L'ARTISTA DARRERE DE L'OBRA

Antonio López, el pintor parsimoniós

El 'Retrat de la família reial' no "corria pressa" per a l'hiperrealista creador de Tomelloso, que ha trigat dues dècades a donar-lo per bo

Víctor Erice ja li va reflectir el seu exigent afany perfeccionista a la pel·lícula 'El sol del membrillo'

Antonio López, en una imatge del 2013.

Antonio López, en una imatge del 2013. / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts

El 'Retrat de la família reial' no "corria pressa" per al seu autor, Antonio López, que ha invertit 20 anys a acabar la seva obra més esperada encara que "una més" per al pintor, conegut pel seu afany perfeccionista i la seva atenció al més nimi dels detalls.

"És un quadro més. El quadro més gran de Velázquez que jo conegui és el de 'Les llances', i no és el que més m'agrada i ja està, no passa res. Penso que si he fet 300 o 400 obres, aquesta n'és una més, potser la que té unes característiques específiques més apartades de tota la resta, per bé o per mal", confessava a Efe aquest manxec nascut a Tomelloso el 6 de gener del 1936.

Un artista a qui la pressió pública no l'ha portat a accelerar el procés de creació del quadro, que es podrà contemplar a l'exposició 'El retrat en les col·leccions reials. De Joan de Flandes a Antonio López' al Palau Reial, i que des de l'inici de la seva carrera ha adoptat la tranquil·litat com a característica del seu treball.

MÀXIM EXPONENT DE L'HIPERREALISME

El considerat com a màxim exponent de l'hiperrealisme espanyol, va començar els seus estudis en un seminari però als 13 anys va deixar les terres manxegues per traslladar-se a Madrid, on va ingressar a l'Escuela de Artes y Oficios i, després, a l'Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando, on es va formar entre el 1950 i el 1955.

És en aquesta etapa quan, el 1951, torna a Tomelloso com a pintor format amb motiu de la seva primera exposició, encara que va ser el 1957 quan va exposar de manera individual a l'Ateneu de Madrid.

A l'obra d'aquest creador destaquen 'El retrat d'Argenta' (1958), quadro que va ser venut el 1971 a un galerista francès per 70.000 pessetes i que el 1989 va arribar a la xifra de 54 milions de pessetes en una subhasta de Sotheby's.

Encara que es tracta d'un autor de fama i reconeixement internacional, en la seva trajectòria també destaquen 'Interior del vàter' (1968-1971), quadro que va ser venut el 1989 per 113 milions de pessetes, el preu rècord de venda per un quadro d'un pintor espanyol viu.

En aquest sentit, el 2005 el Ministeri de Cultura va adquirir el seu 'Dona dormint', per 600.000 euros, en una subhasta de la casa Christie's per al Museu Reina Sofia.

LA PLANTADA DEL 92

Anys abans, el manxec va protagonitzar el 1992 una "plantada" a aquest centre i es va negar a exposar la seva antologia a manera de protesta per no estar representat l'hiperrealisme a la col·lecció permanent de la pinacoteca d'art contemporani de Madrid.

Encara que no es va salvar de les crítiques, López va firmar un acord amb el Reina Sofia perquè la mostra fos al maig següent. I així va ser, el maig del 1993 va presentar aquí la seva gran antològica i va ser visitada per 325.000 persones.

LA SEVA OBRA MÉS CONEGUDA

Encara que la majoria de la seva obra està repartida en museus i col·leccions privades, el pintor i escultor és propietari de la que és la seva obra més coneguda 'Madrid des de Torres Blancas' (1976-1982).

I com que el temps no el preocupa, com demostra els dies que dedica a plasmar amb màxim realisme les seves obres, el 2010 Madrid va veure com començava un nou quadro.

En aquesta ocasió, només pintava "entre les sis de la tarda i les vuit del vespre" per aconseguir la llum d'estiu que volia plasmar en la seva visió del perfil arquitectònic de la Casa de Correus i els carrers Alcalá i Carrera de San Jerónimo.

En conjunt, entre pintures, dibuixos i escultures, López compta amb gairebé 500 obres, entre les quals també destaquen: 'El rebost'(1963), 'Nevera de gel' (1966), 'Emilio i Angelines' (1961-1965), 'Gran Vía' (1974-1981), 'Dona a la banyera' (1971) 'El Campo del Moro' (1990-1994), 'Nevera nova' (1991-1994) o 'Afores de Madrid des del turó Almodóvar' (1990-2004).

'EL SOL DEL MEMBRILLO'

Pel que fa a la seva faceta personal, sempre barrejada amb l'artística, el 1992 el director Víctor Erice estrena 'El sol del membrillo', una cinta basada en la seva vida en què també van participar la seva dona i les seves dues filles, María (1962) i Carmen (1964).

Notícies relacionades

Príncep d'Astúries de les Arts el 1985 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, va ser premi Velázquez el 2006 i Príncep de Viana de la Cultura el 2012.

També té altres distincions, com la Medalla d'Or de la ciutat de Madrid 2010 i la de la Comunitat de Madrid 1990.