'Los últimos días', dels germans Pastor, aconsegueix 11 nominacions dels premis Gaudí

La pel·lícula 'Los últimos días', dels germans Àlex i David Pastor, és la favorita dels pròxims premis Gaudí, que concedeix l'Acadèmia del Cinema Català, a l'haver obtingut 11 nominacions. Inicialment optaven als premis 91 produccions, de les quals, després de la lectura de nominats, seran candidates als Gaudí 35 pel·lícules que competiran en les 22 categories dels premis, que s'entregaran en una gala el 2 de febrer al Barcelona Teatre Musical (BTM), presentada per Àngel Llàcer. En la mateixa gala, l'Acadèmia entregarà el guardó honorífic a l'actriu Julieta Serrano.

'Los últimos días' encapçala el llistat de films amb més nominacions, 11 en total, que inclouen els premis a millor pel·lícula en llengua no catalana, millor director, millor guió, millor direcció artística, millor fotografia, vestuari, so i efectes digitals/especials. Després de la pel·lícula dels germans Pastor destaquen 'Tots volem el millor per a ella' i 'Fill de Caín', cadascuna amb vuit nominacions, seguides per 'Grand Piano' (sis nominacions), 'La plaga' i 'La por', amb cinc cadascuna, i 'Història de la meva mort', amb quatre.

Dirigida pels germans Pastor, 'Los últimos días' és un film de ciència-ficció amb gran desplegament d'efectes especials que mostra una Barcelona apocalíptica resultat d'una estranya epidèmia de pànic irracional de la població a sortir a l'exterior per evitar una mort segura.

Les candidates a millor pel·lícula són: 'Barcelona, nit d'estiu', de Dani de la Orden; 'Fill de Caín', de Jesús Monllaó; 'La plaga', de Neus Ballús; i 'Tots volem el millor per a ella', de Mar Coll. Les nominades a la millor pel·lícula de llengua no catalana són: 'El cuerpo', d'Oriol Pauloo; 'El muerto y ser feliz', de Javier Rebollo; 'Grand Piano', d'Eugeni Mira, i 'Los últimos días', d'Àlex i David Pastor. 'Amor', de Michael Haneke; 'Hanna Arendt', de Margarethe von Trotta; 'La herida', de Fernando Franco; i 'La vie d'Adèle'", d'Abdellatif Kechiche, són les aspirants a millor pel·lícula europea.

Les principals candidatures

Els candidats al premi com a millor director són: Neus Ballús, per 'La plaga'; Jordi Cadena, per 'La por'; Mar Coll, per 'Tots volem el millor per a ella' i Àlex i David Pastor, per 'Los últimos días'.

Els candidats a millor protagonista masculí són: Javier Cámara per 'Ayer no termina nunca'; Eduard Fernández per 'Todas las mujeres'; José Sacristán per 'El muerto y ser feliz'; i David Solans per 'Fill de Caín'. Les nominades a millor protagonista femenina són: Nora Navas, per 'Tots volem el millor per a ella'; Candela Peña, per 'Ayer no termina nunca', Vicky Peña per 'Un berenar a Ginebra', i Ingrid Rubio, per 'La estrella.

Com a millor actor secundari, els nominats són: José Coronado per 'Fill de Caín', Pau Durà per 'Tots volem el millor per a ella'; Sergi López, per 'Ismael', i Ramon Madaula per 'La por'. Carmen Machi, per 'La estrella'; Maria Molins, per 'Fill de Caín'; Àgata Roca, per 'Tots volem el millor per a ella', i Clara Segura, per 'Tots volem el millor per a ella', són les candidates a millor actriu secundària.

En la categoria de millor pel·lícula per a televisió estan nominades 'Carta a Eva', d'Agustí Villaronga; 'Concepción Arenal', de Laura Mañá; 'Desclassificats', d'Abel Folk i Joan Riedweg, i 'Olor de colònia', de Lluís M. Güell.

Un any de pressupostos escassos

Notícies relacionades

¿Quins famosos participaran al confessionari de Rosalía durant el 'Lux Tour' a Barcelona?

Fans de Rosalía fan cua des de primera hora al Palau Sant Jordi: «Vaig a tres dels quatre concerts, m’he gastat més de mil euros»

La presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, ha subratllat en el mateix acte que en aquesta edició "s'han produït més o menys el mateix nombre de pel·lícules, però a uns nivells pressupostaris molt per sota dels estàndards europeus, ja que només sis estan en la mitjana europea de pressupost".

Passola ha subratllat l'augment notable, gairebé el doble, de documentals inscrits en els premis, cosa que demostra que "en un any amb pressupostos escassos, el documental ha estat el refugi dels nostres directors i creadors", així com l'absència de pel·lícules d'animació, que ha atribuït a un moment conjuntural, ja que "tenim uns grans il·lustradors i tècnics d'animació competitius al món".