Masciano ressorgeix

A vegades la vida obliga a canviar el xip. El cervell es bloqueja i un necessita concedir-se un temps per agafar aire, aclarir-se i replantejar la seva existència. Ho sap prou bé Lucas Masciano, cantautor argentí establert a Catalunya, que torna amb un De París a Transilvania, el primer disc que grava en quatre anys. La seva crisi existencial i les seves contradiccions queden patents en l'àlbum, un disc sincer on recupera el so més orgànic de la seva primera època que també l'acompanyarà demà en la presentació del disc al Teatro Latino (antic Teatre Principal).

«Jo vaig començar cantant al carrer. Després vaig gravar vuit discos, vaig fer gires... Vaig estar dins del sistema musical fins que fa dos anys em vaig aturar: no em sortien les cançons, ni tampoc tenia ganes de tocar», explica Masciano. En aquell moment va optar per un canvi radical. Va abandonar la seva parella, va deixar el seu estudi de gravació i ho va vendre tot menys les seves guitarres, que van acabar disseminades en cases d'amics. Va posar rumb a l'Índia. Va recórrer el país de nord a sud durant tres mesos. Allunyat de la rutina, Masciano va recuperar les ganes de tocar i compondre. «En aquest nou disc la idea era tornar al principi amb l'experiència d'ara», explica. I afegeix: «Volia recuperar la il·lusió que tenia quan vaig començar a tocar fa 12 anys. Abans escrivia amb molta passió sobre la immigració, el desarrelament, la llibertat. Ara, als meus 36 anys, parlo de tempestes personals, d'esquivar adversitats mentals, d'haver patit molt i de tornar a ressuscitar de les cendres com una au Fènix».

Al tornar, va gravar el seu nou disc amb calma, sense pressa i va voler completar-lo d'una manera original, oferint la possibilitat de col·laborar-hi a músics de diferents països que va trobar tocant pels carrers de ciutats europees. Va ser una aventura. «Vam transformar la furgoneta en què viatjàvem en estudi de gravació i vam recórrer Europa durant vuit dies», recorda el músic rodamón. «Buscàvem intèrprets en cada lloc on paràvem, entre París i Transsilvània. No hi havia res organitzat, ens vam deixar portar per la nostra energia, a veure què podia passar». Més enllà de l'àlbum, Masciano va aprofitar per rodar un documental sobre l'experiència que s'ha editat amb idèntic títol que el disc.

Tan fascinat va quedar de l'experiència que, per evitar que se li tornin a encreuar els cables, projecta fer un altre disc amb la mateixa filosofia. D'aquí nou mesos s'ha proposat deixar-ho tot una altra vegada per posar rumb a Llatinoamèrica. Aquesta vegada viatjarà De Tijuana a Buenos Aires durant tres mesos amb la intenció de descobrir noves sonoritats i d'allunyar-se de tot el que envolta la indústria musical. «Aquesta desconnexió del sistema em farà bé. Necessito sentir-me viu. Si estic molt ficat en el circ de la música pateixo i si n'estic molt allunyat, em sento en l'aire. Tenir un peu a dins i un altre a fora m'ajudarà. Vull trobar l'equilibri, participar en el món de la música sense que em faci mal», destaca el cantant, originari de Chivilcoy, població de la província de Buenos Aires que probablement visitirà en el pròxim periple.

Notícies relacionades

Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

El món que deixarem als fills

Ja hi haurà temps per pensar en això. De moment el seu destí més immediat és al Teatro Latino, amb el seu públic.

Vegeu el músic cantar 'Alta tensión' amb el mòbil o a e-periodico.cat