Érase una vez en Anatolia Nuri Bilge Ceylan Història de boira i pols

L' excel·lent cineasta turc Nuri Bilge Ceylan (Lejano, Los climas) aplica en el seu últim film un criteri semblant al del relat itinerant. ¿Què explica Érase una vez en Anatolia? Difícil d'explicar, perquè més que una trama concreta, que hi és, és un film construït amb sensacions i moments, amb moviments de càmera més que amb personatges. Això no vol dir que sigui una proposta experimental ni un film introvertit. La primera hora de metratge transcorre de nit i està il·luminada amb els fars dels cotxes, una llum boirosa, polsegosa i ocre que crea un efecte desconcertant. Els personatges deambulen en cotxe per carreteres serpentejants a la recerca del lloc en què un home va amagar una cosa important.

Som en teoria davant una indagació criminal, però es tracta en realitat de revelar els aspectes més foscos d'una ciutat de províncies, alguna cosa sobre les aparences i sobre les convencions.