el premi 'nobel' d'arquitectura

L'art atemporal de Toyo Ito guanya el Pritzker

L'arquitecte és autor a BCN de les Torres Porta Fira i l'hotel Suites Avenue

L’arquitecte Toyo Ito, l’any 2009, a la inauguració del seu edifici, l’Hotel Suites Avenue, al Passeig de Gràcia, davant La Pedrera.

L’arquitecte Toyo Ito, l’any 2009, a la inauguració del seu edifici, l’Hotel Suites Avenue, al Passeig de Gràcia, davant La Pedrera. / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
ELENA HEVIA / Barcelona

El japonès Toyo Ito, creador de les Torres Porta Fira de l'Hospitalet i de la façana de l'hotel Suites Avenue al passeig de Gràcia a Barcelona, ha coronat la seva llarga trajectòria de més de 40 anys gràcies al premi Pritzker -el més semblant al premi Nobel en la disciplina d'Arquitectura- que ahir va fer públic la Fundació Hyatt, patrocinadora del prestigiós guardó.

Per al jurat del premi, el valor més destacable de l'arquitecte, de qui s'acostuma a dir que les seves obres tenen un caràcter atemporal, ha estat «infondre als seus dissenys una dimensió espiritual i poètica que transcendeix totes les seves obres». D'una manera més concreta, el portaveu jurat del premi, el col·leccionista d'art Peter Palumbo, ha destacat tant la innovació conceptual de l'arquitecte com la seva «superba» execució. «Tot això es tradueix en un excepcional treball que ha produït biblioteques, cases, parcs, teatres, botigues, edificis d'oficines i pavellons que pretenen ampliar les possibilitats de l'arquitectura». I entre aquestes possibilitats destaca el seu especial talent per descobrir les possibilitats dels edificis i la seva respectuosa relació amb els entorns.

Toyo Ito va néixer a Seül, el 1941, durant la colonització japonesa, i va heretar del seu pare la vena artística ja que el seu progenitor col·leccionava ceràmiques i pintures de la dinastia Yi, paral·lelament a la seva activitat com a home de negocis. Sorprenentment, la vocació d'Ito com a arquitecte va ser tardana ja que en la seva primera joventut semblava estar únicament interessat pel beisbol -«els jugadors de beisbol fan brillar el seu mèrit només durant uns segons per això els tinc molta enveja», ha dit-, esport que més tard va canviar pels pals del golf.

Les seves primeres i subtils intuïcions com a arquitecte l'han fet seguir un camí molt personal marcat per la lleugeresa i la transparència. «Convertir en edificis les forces que emanen de la naturalesa», és un ideari que l'ha portat a obtenir el Lleó d'Or de la Biennal d'Arquitectura de Venècia i el Memorial de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Entre les seves creacions més destacables hi ha la Torre dels Vents que va aixecar a Yokohama el 1986, l'aspecte del qual es transforma amb el canvi de la llum entre el dia i la nit i l'exemplar mediateca de Sendai -la seva obra mestra-, un edifici transparent que emula un aquari -les columnes que el sustenten s'assemblen a algues- situat al bell mig d'un bosc.

La biografia de Toyo Ito també està molt vinculada a Barcelona. Als anys 60 va passar per la capital catalana com un japonès més en el seu viatge de nuvis i va descobrir Gaudí. Ha confessat que no va ser llavors quan es va enamorar de les formes naturals de l'arquitecte català, sinó uns anys més tard, quan el va descobrir com a precursor de l'experimentació constructiva amb les seves maquetes de cordills i sacs.

Notícies relacionades

DIÀLEG AMB LA PEDRERA / La culminació d'aquest enamorament va venir amb la creació de la nova façana de l'hotel Suites Avenue en ple passeig de Gràcia, una reelaboració metàl·lica de les formes gaudinianes, en diàleg amb la casa Milà, que es va inaugurar el 2009 i que modernitzava un antic edifici d'oficines.

L'altra joia d'Ito a Barcelona són les Torres Porta Fira, també aixecades el 2009, que serveixen d'entrada al recinte de la Fira de Barcelona a l'Hospitalet i emulen, en certa forma, les de l'exposició a la plaça d'Espanya. Una torre vermella, arrodonida i futurista, molt icònica, és un hotel de luxe; l'altra per contrast, més freda, alberga un edifici d'oficines. Totes dues són una mostra excel·lent de l'art del japonès. Insuflen vida en un entorn hostil.