Temps per deixar anar la imaginació

Una fantàstica efervescència

3L'èxit de 'Juego de tronos' anima les editorials a impulsar segells i col·leccions dedicats al gènere

George R. R. Martin 33 ’Luz de estrellas lejanas, una autobiografia a través dels seus contes, serveix per matar l’espera de la sisena entrega de la seva ’Cançó de foc i gel’.

George R. R. Martin 33 ’Luz de estrellas lejanas, una autobiografia a través dels seus contes, serveix per matar l’espera de la sisena entrega de la seva ’Cançó de foc i gel’. / FOTOS: JULIO CARBÓ / KATHERINE ABRAHAM / MICAH DEMOUX / PATTY CLAYTON / JULIE WOODMAN / MIGUEL LORENZO

7
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS
BARCELONA

Hi ha lectors que obren els ulls amb interès quan llegeixen que una història es desenvolupa al continent de Westeros, on els hiverns duren anys, amb set antics regnes en guerra entre ells mentre els Caminants Blancs vigilen rere un mur de gel i l'hereva de la dinastia Targaryen fa créixer els seus dragons per recuperar el seu imperi. Altres sortiran corrent. Dues comunitats de lectors que s'han retrobat en el fenomen deJuego de tronos,la sèrie televisiva basada en la sagaCançó de foc i gelde George R. R. Martin. Alfaguara (en català) i Gigamesh (en castellà) han venut 1,1 milions d'exemplars en castellà dels cinc primers llibres de què constarà l'heptalogia. El 80% d'ells, després de l'estrena de la sèrie. ¿Es tracta d'un fenomen aïllat alimentat per la TV o d'un ressorgiment en temps que necessiten fantasia i amb una generació de lectors sense prejudicis de gènere (literari)? Les editorials, que en els últims mesos han llançat noves col·leccions o revitalitzat les existents, esperen que sigui això segon.

«La cadena HBO [productora deJuego de tronos] ha fet un gran favor al gènere. El sector té l'expectativa que s'ampliï el públic», reconeix Carol París, editora de la col·lecció Nova, d'Ediciones B. «Els lectors atrets per fenòmens com aquest comencen a picotejar, però no tots després es queden llegint», puntualitza Antonio Torrubia, de la llibreria Gigamesh.

EL FENOMEN

¿Un 'boom' del gènere o un miratge?

«Hi ha un creixement vegetatiu del lector de gènere, i un augment clar i significatiu quan es produeix el suport d'un producte audiovisual de gran èxit (Joc de TronsoEl senyor dels anells», opina Paco García Lorenzana, editor de la nova col·lecció de Literatura Fantàstica de RBA. L'editor de Minotauro i Timún Mas (Grup Planeta) José López Jara es mostra escèptic: «Hi ha una quota fidel però petita que ens segueix i alguns autors que la sobrepassen; però són excepcions, com Patrick Rothfuss i, espero, a l'octubre, Hugh Howie, ambWool».

En canvi, Ricard Ruiz Garzón, assessor editorial del nou segell Fantascy (Random House Mondadori), creu que la base lectora ha crescut, i que no tot es limita al factor d'arrossegament de sèries i pel·lícules: «No es tracta d'unboomsinó que la fantasia està més integrada. La gent que té 30 o 40 anys ha vist i ha llegit pel·lícules o sèries de gènere sense pensar si ho són o no, han crescut ambEl senyor dels anells, Harry PotteriCrepuscle». ¿Tots comparteixen aquesta falta de prejudicis? «Tots voldríem tenir la vareta màgica per aconseguir que els lectors adolescents que es van enganxar amb Rowling, Meyer oEls jocs de la fam no ens abandonin i facin el salt a la literatura fantàstica per a adults, però cap als 20 perdem una massa de lectors. Encara que últimament és veritat que això s'ha reduït», respon García Lorenzana.

L'OFERTA

Col·leccions noves,

i també renovades

Paco García Lorenzana treballa en la primera nova col·lecció que ha agitat el panorama, la de RBA, el projecte del qual (ha publicat 17 títols) és «combinar autors clàssics i autors nous no gaire publicats a Espanya». L'acabada d'arribar Fantascy, amb els seus primers tres llibres al carrer, comença agrupant sota una marca els autors del grup Random House però el seu projecte és donar sortida als autors locals. «No estem només en un gran moment d'oferta, sinó també de producció, amb autors d'un gran nivell que fins ara no veien sortida en el gènere», opina Ruiz Garzón. Les iniciatives es multipliquen (els clàssics recuperats en la nova col·lecció Letras Populares de Cátedra, les petites editorials Kelonia i Tyrannosaurus Books...) però no només hi ha els nous. La veterana col·lecció Nova d'Ediciones B fa un any que està en un intens procés de renovació, sense deixar enrere la seva condició de degana de la ciència-ficció al país. «Tenim un fons editorial que et fa plorar d'emoció», explica Carol París. Tot i que el segell té grans cartes post-Martin com Caleb Carr i Brandon Sanderson, pretén mantenir l'equilibri en la seva oferta entre la fantasia èpica i la ciència-ficció. Més conservadora es manifesta Minotauro, que fia les seves apostes al renovat interès per Tolkien gràcies a l'adaptació cinematogràfica d'El hòbbiti a les recuperacions de clàssics de la ciència-ficció com Philip K. Dick.

SAGUES I MÉS SAGUES

L'ebullició de la fantasia èpica

En aquesta oferta, tots posen damunt la taula algun llibre, autor o sèrie que pugui atraure el lector de Martin mentre espera la sisena entrega de la sevaCançó de gel i foc. L'alternativa més evident és seguir amb el mateix Martin (Luz de estrellas lejanas, una autobiografia en tres volums a través dels seus contes, a Gigamesh, oLos viajes de Tuf, a Nova) o amb el seu col·laborador Daniel Abraham, amb la saga d'estil clàssic iniciada ambLa senda del dragón, a RBA, que també proposa la sèrie de Jim Butcher iniciada ambLas furias de Alera. «Un món complex, amb personatges heroics i tres civilitzacions en conflicte, amb la novetat que es basa més en la història de Roma que en la medieval», argumenta García Lorenzana. Allà també hi ha Joe Abercrombie, a Alianza. I per qui tingui por d'enganxar-se a una sèrie inacabable, Caleb Carr, autor número 1 als EUA, ha concentrat en un volum autoconclusiuLa leyenda de Broken.«Amb un nivell de qualitat literària importantíssim i més èpic que fantàstic», explica la seva editora a Nova, Carol París. I a l'extrem oposat, també a Nova, l'emergent Brandon Sanderson, ambEl camino de los reyes, el primer dels deu volums, situats en un món molt diferent del real, de la sèrieLa guerra de las tormentas.

VAMPIRS, ZOMBIS I ALTRES

Monstres amb fantasia sense espasa

¿Però de les altres potes de la fantasia (terror i ciència-ficció), què? «Els vampirs van derivar cap al paranormal idil·li i el model es va esgotar; intueixo que elfenomen Greyen va agafar el relleu», opina Antonio Torrubia. Experiments com intentar crear noves modes com les dels àngels, o les sirenes, o... no han triomfat. «Però mentre tinguem l'atur que tenim els zombis seran aquí, perquè la gent té ganes de destruir coses», fa broma López Jara. Això sí, el bestiari fantàstic encara dóna alguna sorpresa. Com la divertida fusió amb la novel·la negra (un àngel marlowià i bevedor) de Tad Williams aLas sucias calles del cielo(RBA). I no s'ha d'oblidar la fantasia sense espases ni ullals. Les distopies o la ciència-ficció amb contingut de denúncia social, cultural o ecològica, com l'Embassytownde l'escriptor marxista China Miéville, els relats de Paolo Bacigalupi (La bomba número seis, a Fantascy com l'anterior). O la literatura fantàstica, no meravellosa (recordin Poe, Kafka...), amb manifestacions il·lustres com les antologies publicades per l'editorial Salto de Página oLa casa de las hojas de Mark Z. Danielewski, la gran aposta de tardor d'Alpha Decay, que ha posat en mans de Javier Calvo la traducció que feia 13 anys que esperava un valent que s'hi atrevís.

EL FUTUR INQUIETA

¿I què passa amb

la ciència-ficció?

Elboomde les distopies o la fantasia èpica no sembla haver arribat a la ciència-ficció. «Martin va proposar una explicació: en realitat ja estem en el futur de la ciència-ficció, hem vist el que hi ha i preferim anar-nos-en a altres mons fantàstics», argumenta Antonio Torrubia. I no és que no hi hagi GRANS autors contemporanis (Neal Stephenson, Ian Tregillis...) sinó que, opina García Lorenzana, «el cine de consum en aquest cas no ajuda, al seguir ancorat en la ciència-ficció dels 50 i 60 i no en la que es fa ara». Encara que Carol París sí que espera una empenta per a les obres d'Orson Scott Card amb l'adaptació al cine d'El juego de Ender. Nova ja està preparada, amb la preqüelaLa tierra desprevenida.

XARXES

Notícies relacionades

L'espectre del llibre electrònic

Segons López Jara, el sector del fantàstic està notant «molt» l'impacte del llibre electrònic: «Es tracta d'un lector molt tecnològic, molt internauta», explica. Per un costat les vendes de les editorials espanyoles es ressenten per la pirateria, però també per la disponibilitat de les novetats en anglès. Però les xarxes tenen altres avantatges, recorda Carol París, que prepara per a Nova una forta ofensiva en aquest front per al 2014. «Tenim un lector molt fidel, generós i expert, autèntics especialistes. I el contacte directe amb ells és molt important per als editors».