Aquí, ens deixem evolucionar a nosaltres mateixos alhora que ignorem el context comercial en què existim».

Notícies relacionades

Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

VISITA A L'APOLO AL NOVEMBRE / En lloc de buscar el hit espectacular, apte per a Hollywood, Beach House han tornat una mica al minimalisme del seu debut homònim del 2006. Però hi ha també passos en noves i inesperades direccions, com l'spoken word a l'estil Shangri-Las que obre PPP -des d'ara mateix, un dels seus millors temes-, la sorollosa guitarra en la tornada del single Sparks o el cor de sis veus al qual recorren en una final Days of candy que sembla pensada per a catedrals.

Els fans es conformaran amb escoltar-la a la sala Apolo (20 de novembre).