Álex de la Iglesia: "Si Déu existeix, segur que és una dona"

Demencial i frenètica, 'Las brujas de Zugarramurdi' és l'última bogeria d'Álex de la Iglesia (Bilbao, 1975). Una 'road movie' plena d'humor negre en què dos pobres diables (Hugo Silva i Mario Casas) roben milers d'anells de casament a un Compro Or de Madrid. Fugen de la policia i acaben en un inhòspit poble navarrès on es troben amb unes bruixes a punt de l'aquelarre: Terele Pávez, Carmen Maura i Carolina Bang. La pel·lícula s'estrena la setmana que ve i el seu director la va presentar ahir al Festival de Sant Sebastià.

--En el rodatge va assegurar que el que sortia més mal reflectit a 'Las brujas de Zugarramurdi' era l'home. Però, en realitat, és la dona la que en surt castigada. És possessiva, manipuladora, obsessiva... ¿Hi ha misogínia?

--No, i ara. Hi ha misantropia. Ara de debò, el que hi ha són ganes de fer riure i de disfrutar amb la guerra de sexes. Jo em poso del costat del més feble. Però estic bastant d'acord amb el discurs de les bruixes a l'aquelarre. Estic amb elles, convençut que si Déu existeix, segur que és una dona.

--Hugo Silva dóna vida a un pare divorciat que pateix la histèria de la seva exdona. Qualsevol que vegi la pel·lícula pot pensar: quin divorci que ha tingut Álex de la Iglesia.

Notícies relacionades

Robe Iniesta, poeta salvatge i l’ai al cor que va revolucionar el rock en castellà al capdavant d’Extremoduro

‘Mar i cel’ continuarà navegant: el Mago Pop compra els drets del musical de Dagoll Dagom

--No, caram, senzillament és una exageració, una bogeria. La cosa és convertir la meva vida i el que tinc al voltant en una farsa per riure-me'n. Crec que ni els homes som tan inútils ni les dones tan terribles. Òbviament. El que és divertit és exagerar-ho i convertir-ho en una tragicomèdia absurda.

>>Llegeix l'entrevista completa amb el director de cine Álex de la Iglesia a e-Periódico.