L'holandès errant

Si el pròxim mes d'octubre una trucada telefònica des d'Estocolm informa l'escriptor, viatger i poeta holandès Cees Nooteboom que ha obtingut el Nobel -el primer per a la minoritària llengua neerlandesa- possiblement seria una commoció per a ell. «No podria dir que no, seria arrogant». I ja més a prop de la idea, decideix: «Crec que em posaré a plorar». Massa anys a les quinieles. «El meu amic Hugo Claus era el candidat etern. Al final, fart del tema, va respondre que potser l'hi donarien per raons humanitàries».

Claus patia alzheimer, però Nooteboom, que acaba de complir 80 anys, està en plena forma. Un prodigi. No deixa de fer plans i complir nous viatges. De Valparaíso al cap d'Hornos o l'Amazònia peruana. De tornada de la seva habitual estada estiuenca a Menorca, on té una bonica casa rústica amb un jardí silenciós on s'aïlla per escriure, va presentar ahir a Barcelona Univers Nooteboom (Candaya), un llibre que reuneix articles de 30 autors sobre les diferents facetes de l'escriptor. «És fàcil suportar les males crítiques, però es fa difícil pair els elogis», va ironitzar. Ens referim, per exemple, al seu amic Rüdiger Safranski i a un bon nombre d'autors de l'àmbit hispànic com Juan Villoro, Jordi Carrión, Jesús Ferrero o Clara Janés. «Ara em pregunto si he escrit més per al sud que per al nord d'on procedeixo». No en va, un dels seus grans llibres de viatges, Desviació a Santiago, té presència espanyola.

En bicicleta i autoestop

Les seves sis dècades com a escriptor coincideixen amb la seva vocació viatgera que el va fer traslladar-se en bicicleta -com a bon holandès- i en autoestop per aquest sud d'Europa que tant estima. «Si la perplexitat fos un ofici, Nooteboom seria el millor professional del gremi, assegura Villoro al llibre i l'autor confirma: «Per descomptat que segueixo mantenint intacta la capacitat de sorpresa quan viatjo. No fer-ho és de turistes que sols es dediquen a buscar els llocs comuns. I un d'ells és dir que el món s'ha tornat cada vegada més petit. Però no és veritat, segueix sent molt gran».

Notícies relacionades

El Último de la Fila: «La gent vindrà a sentir les nostres cançons, no a veure’ns a nosaltres pel nostre físic»

Una cantant catalana es cola a la llista de candidates a cançó de l’estiu a Spotify

Tot i la seva prosa sofisticada i elegant, no exerceix d'intel·lectual. «No m'agrada teoritzar. Simplement escric els meus llibres i de tant en tant em surten fragments assagístics o de pensament, però no obeeixen a un projecte. Jo només els escric».

Tampoc té una teoria per a la seva poesia, la que crea estrictament com a tal i la que anima la seva narrativa. «Odio la prosa poètica però la poesia és misteriosa. Juga amb les paraules que apareixen als diaris i les transcendeix. T.S. Eliot deia que havia escrit poemes que no comprenia. Però és així, no s'ha d'intentar comprendre la poesia, només s'ha de deixar que t'entri a dins». Assegura que és capaç de saber si un polític llegeix poesia només de sentir-lo parlar. ¿Algun exemple ressenyable a Espanya? «No, no n'he trobat cap», diu burleta.